Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanEls adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expresen francio o part de l’unitat. Eixemples: mitat, terç.
Els primers de la serie tenen la forma següent: mig, terç, quart, quint, sext, septim, octau, nove, i decim; en els seus corresponents femenins: mija, terça, quarta, quinta, sexta, septima, octava, novena, decima. Ni vulgarment, s´usen com a partitives les formes dese, vente, mile, etc., sino decim, centesim, milesim (1/10, 1/100, 1/1000) Eixemples: 1/16, una decimasexta part.
Les formes partitives, mig, mija, s´anteposen al substantiu quan no hi ha atre numeral, pero se posposen quan hi ha un atre numeral: mija hora, pero, dos hores i mija.
Els adjectius multiples expressen el numero de vegades que un numero conté l´unitat: doble, triple, etc...
Son adjectius numerals multiples: doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, septuple, octuple, decuple, etc.
A mes d´eixes formes, se solen usar girs com "set vegades mes", "huit vegades més", etc...
Els numerals colectius servixen per a nomenar un grup d´elements en singular, com unitats en general aproximades.
Son noms colectius: parell, tern, desena, dotzena, quinzena, vintena, trentena, quarentena, centena, miller. Practicament son considerats com substantius colectius: dotze dotzenes fan una grossa.
cites
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.Bonifaci Ferrer (1478)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
