Els insults del Bargalló

Per Josep Lluïs García Ferrada

Com en totes les vinyes del Senyor, en les de Catalunya hi ha vinaters graciosos i atres que no ho son tant. Com hi ha mossos, nois, llumenaires o fusters que seguixen les mateixes pautes. El cas es que quan un català ix, entenga’s be, poc gracioset, sol tindre prou mala sombra. Este podria ser el cas d’un tal Bargalló, que ad estes altures de la pelicula encara està preguntant-se com redimonis ha arribat desprès de les passades eleccions a assentar-se en un silló, dels de mes alcúrnia del govern català: conseller en cap. I, mes encara portant eixe llinage familiar que, sense dubtar-ho, fa justícia. Este Sr. Bargalló, substitut del jefe d’ERC que va tindre que fogir del carrec perquè se va permetre parlar, i pactar, en Perpinyà, en criminals de l’ETA, s’ha permès el luxe gratruit d’insultar al poble valencià remesclant-se en les qüestions propies d’un Regne al que no li dona acces la seua credencial política d’una atra comunitat que no passà de condat.

¿Pero quin interès tenen els catalans en l´unificació de la llengua, desprès de coneixer com va acabar Hitler i saber lo que diuen les estadístiques respecte a lo que opinem els valencians?

Diu el diccionari de don Pompeu Fabra de l´entrada Bargalló-Margalló: "Chamearops humilis", palmera de fulles palmatipartides, que s´empren per a fer escombres (graneres en valencià), sàrries (saries en valencià), catifes (estores en valencià). Lluc (rebrot en valencià) tendre d´aquesta planta. Venint-li de familia el llinage que servix per a fer estores o graneres, tenia que tindre certa gracia…puix, no, l´home no està massa dotat ni menos encara, afortunat, quan tracta de fer riure.

Este senyor que me recorda a un fuster del meu carrer que sempre vestia baveret  de  ferreter  i duya  el  llepis  pla  en  l´orella  i  el  chuplava per a fer-lo rallar,
perque no s´havia enterat que ya s´havia inventat la ploma estilogràfica, el boli i la màquina d´escriure, es un clon clavadet d´aquell artesà. Puix, este conseller en cap,   que se pareix al meu veí, el fuster, ha explotat com un coet borracho al sentir-se ofès perque l´AVLl, de moment, no ha dit lo que ell volia escoltar, o siga que el valencià no existix i que l´unitat de la llengua catalana es una realitat palpable, plausible i sense discussió possible, perque la "ciència" es la ciència i ad estes altures el que no llaura per on vol la "ciència catalana", es un analfabet funcional.

El Sr. Bargalló, (palmera de fer graneres),  s´ha permès el luxe, al manifestar el seu disgust, d´insultar i ridiculisar al poble valencià: als que voten al PP donant-li majoria i a l´atre que no el vota per se sent aludit. I ho ha fet parlant de "secessió", demostrant que no te ni idea de lo que vol dir esta paraula, i, ademés, permitint-se el luxe d´aconsellar-li al Conseller, "que pose en l´AVLl, a gent que sapia llegir i escriure i que, per tant, tinga vergonya intelectual i no puga amagar lo que es cert". A mi com a valencià, blaver i defensor de les meues senyes propies i, especialment, de la llengua, este tio no m´insulta sense que yo li diga, cordial i educadament, lo que qualsevol bon valencià li diria si gojara de la possibilitat de fer-ho.

¿Qué vol dir que se puga amagar lo que es cert? ¿En quina certea defen este polític la ciència de l´unitat? ¿En qué se basa?, perque lo que es hasda hui, no ha hagut ningún Alemany ni Palomero ni Ferrando ni Hauff ni Colomina ni Marisol, ni atres set mes hasda arribar als tretze, que haja demostrat en qué basen l´utopia d´eixa indemostrable unitat. ¿I sap el llector perquè? Perque no tenen proves documentales que es on radica la certea de la ciència: "coneiximent cert de les coses pels seus principis i causes". O siga que per a afirmar qualsevol qüestió que se preten siga científica, hi ha que demostrar-la en papers en la ma, no en verborrea, i tots estos catalanistes, incluit el Sr. Bargalló, soles gaudixen de la segon accepció, perque de la primera carixen. Pur dogmatisme. Hi ha que creure en la "ciencia" perque lo que es demostrar-ho, està vert.

Este graciós de torn qualificà de "sainete" que el Govern valencià, prevenint mals majors, suggeria als acadèmics catalanistes, la necessitat de que, els implicats en enfonsar a la Llengua Valenciana, no li feren mes mal del que ya li han fet els del partit del Sr. Bargalló, coaccionant al Govern central. I, eixa acció totalment justificada i en defensa de les nostres senyes d´identitat no pot considerar-se cap sainet, perque els sainets son els que monta el conseller en cap per a fer riure, i l´actuació del Conseller valencià, no se duya a terme per a fer riure a ningú, sinó mes be per a no tindre que  plorar si conseguien la "marranda científica", d´eixos tretze illuminats. Tretze illuminats als que el jefe català els nomena com a "persones en certa categoria intelectual que han defensat l´unitat del català i el valencià per dalt de pressions polítiques impresentables"; quan els valencians considerem que lo que intentaven fer es "macular l´honor de la gran majoria de valencians", i això es lo que pretenien i van a seguir en l´intent de desestabilisar. Es lo dells. Es lo que els mola. Lluitar des de dins contra eixe poble al que no volen, al que odien, precisament per sentir-se poble no aborregat.

A mi este senyor protagoniste del sainet montant, aprofitant-se de l´Acadèmia de la Llengua Valenciana, me recorda al fuster del meu carrer i estic segur que encara chupla el llepis pla que du en l´orella per a firmar, perque, a bon segur, encara no s´ha enterat que s´inventà la ploma estilográfica.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: