cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Tradición manipuladora
Per Juan Ramón Rallo
Los nacionalistas catalanes llevan años reclamando la devolución de los papeles de Salamanca. Uno tiende a preguntarse el porqué de tan abnegado interés. ¿Simple amor por el pasado o cierto miedo a que ese pasado salga a relucir en el futuro? En realidad, si los papeles fueran una simple reivindicación romanticona para exponer ante sus fieles como el franquismo español sigue pisoteando los derechos legítimos del pueblo catalán, al nacionalismo le interesaría mucho más que permanecieran en Salamanca.  Continuar llegint
 
L’AVL i la pretensió de canviar-li el nom a la llengua valenciana
Per Colectiu Lluís Fullana
El Colectiu Lluís Fullana de professors d’universitat i doctors, devant de la darrera agressió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) contra la llengua valenciana vol puntualisar lo següent...  Continuar llegint
 
Orígenes del Reino de Valencia
Per Antonio Ubieto
En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster, y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia medieval a Lapesa, Alarcos o Carreter.  Continuar llegint
 
Ceremònia de confusió
Per Joan Costa i Catala
Un atre magnific articul del pare Costa, entre atres coses, diu: Si preval la tesis política de “l’unitat de llengua”, lo llògic és que el president disolga immediatament l’AVL, com a redundant i supèrflua, ya que una sola llengua no pot tindre dos ents normatius, i menys encara quan el de Valéncia no fa més que seguir a la lletra les directrius de l’IEC català, al qual pertanyen alguns dels membres més significats de l’AVL.  Continuar llegint
 
En busca de raons de l’unitat de la llengua
Per Josep Lluïs García Ferrada
Si algun grup o Colectiu, afincat en este Regne, ha intentat averiguar per tots els mijos, el perquè la ciència “garantisa” que valencià i català son la mateixa llengua i per tant l’unitat es una evidencia, son els membres del Colectiu Valldaura al que m’honre en perteneixer.  Continuar llegint
 
La veu d’un poble
Per Joan Costa i Catala
Per una atra banda, el president Camps, a la pregunta ¿està content en la llabor que ve realisant l’AVL?, contesta: Sí, absolutament. I, en el mateix dia i diari, se dona la noticia de que 13 dels 21 acadèmics de l’AVL havien presentat un escrit per registre d’entrada per a que es debatira el text sobre la denominació de la llengua, la qual, al manco 9 d’ells, proponien com a ‘valencià-català’...  Continuar llegint
 
Baleares y Valencia, moneda de cambio
Per Juan Vanrell Nadal
Al amparo de esta acogida de LA RAZÓN, puedo hoy denunciar los cambalaches impúdicos de nuestros políticos. Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana.  Continuar llegint
 
¿Quina ciència?
Per Joan Costa i Catala
Les invocacions dels detractors de la Llengua Valenciana a la “llingüística internacional” fan en realitat alusió a les seccions de filologia de les universitats catalanes i valencianes i a eixos cursos o seminaris de català, en diverses universitats estrangeres, subvencionats per la Generalitat de Catalunya...  Continuar llegint
 
Rotunt exit valencianiste i epilepsia catalanista
Per Joan Romero
Per desgracia, era d´esperar que els mijos de comunicacio que estan dominats pel PP i pel PSOE (tots, excepte honroses excepcions) intentaren silenciar, minimisar, desacreditar i distorsionar l´impressionant macro-manifestacio del Poble Valencià en defensa de la seua Llengua Valenciana.  Continuar llegint
 
César Vidal: mil gracies
Per Joan Romero
En estos temps en que l’Identitat i Llengua Valenciana es troba tan amenaçà, negà i vilipendià per tots els costats, es molt d’agrair que un gran erudit no valencià de reconegudissim prestigi com don César Vidal defenga constant i publicament la personalitat historica del Reine de Valencia i molt especialment l’autoctonia i l’idiosincracia de la Llengua Valenciana.  Continuar llegint
 
El "valencià" de l´Administracio
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives
Atre eixemple de les paraules catalanes que nos imposa l´Administracio. Al seu costat hem posat les nostres valencianes. Si foren usades, el grau d´acceptacio en la gent seria molt major. L´actual ortografia oficial en Valencià produix un rebuig natural per no sentir-se nostra.  Continuar llegint
 
El ´valencià´ de l´Administracio
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives
Articul de denuncia, publicat en nostra revista Renou nº 50, de novembre de l´any 2004.  Continuar llegint
 
En defensa del valenciano
Per César Vidal
Algún día se sabrá el dinero que el nacionalismo catalán ha gastado en intentar subyugar la lengua valenciana.  Continuar llegint
 
Manipulación histórica y filológica del balear
Per Juan Vanrell Nadal
Mis amigos de la Mallorca profunda les pregunto una y otra vez: "¿Tus padres y abuelos eran catalanes o mallorquines? -¡Mallorquines y muy mallorquines! -¿Tus padres y abuelos hablaban catalán o mallorquín? -¡Mallorquín y bien mallorquín!". Es la respuesta unánime.  Continuar llegint
 
Pillaje de cuatribarradas
Per P. Ferré i Martínez
Vivimos tiempos de pillaje y de saqueos históricos. Tiempos de latrocinios y desfalcos documentales. Tiempos de embustes y manipulaciones falaces. ¿Los protagonistas de los saqueos? ¿Los causantes del pillaje? ¿Los autores de los latrocinios? ¿Se lo imaginan?  Continuar llegint
 
¿A quién temen?
Per Juan Vanrell Nadal
Cuanto más lo pienso menos entiendo lo que ha pasado en Baleares. A mis amigos de la Mallorca profunda les pregunto más de una vez: "¿Es téus pares y padrins eran catalans o mallorquins?" "¡Mallorquins y ben mallorquins!" "¿Es téus pares y padrins xerravan català o mallorquí?" "¡Mallorquí y ben mallorquí!" Es la respuesta unánime. Ante esta realidad social contrastada, no entiendo ni entenderé nunca que la lengua oficial de Baleares sea el catalán.  Continuar llegint
 
Orgullosos de nuestros milenios de Historia
Per Juan Vanrell Nadal
El entonces presidente del TC venía a decir sencillamente que eso de creerse "nacionalidad histórica", con más derechos que los demás, era sólo una invención más de los insolidarios y autoritarios nacionalistas. Efectivamente, desde la rigurosa Historia, son muchos más "nacionalidad histórica" Asturias, Al Andalus, Valencia, Castilla, Navarra, Aragón y sobre todo Baleares, que Cataluña y Vascongadas.  Continuar llegint
 
¡Incultos!
Per Mikèl Garàu Rosselló
La máxima de la Filología dice: las lenguas las hacen los pueblos no los lingüistas. Y así es en cualquier lugar del mundo en que nos hallemos, salvo, claro está, el caso de las lenguas sintéticas. Es decir, lenguas fabricadas en los laboratorios de lingüística de las universidades u otras entidades. Siendo precisamente éste el caso del catalán, idioma fabricado en el laboratorio lingüístico del Institut d´Estudis Catalans, publicando la primera gramática de la lengua catalana en 1918.  Continuar llegint
 
¿Unitat de llengua? ¡NO!
Per Joan Costa i Catala
El poble catala, magnific i admirable per molts conceptes, pot fer de sa llengua lo que vullga. Pero que no vinga ningu a dir-nos als valencians lo que som i cóm tenim que parlar. Aixo es cosa nostra. Tenen tot el dret a aspirar a una unitat llingüistica, inclus politica si volen, pero no a impondre-nos la “seua” unitat. Ni per dret de conquista ni per fets consumats.  Continuar llegint
 
Once millones de qué
Per Mikèl Garàu Rosselló
Me resuena aún en los oídos, una frase muy repetida por la práctica totalidad de políticos catalanes cada vez que éstos tocan el tema de la lengua. Unas veces la dicen en clave academicista, otras en clave amenazante; unas veces con vehemencia (las más), otras con moderación, pero siempre la misma frase: ¡somos once millones! Naturalmente, se refieren a que son once millones de catalanoparlantes, y que por consiguiente usan esa lengua como lengua de relación.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats