Quan el temps dora

Per Vicent Ramón Calatayud

Quan de la mel prenen color les fulles, revenen a multicolors del coure, ans de caure. És quan més inermes queden al vent. Quan nos tornen tots els matisos, atesorats des del vert de l´esperança. Ya han prestat, generoses en la fotosíntesis, servici a les dolçors dels fruits i ara, pletòriques i en son millor vestit, nos ensenyen als mortals a despullar-nos, renúncia final, perque nuets naixquérem i lliures del tot nos ha d´abraçar la terra mare.
 
Estem en la segona primavera, la de l´hivern, quan la caiguda del pàmpol nos amenaça. Els rebrots, darrere de l´eixut que agosta, saben que canten un postrer final de fret, pero mentres fan una creixcuda en llacor que tot l´hivern deu alimentar la llenya. Els humans també deuríem prendre nota. Antigament era l´hora de posar a recapte les collites tardanes, quan bull el most, ple de cereals els graners, garrofes la garrofera i palla el paller. El dies bovos eren de serrar llenya, d´esporgar els arbres i de fer carbó, que si en pa i vi curt es fa el camí, llenya i foguer contenta la dama, calent el cavaller.
 
Quan arriba eixa tendror que l´orage fa còmpliç, als valencians nos revenen les nostàlgies de la Pàtria que enyorem i en un 9 hem deixat anar, que per a tot nos cal festa i Sant Donís, com sempre, ha segut la dolça excusa de piuletes i tronadors. Enguany m´he l´he perduda, per guanyar-me un net, entre els tudescs. Com el flamejar de la Senyera, Te Deum catedralici, trisc de la ´passegiata´ i pólvora festiva, per tal d´adobar el concert tricolor, base de la triumfal ralla de Sant Martí i símbol històric de la nostra personalitat assaonada, quan més intenten discutir-la.
 
Ya sé que el núvols negres encara amenacen nostra bona fe. Que l´aigua que demanen a voltes nos ofega. Que les barreres a la mar, per impossibles encara no estilen, com mai se pogué fer porqueres del camp lliure. Pero tot ha de trobar un temps per a aminsar-se.
 
És temps de dorar les ensomiacions, per si som capaços de posar en valor tot lo que a lo llarc de l´any hem treballat. O de pensar que, en la devallada vital, hem de ser lliures per a traure el suc que almagasenàrem, passant privacions i sumant afanys.
 
Deprengam de la naturalea. Lliurant-nos de pressions i de quimeres, és molt més fàcil lo senzill. Pero cuidem l´arraïl, per ella puja la llacor. Basem les esperances en la terra, si pensem en el cel. Perque quan, sense fulles i arropits, dubtem, encara el calor dels afectes que sembràrem haurà de reviscolar-nos i mantindre´ns disposts, per si al Nadal renaix en nosatros el Jesuset de l´amor que mai nos falte.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: