Escoles ¿valencianes?

Per Fernando Masip Loras

Vullguerem cridar l´atencio, una volta mes, sobre la politica que s´està seguint en tot lo Regne de Valencia en lo referent a l´educacio que s´impartix en les escoles valencianes.

Els llibres de text no a soles consentixen el catala sino que el promouen hasta limits inimaginables. No mos referim a soles a l´arraconament que patix la Llengua Valenciana. Es algo mes fondo. L´exaltacio de tot lo catala es la nota predominant, procurant sempre deixar en un segon lloc lo referent al Regne de Valencia. Es una sensacio de vasallage vergonyos que pareix mentira estiga permetit per les nostres autoritats. Com eixemple anem a retraure i destacar alguns aspectes de lo publicat en el llibre de text que porta el titul de “4t eso. VALENCIÀ. Llengua i Literatura”, elaborat pel “Departament Didactic d´Edicions Bromera”, seguint les indicacions de la “LOE” i de la “Conselleria de Cultura, Educacio i Esport”.

* Parla de l´articul neutre LO. Primerament, el presenta dins del signe de “prohibit el pas”, afegint que en nostra llengua a soles hi ha dos articuls determinants: el (masculi) i la (femeni), admitint que l´articul lo es la forma arcaica del masculi (“Tirant lo Blanc”, per supost ya li han llevat la h final originaria) i que si s´emplea es per la pressio del castellà i que el seu us es inadequat.

Quan volem expressar algo tan quotidiani com l´estat de l´economia actual, diem: lo que està passant es roïn; a l´aplicar la norma anterior, la cosa es complica ya que tindrem que dir “el que està passant es roïn”; la confusio que s´obri es clara; pareix que la persona que passa per davant de mosatros es roïn. Hem empobrit el nostre idioma sense cap necessitat.

* Sobre la llengua del 1900 al 1975. Enaltix la figura de Pompeu Fabra i l´Institut d´Estudis Catalans, citant les Normes (catalanes) de Castello. Nomena l´importancia d´alguns valencians com Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor. Tots sabem la trayectoria catalanista d´ells. En canvi no nomena al major defensor de la llengua valenciana, el pare Fullana, autor d´una gramatica valenciana fabulosa, unic academic que s´assentà en una cadira de la “Real Academia Española”, representant a la “Llengua Valenciana”.

* La Renaixença. Torna a enaltir als catalans. En este cas a Aribau i Guimerà. Nomena despectivament al valencià Teodor Llorente.

* Curiosa descripcio de les varietats dialectals del catala. El dividix en oriental i occidental. L´occidental el subdividix en “Nord-occidental” i “Valencià”. El “Valencià” el torna a subdividir en: Valencià septentrional, Castellonenc, Valencià “apitxat”, Valencià meridional i Alacantí. O siga, els cinc “dialectes” de la familia valenciana estan dins d´un conjunt de 17 dialectes que provenen de la llengua catalana. La qüestio es diluir el nostre idioma en el gran mar catala per a que quede desdibuixat.

* Una ultima perla (hi han moltissimes mes), quan descriu el repoblament de nostres terres despres de la conquista de Jaume I en el sigle XIII que explica la divisio llingüistica dels habitants en castellanoparlants i valencianoparlants. Va otorgar les comarques de l´interior als aragonesos i les del litoral als catalans.

Recordem, a titul d´eixemple, que tant Morella com Burriana foren repoblats a furs de Zaragoza, una en l´interior i atra en la costa i abdos sempre han parlat en valencià

* En el llibre de “2on eso. VALENCIÀ. Llengua i Literatura”, elaborat pel “Departament Didactic d’Edicions Bromera”, seguint les indicacions de la “LOE” i de la “Conselleria de Cultura, Educacio i Esport”, en la seccio de la “llengua i els parlants”, al referir-se a “la familia romanica“, expon les llengües que l´integren:

castellà, catala, frances, provençal, gallec, italià, occita, portugues, retoromanic, romanes, i sard, definint cada una d´elles.

Per supost no nomena a la llengua valenciana pero la subvalora definint-la com llengua catalana:

Definicio catala: llengua cooficial a Catalunya i a les Balears; es parla tambe al Pais Valencià, on adopta el nom de valencià. A Andorra es llengua Oficial. Tambe es parla al sud de França, a la ciutat de l´Alguer (Sardenya) i al Carxe (Murcia). Té diversos dialectes. Nombre aproximat de parlants: 6 milions.

* Mentres escric estes llinies senc un remor pel carrer; veus, coets, timbals. M´assome i veig el carrer tot ple de banderes i ensenyes quatribarrades. A l´acostar-se per ma casa em done conter de la realitat. Es tracta del “Correllengua”. Chiquets d´algunes escoles obligats a eixir i alguns “animadors” donant-los consignes. El dia que s´atrevixquen a portar-los uniformats, el paregut a les milicies nazis sera encara major. “Nostra llengua”, mai nomenada pel seu nom de llengua valenciana. En realitat no es llengua valenciana lo que donen en les escoles i no s´atrevixen a denominar-la catalana. Finalment, proclames als peus del rei Jaume I atribuint-li el gran honor d´haver portat la “llengua” a nostres terres. Ubieto demostrà que l´immigracio mai va passar del 5 % de la poblacio autoctona i este 5 % repartit en 50 % navarros, 25 % aragonesos i 25 % catalans de baixa capacitat cultural. La pregunta es obligada. Abans de vindre ell, ¿els valencians eren muts?; si parlaven ¿en quin idioma ho feen?... Si. Aquella parla era l´embrio de la llengua valenciana tan pronte dignificada per gent d´aci i elevada a la dignitat de “sigle d´or” dels que tots coneixem a una serie de personages com Ausias March, Joanot Martorell, Roiç de Corella, Isabel de Villena, Bonifaci Ferrer i tants mes. Cap d´ells era catala i ara volen posar-los en “calçador”, com catalans.

* Resum. En les escoles antigues de la postguerra el valencià estava proscrit. El regim dictatorial no permetia mes que el castellà. En les escoles valencianes actuals el valencià continua prohibit. L´autoritat llingüistica la té la catalanista AVLL, consentida, alentada i blindada per les nostres autoritats. Caminem cap a una “democracia” dictatorial que assoles permetirà el catala. Mosatros, en la mida de les nostres possibilitats, seguirem reivindicant el valencià que parla el poble, o siga, el verdader valencià, el que se rig per les Normes del Puig, aprovades en el Monasteri d´El Puig en 1981, firmades per mes d´un miller de prestigiosos erudits i certificades notarialment. Ademes, no pergam de vista que el poble té molta força i, a pesar de totes les prohibicions, ha mantingut la vigencia de la Llengua Valenciana.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: