¡Fosca!

Per Vicent Ramón Calatayud

I ¡Refosca..! Són paraules que van perdent-se. Solien estar en boca pia, com una solució alternativa al ¡fotre! o ¡refotre niu..! tan socorreguts i que en la llengua valenciana tampoc resulten malsonants com ses traduccions al castella, que evidencien poca educació.
 
Res com la dolçor de la pròpia llengua, per a traure tot el suc a un vocable multiús, que significa variades coses i expresa diverses situacions: admirativa, condenatòria, malaidora, alegre... quasi tantes com ¡botons! o ¡rebotons! que farien el mateix joc i donarien per a un discurs, com el que en la mateixa consonància, pero manco eufemístic, llançà aquell bon home de pobres paraules, davant la viuda d´un amic que jaïa de cos present. El llaurador, llevant-se el barret i rascant-se la calva amollà ¡collons! abarcant lo greu de la situació; ¡mira que té collons! donant-li tot el valor al cas; ¡i no hi ha més collons! concloent per a recomar resignació, front a lo inevitable. Apenes utilisà una sola paraula. A qui tan fluix en retòrica estava, li bastà un vocable per a suplir-li lo poc versat.
 
Bo. !Fosca¡ !refosca¡ !collins! ... hauriem d´expressar els valencians, front a tot lo que damunt tenim, santificant-nos (en J.) perque des de fòra nos machaquen i des de dins alcem els muscles, com si mollisnara confeti i nos acaragolaren serpentines de colors. Se nos ha deixat caure el teixit industrial, exigint-nos insòlits i desmesurats controls de calitat que els competidors no guarden, mentres nos reblixen des d´Asia tot a euro i si t´he vist no m´enrecorde; ya me diran qué farem en l´agricultura, sector estratègic a l´hora d´assegurar suministre de calitat i conreu de l´entorn, quan arroïnats els llauradors que queden, nos rodege la malea, les rates i els mosquits se nos papen i hajam de menjar taronges africanes agres i contaminades de plaguicides, allà gens controlats. I ací tots a la coa dels desocupats.
 
La llibertat de mercats ¡magnífica! la de capitals ¡inmillorable! per a qui els té. Pero ací, enfrontant-nos, els polítics consagren les enveges d´autonomies inasseciables, front a les que no volen ser manco, mentres les tradicions i els esforços dels valencians, que serviren per a matar la gana o equipar industrialment als demés, no nos aprofiten. Fosca, en este cas, sense admiració: negror. Collons, igualment, serà lo que caldria dir i tindre. I no parlem d´idioma.

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: