cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou Nº 64


Revista Renou Nº 64
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 64
La Cardona Vives es una associacio que, a banda de defendre com en Castello no ho fa cap atra, les senyes identitaries que nos diferencien del rest de les regions espanyoles, se distinguix per la diversitat de les seues activitats.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 64
Els Fadrins son singulars, com el noste Campanari de Castello, firmes, imponents, i al mateix temps vists en molt de carinyo per aquells que els coneixem, o simplement els hem sentit en alguna ocasió...con succeix al sentir al noste Campanari, clar, ferm, valent.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana. La conjuncio i l´interjeccio  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 64
L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament.  Continuar llegint
 
La ciutat i la poblacio de la Valencia islamica  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 64
La poblacio de la ciutat de Valencia la formaven, majoritariament, musulmans i cristians, que procedien d´un mateix orige, encara que tenien creencies distintes. Germà Colom ens va previndre, fa anys, de la “exigua colonisacio” i Joan Reglá subrallà que “els primers aragonesos i catalans de la repoblacio del segle XIII no passaven de ser una minoria molt reduïda”.  Continuar llegint
 
Tortosins: Ni catalans ni valencians  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 64
Com els aires de grandea i els desijos incomplits, a voltes tenen conseqüencies neuronals, alguns catalans, catalanistes i acatalanats, parlen de Murcia com a “país català frustrat”, quan la frustracio no tenen que anar a buscar-la tan llunt perque la tenen dins de les seues fronteres, en Tortosa, dins de la qual mor, s´acaba, s´esfuma, i es desfa el sentiment català, que passa a convertir-se en bufes de pato.  Continuar llegint
 
El Compromis de Casp  
Per Annabí.  Revista Renou Nº 64
Davant el perill de guerra civil, les mes altes institucions dels regnes d’Arago i Valencia i del Principat, acordaren crear una instancia o “compromis” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.  Continuar llegint
 
L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (II)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 64
En esta segona entrega nos ocuparém de les Bases, que en el document de 1918, s’arrepleguen baix els epigrafs IV i V, donant continuïtat aixina a la colaboracio del numero 63 de Renou. Continuar llegint
 
Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo catala (I) 1ª part  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 64
Sense entrar en la fondaria de l’historia (puix aixo, ho deixe per atre estudi, treball o articul), fent memoria i repassant lo que temin en comu els Valencians i els catalans i fent una llista comparativa, me done conte que son moltes les similituts -mentires- i tambe moltes les diferencies -veritats- que compartim o no en els catalans.  Continuar llegint
 
Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valencia (segles XIV-XIX)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 64

En esta ocasió, Viciano nos oferix un llibre dedicat a la Senyera valenciana, o segons ell, a la bandera de la ciutat de Valéncia. En realidad, el llibre té dos parts clarament diferenciades: en la primera, es dedica a intentar explicar perque les cartes nàutiques i atles migevals porten Senyeres coronades; en la segona, reafirma totes les teories ya establides fa trenta anys per Pere Maria Orts i Bosch, sobre la Senyera.

 Continuar llegint
 
Por una historiografía del Reino de Valencia  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 64
Han pasado 2500 años y en este viejo país, que hace poco fue rico, ocupa la poltrona un remedo de aquellos sátrapas, al que no le interesa gobernar, sino mantenerse en el poder, aún a costa de empobrecer al pueblo.  Continuar llegint
 
Aixina parlem. El Fadrí  
Per Ramón Mingarro Traver.  Revista Renou Nº 64
Puix be, estes dos frases crec que nos definixen als valencians a la perfeccio; els de Valencia es senten el cap i casal, o siga, el centre de l’univers; els d’Alacant es senten forts i intenten crear un “Alacantó”, o siga, una provincia independent; i els de Castello al ser minoritaris, nos sentim abandonats, i tot allo que es fa en les atres provincies senta malament, al comparar-se.  Continuar llegint
 
El truc té truc  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 64
Els valencians fem una “cridà” i no un “truc” o una “trucada”. Les uniques “trucades” conegudes per esta zona eren els Vespinos i les Derbi´s Variant, que se “trucaven” canviant el cilindre i el tudo d´escap, i aixina una volta “trucada” alcansaven una velocitat superior a la que durien tindre quan eixien del taller, al menys aixo passava quan era adolescent ¡ah, tambe “truquem” en el famos joc de cartes “el truc”!  Continuar llegint
 
Aceres planes de vida i color  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 64
Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint
 
La crisis i el valencianisme  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 64
El valencianisme surgit des de el sentiment i l´orgull de defendre lo nostre: l´autentic, lo genui; va tindre, rapidament, el recolzament del seu poble. A l´ampar del que lluita de cor, se pegaren llapes i sanguisoles sense mes idiari que tindre una nomina en les que alimentar les seues faltes d´escrupuls. Continuar llegint
 
El campanar de Castello: "El Fadrí"  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 64
Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
23 registres trobats