Les brames

Per Vicent Ramón Calatayud

Està que brama, diuen quan u manifesta excitació extraordinària. Les cabres monteres, en arribar el temps d´emparellar-se també bramen, reclamant el dret a perpetuar-se que l´instint els mana. Hauríem de concloure que el bram és un crit de defensa, d´alguns mamífers. Està també ´La brama dels llauradors...´, una obra en llengua valenciana en la que Jaume Gasull fa controvèrsia a Mossén Fenollar, defenent el parlar viu i les expressions del personal.
 
Motiu més que sobrat venen tenint els llauradors a qui l´administració ignora, permetent que la seua suor paste el creiximent de cadenes que parasiten als proveïdors quan ells quadrupliquen al contat. I com estan calents ixqueren al carrer i s´ajuntaren davant de La Cort, vinguts de totes bandes, farts de treballar per al dimoni i damunt costar-los diners. Tenien justificada la seua brama. Pero són clams que incomoden a qui res sap de lo que costa criar una lletuga fresca i un grapat d´arròs que li mate la gana; sense calfar-se el cap ni pensar si s´ho mereix. Quan massa camps estiguen erms, quan la misèria rodege els núcleus urbans, quan quatre multinacionals tinguen el monopoli dels aliments, nos costarà pagar-los en sanc i nos estarà be, per no haver valorat la riquea que l´agricultura pròxima aporta a la calitat alimentària.
 
També hi hagué pels carrers de Madrit brama, defenent la vida, davant de certes maniobres dutes de l´hipocresia per qui meneja els vots per a permetre accions assessines, amparant-se en llegalitats que atenten contra el dret natural dels sers vius, encara no naixcuts. Pero qui tan dèbil es demostra front al més mínim inconvenient i s´amola a les exigències dels pirates o dels pancatalinos, que són quatre i mai en tindran prou, es fa el valent front als indefensos i gallardament ignora la raó que en el carrer clama tan natural.
 
Mig milló de valencians eixirem al carrer, reclamant els nostres drets idiomàtics i fórem silenciats, menyspreats. Ara són els atres catalans qui protesta, quan de fet han perdut el dret d´escolarisació i us oficial de la seua segona llengua. Són els habitants de les Mallorques qui està que brama perque als fills els adoctrina el beurage idiomàtic despersonalisador i a la força ham d´engolir-lo. Mala cosa és tancar les orelles front al crit natural perque acabarà imponent-se

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: