A colp de martell

Per Vicent Ramón Calatayud

Nos rendim a l´evidència: cada dia nos arriben a les mans texts que duen alguna barbaritat ortogràfica. Manquen els correctors i replicants que les subsanaven; també el personal eixia d´escola sabent millor les regles. Ara, en pdf i correu electrònic, si no hi ha una mà impia que ho empastre, ni la mà santa que a temps de rectificar actue, pot penjar-se cadascú tots els errors que li càpien. ´Arroya´ per ARROLLA i ´cayos´ per CALLOS o siga tanda, es de lo que últimament m´ha ferit més als ulls. És molt pijor la mala bava en la que goteta a goteta nos van enverinant el valencià aquells que impunement preparen els texts, en les versions de televisió i ràdio. Els que deuen impondre les consignes d´acatalanar a colp de martell. Com qui no fa, entren en ona, fent de públic, catalinos a manta. No és tan normal topetar-los pel carrer, pero deuen trobar-los per a ser preguntats.
 
Quan pillen un valencià pla, hi ha que vore cóm li rectifiquen i si per allò de la despoblació diu ´ací anem quedant-nos els vells i som tots gent MAJOR´, pronte li rectifiquen «¿La gent ´gran´ cóm se les arregla?´» li pregunten. En valencià els grans de cada poble (grandes en castellà) representen persones de més talla, tamany, intelecte, importància... aixina les residències, centres socials etc..., mai han segut «de grans», són de majors, vells, yayos...
 
A base de repetir i repetir lo inaudit i foraster van fent canviar als poc avisats i empeltant-to als coents. Fa pena cóm nos fiquen la gAMBa, ´amb´ amunt i avall, per allò d´igualar-se, quan la forma llatina AB evolucionà a EN per als valencians i està documentada fa sigles, mentres que l´invent catalino de ´amb´ no té cap d´arraïl centenària.
 
I u es pregunta si els nous Herodes ya han entrat en la TVV, perque cap de chiquet de bolquerets s´ou, pero nos van reballant el ´nadó´ com insult forà, que mai escoltàrem i deixa en la boca oberta a més de quatre, confiant en colar-la ¿És manera de vertebrar?
 
Si és d´anexionar que els pague Montilla, aixina amijanarem el deute històric que Madrit nega als valencians.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: