Todolella. Dol en el cor de Castello

Per Ferrando

En l’anterior numero de Renou, pagina 4, escribiem: “Todolella està situada en la comarca d’Els Ports. A 126 Km de Castello; a mitan cami en la carretera que va de Forcall a la Mata, en un desvio que va a Olocau del Rei i a 17 Km de Morella. El poble té una altitut de 806 m, els seus habitants parlen valencià i se diuen todolellans. El Pregó de Castello, sol rebre tots els anys, la grata visita folclorica de la Dansa Guerrera de Todolella, ball processional molt apreciat per sa vistositat i tradicio”.

Mes avant, pagina 15, Mariví Ferrandis describia en minuciositat les delicies d´un poble, carregat de tradicio i historia, arribant a nomenar "la romeria a l´ermita de sant Cristofol". En la portada, reproduirem l´estatic parament d´un castell migeval, servint de bambalina real a una de les dances procesionals mes emblematiques de la comarca dels Ports.

MAI PODRIEM HAVER IMAGINAT TAMANYA TRAGEDIA, ACCEDINT EN LA PRONTITUT DEL TEMPS.

Els minuts de silenci que se guardaren per la tragedia del 6 de febrer, foren els mes respectuosos que he presenciat en ma vida. Els testimonis  de condol percebits foren excepcionals. Qualsevol periodic, radio, televisio han replegat les mostres mes entranyables del sentiment mes fondo i huma que se puguen recordar en temps.

TODOLELLA es un poble de la provincia de Castello. Es un poble nostre, valencià i espanyol pero…sobretot, castellonenc. La maldiccio se va escampar per bona part de la provincia. Burriana, Morella, Vilafranca, Alqueries, Vinaros, Nules, Torrechiva, a banda de Valencia i Aguaviva (Teruel) foren escenaris de les tragedies corresponents al ser els municipis on vivien les 18 victimes del succes.

Castello sancer ho ha sentit molt i l´Associacio Cardona Vives vol deixar testimoni de lo molt condolida que ha quedat i de la total solidaritat que vol expressar a tots els membres afectats, als que considera  ELS SEUS GERMANS.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: