cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 62
Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II)  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 62
A començament del segle passat alguns valencians com Gumiel ya es donaren conte de les pretensions del nacionalisme cultural i politic catala, i tambe de l’actitut “catalanisadora” dels primers valencians colaboracionistes en el proyecte hegemoniste català, enlluernats per la rica i puixant Catalunya industrial d’eixos temps. Decades mes tart, en els anys xixanta i setanta, agarraria el relleu d’estos valencians catalanisadors Joan Fuster. Continuar llegint
 
La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 62
El pla era senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la població, i per tant un colp de mà era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes.  Continuar llegint
 
Sus i mat a la Llengua Valenciana (II)  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 62
I una volta han passat les eleccions… “la reina” torna al contraatac i, des de Canal 9, nos arriben paraules alienes al nostre idioma, com: “nosaltres, desenvolupar, servei, vehicles, altres, vaixell, papallona, pastanaga, esport, pescateria, el que passa, gener, diumenge, butxaca, amb, dues, nombres, cercle, vacances, rellotge, seva, llotja”, en fi… Continuar llegint
 
Anys d’espardenya  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 62
Espardenyes que ara poquetes ne veem. Solament pels dies de Pasqua i per falles i no en tots els peus. Més per l’estiu que per l’hivern. I per no vore-les, tampoc escoltem a ninguna mare cridar escarotada: “Espera’t a que me nyugue les espardenyes i voràs”, “o si me lleve l’espardenya sabràs si tu ho faç o no”…  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 62
La preposicio es una part invariable de l’oracio, que servix per a expressar la relacio que hi ha entre dos paraules de l’oracio, de forma que la segona siga sempre complement de la primera, donant-li un sentit.  Continuar llegint
 
Escoles ¿valencianes?  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou Nº 62
Els llibres de text no a soles consentixen el catala sino que el promouen hasta limits inimaginables. No mos referim a soles a l´arraconament que patix la Llengua Valenciana. Es algo mes fondo.  Continuar llegint
 
Yo acuse  
Per Anfos Ramon i Garcia.  Revista Renou Nº 62
El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya.  Continuar llegint
 
El raconet de la Llengua Valenciana. 9  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 62
Els organismes que haurien de velar per la recuperacio, promocio, us, i recopilacio normativa de la llengua valenciana, sistematicament venen bandejant, no recomanant en els registres formals i quan no, prohibint, formes genuïnament valencianes. Eixe es el cas que hui nos ocupa: els substantius acabats en el sufix –ea.  Continuar llegint
 
Santangel recibió escasa recompensa por financiar la expedicion  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 62
¿Qué queda de la letra L, coronada medieval? Un privilegio tan honroso -que distinguía en los documentos reales al Reino de Valencia sobre cualquier estado europeo- tuvo consecuencias inmediatas. Acatando la voluntad regia, la moneda valenciana y la Real Señera incorporaron la corona sobre las barras; mientras que en el Condado de Barcelona, por ejemplo, continuó en el siglo XIV con el losange sin corona en las monedas. Hay que aclarar que Cataluña no existía como nación en la Edad Media y, en consecuencia, no se acuñaron piezas con la palabra Cataluña. Continuar llegint
 
Joan Roiç de Corella  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 62
Joan Roiç de Corella (Gandia, entre 1433 i 1443- Valencia,1497) fon poeta, cavaller i mestre en Teologia, encara que no va rebre el presbiterat. Este escritor ocupa un lloc privilegiat dins el camp de la lliteratura, en la tematica amorosa i religiosa -tant en vers com en prosa- en la qual es deixen notar els indicis de la cultura i l´erudicio del Renaiximent.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 62
Estos periodistes valencians foren autentics pioners de Renaixença. Els que escrivien en valencià actual, en valencià del poble, sense arcaismes ortografics, sense concessions a la difuminacio catalanisadora. Continuar llegint
 
Pintura valenciana: Francisco Gimeno Barón  
 Revista Renou Nº 62
Va obtindre en Madrid la pensio “Conde de Cartagena”. En 1943 va guanyar la plaça per oposicio de professor de dibuix en l’Escola Sant Vicent Ferrer de la Diputacio de Castello. Continuar llegint
 
Antics refrans valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 62
Mes val estar un ratet roig, que tot lany groch.
Mal va qui no sadoba.
Mòlt sap la mona y mes qui lagafa.
Moltes formiges porten a un escarbat. Continuar llegint
 
La cuina valenciana: Arros al forn en carabassa i abadejo  
Per María Josefa Masip.  Revista Renou Nº 62
En una cassola de fanc se posa l’oli. Quan està calent se sofrig l’abadejo. A continuacio, afegir els alls trocejats. Despres, s’afig la carabassa trocejada i s’espolvoreja el pimento.  Continuar llegint
 
La Bodega. Vins negres  
Per José Luis Cortés.  Revista Renou Nº 62
El raïm negre possiblement siga la varietat mes cultivada en esta regio valenciana pel clima solejat i calit que dona una maduracio optima permitint un vi intens de color i potencia. Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats