DOCUMENTS
| 30 anys de Normes de la RACV, hui | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Ha passat la trentena i encara nos sorprenen desgavells idiomàtics de l´universitat valenciana UVEG, fent-li ona als de Climent i prestant alé a l´usurpació de l´espai televisiu que, per massa consentida s´enquistà perillosament, al punt tal que alguns no distinguixen ou de castanya en ser les dos cosa redona. Continuar llegint |
|
| Quadrilingua | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Hui la crisis nos ensenya a distinguir entre qué és precís i qué urgent. Lo de les traduccions no es precís, si tenim tants forats que tapar. Raonar és lo que deuen fer els polítics i no escoltar-se a sí mateixos, intentant articular a voltes en la llengua que no pensen, fent el ridícul davant de qui si que la té mamada. Continuar llegint |
|
| Diccionari General | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Si, clar, de la Llengua Valenciana, sense dubtes. Hui tenim els valencians una cita important, històrica podríem dir-li. 19 hores, Ateneu Mercantil, ciutat de Valéncia. Allí se presentarà la més esperada obra de la valencianitat activa: el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Continuar llegint |
|
| Claus d´octubre 2010 | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Pero temps de preses, que sumades a les mínimes ajudes que Lo Rat Penat, la Real Acadèmia o l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana, per eixemple, reben, no permeten mampreses que convindrien a la cultura valenciana, privant a tots dels benefici que per ell s´alcancen a mínim cost. Mentres hi ha qui no sap cóm gastar el presupost. Continuar llegint |
|
| Drets històrics valencians i trellat | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud De l´aigua: reclame recs valencians. Cou l´assunt de la llengua. M´afecten els bens culturals, no vullc que me´ls manipulen, fent previsions de futur sobre un passat que mai fon. Vinga ací la documentació nostra ¡a casa! o baix guarda valenciana, no a l´abast de bufarulls, perque el trellat està per damunt de l´interpretació. Aclarim el tall, a cadascú lo seu... Continuar llegint |
|
| Respecte per al coneiximent | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Vos puc parlar des de l´experiència personal, del millor suc que rajaren cervells tan ben amoblats com els de Miquel Adlert, Julià San Valero, Xavier Casp o Eduardo Primo Yúfera, en les postrimeries. Donant de sí fins l´últim alé i deixant testimoni de disciplina intelectual i apertura social, fent mestrage per l´eixemple i sense necessitar alliçonar a ningú. Continuar llegint |
|
| Tornant per lo que no anàvem | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud ¿Quí tragué redit electoral enfrontant a mija Espanya? Ficant-nos tan enjugassadament en la reforma estatutària, tan a la fresca va tindre al personal, quan s´estalviaren de votar per majoria. Com en les partides arreglades, allò no contà. Ara, passats quatre anys, mentres cobrà ventaja el despropòsit, d´esquenes a la llei i quan el fanc del deixar fer ya els incomoda, perque volen allaugerar-se i votar, utilisen totes les tàctiques sense pudor i trauen lo que trauen, per seguir incomodant, aguardant-ne més.. Complicat, pero cert. Continuar llegint |
|
| Llengua viva i poesia valenciana | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Quí sap res, de lo molt que creïem tindre i lo poc que s´esmuny entre els dits. Pero sempre nos quedarà la poesia. Veu viva, com raonàvem una semana en arrere, per la que valorar el grau de valencianitat idiomàtica genuïna. I per això aconsellem que tots els valencians refermen la creació, producció i difusió dels llibres valencians, majorment tota obra digna... Continuar llegint |
|
| Per l´idioma des dels llibres | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Ya que tenim moltes dificultats per a eixir al carrer, perque les modes i les conveniències polítiques foranes estan en contra de la veu clara i valenciana, els qui no volem conformar-nos a que nos tinguen per apèndix uns atres, nos troben obligats a inventar nous camins per a que córrega la lliteratura feta en valencià solvent. Continuar llegint |
|
| ¡Fosca! | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud I ¡Refosca..! Són paraules que van perdent-se. Solien estar en boca pia, com una solució alternativa al ¡fotre! o ¡refotre niu..! tan socorreguts i que en la llengua valenciana tampoc resulten malsonants com ses traduccions al castella, que evidencien poca educació. Continuar llegint |
|
| A colp de martell | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Nos rendim a l´evidència: cada dia nos arriben a les mans texts que duen alguna barbaritat ortogràfica. Manquen els correctors i replicants que les subsanaven; també el personal eixia d´escola sabent millor les regles... Continuar llegint |
|
| Del destarifo a la por | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Als valencians tenint trellat nos basta i nos sobra. No necessitem allò de lo que presumixen els catalinos i que li diuen seny, perque cadascú és com és i parla lo que parla, per damunt dels anexionismes destarifats, que serien alguna cosa com la raucha ultra Ebre. Continuar llegint |
|
| L´inocència activa | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Bo. Hui ya no se sorprén l´inocència d´este modo. Ya no se fa sanc, de broma, contra els chiquets. Hui s´abusa més impunement d´alguns no naixcuts. I matant-los ningú podrà vore cóm al remat podrien riure, inclús els qui inocents feen riure. Continuar llegint |
|
| Les brames | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Està que brama, diuen quan u manifesta excitació extraordinària. Les cabres monteres, en arribar el temps d´emparellar-se també bramen, reclamant el dret a perpetuar-se que l´instint els mana. Hauríem de concloure que el bram és un crit de defensa, d´alguns mamífers. Està també ´La brama dels llauradors...´, una obra en llengua valenciana en la que Jaume Gasull fa controvèrsia a Mossén Fenollar, defenent el parlar viu i les expressions del personal. Continuar llegint |
|
| Les gràcies | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud No voldre fer-me el graciós, per lo molt que en estos dies passats deixen caure graciosament sobre mi, amollant-me tant com el substantiu gràcia pot desenrollar: si el posem en plural, derivació verbal o adjectivem, no acabarem en sol. «En gràcia e mercé demane que em perdoneu» diu el Tirant, perque venint a escoltar o simplement llegint-me ara, ho feu graciosament, sense esperar cap de compensació al fet de sostraure un temps que me regaleu. Continuar llegint |
|
| Breu. Per l´accent greu | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud No sabran cóm fer-se de notar i, si t´encantes, te sorprenen. Les determinacions, dic, que nos volen impondre per a malescriure oficialment, i que, acordades per la AVL, deuen ser i són resultat de les pressions de l´institut ´catalino´, que és qui dicta norma inapelable... Continuar llegint |
|
| Quan el temps dora | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Quan arriba eixa tendror que l´orage fa còmpliç, als valencians nos revenen les nostàlgies de la Pàtria que enyorem i en un 9 hem deixat anar, que per a tot nos cal festa i Sant Donís, com sempre, ha segut la dolça excusa de piuletes i tronadors... Continuar llegint |
|
| Tot no va a ser roïn | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud Recialles de la passada guerra diu que arremataren les malalties gàstriques; moltes també de les que el fege o la lleterola patixen; la gota, les obesitats i majorment aquelles que tenen a vore en tot això dels excessos de greix, en sanc, en músculs i baix la corna. En definitiva, que s´estalviaren lo que són hui font d´obsessions ¡i de diners per a les clíniques d´aprimar-se! Continuar llegint |
|
| En vore cóm nos despachen | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud És una verdadera llàstima que els moments de plenitut d´image que estem alcançant queden sempre entelats per la bava viscosa que nos atrapa; que la definició que tan clara i valenciana deixà Joanot i que enfilà poèticament Ausias, els servixca de repeu i nos subordine; que quan algú intente saber més de nosatros es topete en un mapeta allargassat que nos engloba. Perque ells han treballat cent anys creant un enfilat d´interessos i fidelitats pagades, fent falca de la mateixa fusta, tan rebé que ya se retroalimenten. Continuar llegint |
|
| L´alegria de l´estiu i la festa | |
|
Per Vicent Ramón Calatayud S´arremata la semana en Sant Pere, aquell apòstol valent i senzill, pedra cantonera de l´iglésia i clau del cel a qui, a l´hora de celebrar festa, sumem Sant Pau, apòstol de l´amor responsable i raonat. Al primer li fan destacades festes en el Grau de Castelló posant-se a la guarda de son patronage els peixcadors, recordant que també ell ho fon. I nosatros aprofitant el dia per a enviar als amics, peres i paus, els millors desijos de que alcancen en son dia les ventures que mereixen, com a tots els llectors que els celebren, per a que ho facen amplament, que això no els ho furtarà ningú. Continuar llegint |
|
| 1 | 2 Següent >> 36 registres trobats |