Morella i el convent de Sant Francesc

Per Mariví Ferrandis

Una vegada més, ens trobem fent camí pels preciosos parages que conformen les nostres comarques, per tal de dirigir-nos cap a Morella, vila ubicada dins la comarca d’Els Ports, la qual constituïx el conjunt urbà més ben conservat dins les seues característiques dins l’àrea peninsular.

La població és d´orige migeval i va sorgir com a extensió del primer nucleu del penyal de la "Mola", lloc on estava estratègicament situat el castell de Morella conquistat per Jaume I, l´any 1232. Fon este mateix rei qui feu donació de la carta pobla a Blasco de Alagón l´any 1233 i la vila anà estructurant-se fòra del recint emmurallat del castell seguint la rostària topogràfica natural.

Degut a la situació estratègica per al comerç i la defensa, este conjunt urbanístic migeval es va convertir en un del nucleus urbans del Regne de Valéncia durant els segles XIV i XV. Tant el castell com les muralles foren declarades MHA en l´any 1931.

Visitar tant la vila de Morella com els seus voltants constituïx una autèntica delícia, d´una banda per la geografia abrupta, pel païsage i el color i per una atra, per l´història que contenen racons, edificis i personages, característiques que s´unixen al regust migeval per es desprén per tot arreu.

D´entre el conjunt d´edificis singulars abans esmentats destaquen com ya hem dit el castell i les muralles, declarat CHA (conjunt històric artístic) en l´any 1965, l´església de Santa Maria  (s. XIII), l´església de Sant Nicolau (s. XIII), la de Sant Joan (s. XIV), la de Sant Miquel (s. XVIII) i el convent de Sant Francesc (s. XIII).

En esta ocasió centrarem la nostra atenció en este últim monument:

EL CONVENT DE SANT FRANCESC
 
Esta magnífica construcció fon fundada el 17 de maig de 1272 a instàncies del rei Jaume I i per ell han passat reis, magnats, nobles i cap a l´any 1414, el Papa Luna, Benet XIII.

A finals del s. XIII, "els confrares de Sant Llàcer" es reunien "en els claustres dels frares menós", concretament en l´any 1293, a tenor dels documents històrics consultats. Així puix, en est any el claustre ya estava alçat. Per la construcció d´este conjunt tots els pobles de Morella havien de contribuir. I també en el manteniment de la seua comunitat per mig de 500 sous a l´any, en el compromís per part dels frares de servir a les aldees i masos en "confessions, sermons i altres coses".

L´obra es d´estil gòtic, i llevat alguna excepció, està decorat de manera sòbria i senzilla tal i com correspon a una orde com la dels franciscans.

El convent va prestar els seus servicis fins a 1840 quan, degut a les guerres i a la desamortisació de Mendizábal va estar abandonat i fon anexionat a la caserna de cavalleria veïna. En quant a estructura i distribució ya hem comentat que seguix les característiques de tots els monasteris franciscans.  Les tres dependències més importants del convent són el claustre, l´ésglesia i la sala capitular.

El claustre forma un quadrilàter en arcuacions trilobulades en tots els fronts. Les formes dels arcs -apuntats- són molt senzilles i també són un bon exponent d´esta classe de construccions del darrer quart del segle XIII.

L´església es començà a construir cap al 1300 i les obres s´allargaren durant tot el segle XIV. Al 1390 fon consagrada pel bisbe de Tortosa Huc de Llupià. L´edifici està format per una sola nau en capelles laterals i àbsit poligonal cobert en volta de creueria, on es poden apreciar relleus polícroms de Sant Francesc. El dit àbsit, originàriament, havia estat ricament decorat en escultures. L´església tenia al principi de la seua construcció una coberta de fusta a dos vertents, la quals estava sostinguda per arcs.

La sala capitular, en volta de creueria, fon alçada per Andreu Tarrascó entre 1427 i 1442, presenta una forma quadrada i no té cap decoració, llevat de les pintures al fresc que representen la Dansa de la Mort, pintura mural gòtica del primer quart del segle XV.

Com molts edificis que conformen el nostre patrimoni artístic, este convent necessitava treballs tant de reconstrucció com de restauració que enguany han finalisat, sobre tot en referència al claustre.

Els treballs de reconstrucció del clauste han ascendit a 451.000 euros, segons l´articul publicat per Josep Domingo, el dia 27 de giner dels corrents en el diari Levante.

Turespaña ha dut a terme este proyecte, la financiació del qual forma part de les obres prèvies a la futura construcció del Parador Nacional de Turisme proyectat en la ciutat.

Entre els treballs de reconstrucció destaquem la del llenç del claustre que el vent va abatre al 2003, la qual ha contat en alguns treballs de pedra picada per tal de recuperar algunes peces i també en les columnes dels cantons on confluïxen els llenços del dit claustre. De la mateixa manera també s´han restaurat el tres llenços restants, els quals també presentaven un deficient estat de conservació i per a esta labor s´han substituït les unions metàliques que s´instalaren en la rehabilitació efectuada en els anys cinquanta en unes atres que seguixen un sistema de vidre i poliéster interior que, segons Francisco Medina -director del castell i muralles de Morella- garantisa la conservació de les peces.

La pedra ha rebut un tractament que en millorarà la conservació en general i en la part superior de cada una de les arcades, totes les peces s´han unit a un reforç de formigó, el qual inclou també treballs de pedra picada i selleria per a que tot el conjunt tinga coherència. A més, cada llenç del claustre es nugarà als costats per mig d´uns tensors per a donar-li més consistència.

Els plans els ha elaborats l´arquitecte Jaume Sirera, i tot seguint a l´esmentat Josep Domingo, el proyecte definitiu del parador inclou la construcció d´un segon pis sobre un dels llenços del claustre. El restant serien teulades. De la mateixa manera, este pis superior conectarà les dependències del parador. Així puix, en la restauració del claustre han finalisat els treballs previs a la construcció de l´instalació turística. També de l´església s´ha resturat la teulada, en un presupost d´al voltant de 500.000 euros.

Imprescindible és puix, visitar l´encant, el regust migeval i els monuments en general, i de manera particular este magnífic convent de Sant Francesc, bona mostra del nostre ric patrimoni històric-artístic.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: