Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

ATRES NOMS, PER NO DIR VALENCIÀ


Periodistes valencians, pioners de renaixença, no volen “llemosi”

Notem que estos valencians “de caire popular”, “populistes”, no eren uns qualsevol en l’orde cultural:

Josep Maria Bonilla, iniciador del primer periodic que s’ha publicat en llengua valenciana, adelantant-se a Catalunya i a Mallorca, era Llicenciat en Dret.

Josep Bernat i Baldoví, Llicenciat en Lletres i en Dret, Juge, Diputat a Corts en 1841.

Pascual Perez, ex-escolapi, én sis anys d’Estudis Superiors en la seua Orde.

Estes qualificacions no les he trobades en els llibrets de S.G., que no les menciona. Es informacio treta de Cervera Bañuls.

Estos valencians, que deuen de ser calificats, no de “populistes”, sino de “periodistes”, com a bons periodistes que eren, sabien pendre el pols al poble i donar la tonica del sentir generalisat, de lo que estava al cor dels valencians. I aixina, donen a coneixer la repulsa del catalanisme: en El Mole i en els demes periodics posteriors que constituixen la prolifica produccio d’esta generacio, fan resaltar la diferencia entre el catala i el valencià, com a dos llengües paraleles, originades del “llemosi” – nom usat defectuosament, com hem vist -, pero que han evolucionat de diversa manera degut “a la secreta influencia del clima i caracter dels habitants”.

Per lo vist, este es el motiu pel que S.G. no els considerava renaixentistes. I tambe – gran pecat – perque no utilisaven l’ortografia “llemosina”, com ho feen els “cultistes”. I mes, perque sempre es referien al valencià com a llengua, com a idioma, com lo que es.

Ells “parlaven al poble en la llengua del poble”, reconeix S.G., i en atre lloc, afegix que era aixina “perque el públic al que s’adreçaven era monolingüe”. Atencio a esta ultima frase: per la boca mor el peix. Escrivien per a un public que era monolingüe, un public que no simultanejava dos llengües, que no s’havia castellanisat, que parlava solament la llengua que parlaven sos pares, els seus antepassats, la llengua valenciana, la que no havia deixat mai de nomenar-se valenciana.

Estos periodistes valencians foren autentics pioners de Renaixença. Els que escrivien en valencià actual, en valencià del poble, sense arcaismes ortografics, sense concessions a la difuminacio catalanisadora.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: