cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou Nº 62


Revista Renou Nº 62
Comentaris  
 Revista Renou Nº 62
Una vegada mes tenim que lamentar la perdua d’un valor en l’entramat que constituix l’Associacio Cultural “Cardona Vives”. Recordem a José Palanques Esteller (Benicarlo, 1925-2008) com un amic que se va distinguir per practicar un periodisme independent en una zona on no resulta gens comodo fer-ho.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 62
Poquetes son les visions si ho comparem en la gran cantitat que tenim guardades en la retina, que queden plasmades per a sempre en una foto, i d’estes sempre hi han unes privilegiades que conformen l’album de la nostra efimera historia. Continuar llegint
 
El 550 aniversari del Magnanim  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 62
Es notori, que el monarca va tindre certa predileccio per Valencia, Regne que contribuïa en subsidis a sufragar gastos de les seues campanyes mediterranies, i que no li originava problemes politics. La seua cort napolitana fon visitada i contà en notables prohoms valencians.  Continuar llegint
 
Coherencia valenciana  
Per José María Adán García.  Revista Renou Nº 62
¿Cómo es posible que un idioma histórico y gramaticalmente diferenciado, con un propio siglo de Oro y su renaixensa, definido estatutariamente como tal y por lo tanto con respaldo constitucional, un gobierno valenciano con mayoría absoluta, permita que Universidades, colegios, medios de comunicación…. organismos del Estado como el Senado; o incluso internacionales, lo ignoren, lo escamoteen o lo tergiversen…? Continuar llegint
 
La Real Senyera i Castello  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 62
Tambe a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegirà la corona vora el pal sobre una franja blava: “color azul del qual los antiguos reyes d’Arago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar", "que en dicha añadidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro".  Continuar llegint
 
Llengua i literatura dels valencians  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 62
Dels 723 congressistes als que van presentar el document per a la firma, 687 no el van firmar, 36 si (segurament els organisadors), i dels 22 components del Comite Cientific a soles 7 el van firmar, els atres 15 no. Que despres del monumental ridicul fet en el XVI Congres, asseguren lo clar que sempre ho ha tingut la romanistica internacional es de tindre una cara dura impressionant.  Continuar llegint
 
Castello: Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV (II)  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 62
En acabant de la conquista del Rei En Jaume-I, este considera que eixe sistema de recs i les seues lleis devien ser protegides i que devien consevarse per l’aprofitamen general del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, per a que l’agricultura en Castello no sofrira cap quebrant en lo seu desenrroll, maná en els Furs, quel sistema establit pels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribucio de recs i les lleis quel regien. Continuar llegint
 
Les valencianes i "las catalanas"  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 62
En l´articul de hui, hem comprovat com la primera estrategia de catalans i catalanistes ha segut separar el català escrit del català parlat acostant-se a la llengua valenciana. En acabant, pretenen obligar-nos a escriure paraules valencianes com si foren catalanes, diguent-nos que les pronunciem de forma distinta a com s´escriuen.  Continuar llegint
 
Valencia era nostra  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 62
Con esta pacífica conquista les privó de entrar a saco en Valencia, es decir, de robar y esclavizar a los vencidos, quedando burlados los deseos de aragoneses y catalanes. Don Jaime había aprendido una amarga lección durante la conquista de Mallorca, cuando los Condes Catalanes pusieron en peligro la consolidación de la conquista, porque sólo estaban ocupados en el saco, en la rapiña. Continuar llegint
 
Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II)  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 62
A començament del segle passat alguns valencians com Gumiel ya es donaren conte de les pretensions del nacionalisme cultural i politic catala, i tambe de l’actitut “catalanisadora” dels primers valencians colaboracionistes en el proyecte hegemoniste català, enlluernats per la rica i puixant Catalunya industrial d’eixos temps. Decades mes tart, en els anys xixanta i setanta, agarraria el relleu d’estos valencians catalanisadors Joan Fuster. Continuar llegint
 
La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 62
El pla era senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la població, i per tant un colp de mà era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes.  Continuar llegint
 
Sus i mat a la Llengua Valenciana (II)  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 62
I una volta han passat les eleccions… “la reina” torna al contraatac i, des de Canal 9, nos arriben paraules alienes al nostre idioma, com: “nosaltres, desenvolupar, servei, vehicles, altres, vaixell, papallona, pastanaga, esport, pescateria, el que passa, gener, diumenge, butxaca, amb, dues, nombres, cercle, vacances, rellotge, seva, llotja”, en fi… Continuar llegint
 
Anys d’espardenya  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 62
Espardenyes que ara poquetes ne veem. Solament pels dies de Pasqua i per falles i no en tots els peus. Més per l’estiu que per l’hivern. I per no vore-les, tampoc escoltem a ninguna mare cridar escarotada: “Espera’t a que me nyugue les espardenyes i voràs”, “o si me lleve l’espardenya sabràs si tu ho faç o no”…  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 62
La preposicio es una part invariable de l’oracio, que servix per a expressar la relacio que hi ha entre dos paraules de l’oracio, de forma que la segona siga sempre complement de la primera, donant-li un sentit.  Continuar llegint
 
Escoles ¿valencianes?  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou Nº 62
Els llibres de text no a soles consentixen el catala sino que el promouen hasta limits inimaginables. No mos referim a soles a l´arraconament que patix la Llengua Valenciana. Es algo mes fondo.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
24 registres trobats