cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega ms a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la ms suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasin
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N������������������������������������������������������������������������ 51


Revista Renou N 51
Castellologia de Morella  
Per Jos Vicente Gmez Bayarri. Dr. en Historia..  Revista Renou N 51
Morella es la poblacio mes important de Els Ports. Exercix de capital institucional i es punt neuralgic de la comarca. Sala sobre un promontori que corona el castell. La historia ha deixat impronta en la seua fisonomia urbana i arquitectonica, configurant un bell conjunt historico-artistic que conserva perfectament el seu sabor migeval.  Continuar llegint
 
Llegenda de les donzelles de Lleida  
Per Domingo Gimeno Pea.  Revista Renou N 51
El catalanisme sempre ha tingut com a objectiu anexionar-se als regnes de Mallorca i Valencia. L`instrument ha segut fer-nos creure que repoblacio, lles, peses i mides, heraldica i llengua, son de procedencia catalana, per lo tant com dia Joan Fuster som un sol poble.  Continuar llegint
 
LAcademia Valenciana de la Llengua... Catalana  
Per Josep Vicent Guinot.  Revista Renou N 51
Des de lany 1982 en que el mai suficientment vilipendiat Cipria Ciscar donara forma a la Llei dUs i Ensenyament del Valenci la societat valenciana havia estat en una situacio denfrontament social permanent. Per un costat la clase politica dominant i els seus acolits que volien introduir molt sibilinament el catal com a idioma del nostre Regne de Valencia, i per latra la gent del carrer, a la que tot aixo de doncs, aleshores i demes catalanismes aberrants i absurts els sonava a deliris de grandea de imperialistes catalans i catalanistes tradors.  Continuar llegint
 
La lengua valenciana en el monasterio de Poblet  
Per Ricardo Garca Moya.  Revista Renou N 51
Los comentarios de Cisteller, catedrtico de la Universidad de Lleida en 1637, referentes a que la lengua valenciana penetraba en la Catalua occidental, se confirman con testimonios como el manuscrito "Antiguallas de Poblet" (Bib. Nacional, Ms. 1701). Acabado en el homnimo monasterio por el monje Joan Tolo en 1587, su contenido guarda ms similitud con el valenciano moderno que con el normalitzat que utiliza, por ejemplo, la Consellera de doa Consuelo Cscar.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou N 51
Els adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expresen francio o part de lunitat. Eixemples: mitat, ter.  Continuar llegint
 
Els insults del Bargall  
Per Josep Llus Garca Ferrada.  Revista Renou N 51
Com en totes les vinyes del Senyor, en les de Catalunya hi ha vinaters graciosos i atres que no ho son tant. Com hi ha mossos, nois, llumenaires o fusters que seguixen les mateixes pautes. El cas es que quan un catal ix, entengas be, poc gracioset, sol tindre prou mala sombra. Este podria ser el cas dun tal Bargall... Continuar llegint
 
Ara fem molta falta  
Per Santiago Vernia Martnez.  Revista Renou N 51
Fa vint anys, mes o menos, quan comenarem a llegir i a coneixer RENOU, ho veiem com una distraccio cultural que, anant be les coses, podria constituir-se en una revista cultural deixes que reunixen bones firmes, van insertant publicitat i arreplegant subvencions i asignacions oficials hasda que comencen a arrupir-se i que acaben desapareixent...  Continuar llegint
 
Morella i el convent de Sant Francesc  
Per Mariv Ferrandis.  Revista Renou N 51
Una vegada ms, ens trobem fent cam pels preciosos parages que conformen les nostres comarques, per tal de dirigir-nos cap a Morella, vila ubicada dins la comarca dEls Ports, la qual constitux el conjunt urb ms ben conservat dins les seues caracterstiques dins lrea peninsular.  Continuar llegint
 
Entrevista a D. Eduardo Wenley Palacios Carreras  
Per Mara Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou N 51
Abogado. Nacido en Castelln, en 1931, en la calle de Enmedio. Su abuelo materno, Ricardo Carreras, uno de los fundadores de la Sociedad Castellonense de Cultura, despert en su familia el inters por las artes y la literatura, que cultiva desde muy joven.  Continuar llegint
 
El surrealisme present  
Per Leopoldo Pearroja Torrejn.  Revista Renou N 51
El 10 de decembre passat, va tindre lloc en Valencia lacte de La Gala Homenage a la Llengua Valenciana. U dels ponents va ser Lleopolt Pearroja qui va expondre el text que, per la seua importancia, transcribim en esta pagina.  Continuar llegint
 
In memoriam al Pare Costa  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou N 51

El passat dia 10 de febrer, mora per absurt accident de trafic, En Joan Costa, jesuita, escritor, gran valencianiste, president de la seccio de Llengua en la Real Academia de Cultura Valenciana, defensor a ultrana de la singularitat propia de la Llengua Valenciana respecte a la catalana.

Com a testimoni de la seua valia, hem reproduit lultim articul dell, aparegut el 9 de febrer en "Diario de Valencia", da on era colaborador habitual i que, com tots els seus escrits, es clarificador, concret i saboros.

 Continuar llegint
 
Sin idioma valenciano, no a la constitucin europea  
Per Jos M Adn Garca. Diario de Valencia (01/12/2004).  Revista Renou N 51
Ante el contrasentido histrico, humillante para Valencia, de negar la evidencia de la identidad diferenciada e independiente del idioma valenciano y declarar, anticonstitucional y anti estatutariamente, la falaz "unitat de la llengua", a nivel del reconocimiento de las lenguas minoritarias en la Unin Europea, se han disipado las dudas racionales que muchos tenamos para la aprobacin de su Constitucin.  Continuar llegint
 
Todolella. Dol en el cor de Castello  
Per Ferrando.  Revista Renou N 51
En lanterior numero de Renou, pagina 4, escribiem: Todolella est situada en la comarca dEls Ports. A 126 Km de Castello; a mitan cami en la carretera que va de Forcall a la Mata, en un desvio que va a Olocau del Rei i a 17 Km de Morella. El poble t una altitut de 806 m, els seus habitants parlen valenci i se diuen todolellans. El Preg de Castello, sol rebre tots els anys, la grata visita folclorica de la Dansa Guerrera de Todolella, ball processional molt apreciat per sa vistositat i tradicio.  Continuar llegint
 
Les Normes de Castello (Part 1)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou N 51
Lacort ortografic transaccional que suponen les Bases del 32, que pareix sadopt a finals deixe any (alguns donen com a data de conclusio de la seua redaccio el 21 de decembre de 1932), no suponen una superacio del conflicte ortografic al que pretenen posar solucio i, en la majoria de casos, amaguen en moltes de les afirmacions que les han rodejat asseveracions completament falses.  Continuar llegint
 
Valenci, portogues, castella i occit  
Per Blai Vazquez i Garcia.  Revista Renou N 51
Les llenges romaniques peninsulars originaries naixcudes en ledat mija son tres: el valenci, el castell i el portogues. De la segregacio en Catalunya i Galicia del loccit i el portogus, respectivament, naixen en el segle XIX el catal i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valenci. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el catal en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en lactualitat es tenen per oficials en lestat espanyol.  Continuar llegint
 
1 | 2  Segent >>
24 registres trobats