cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Pervivencia del "romanç valencià"
Per José Vicente Gómez Bayarri
Prácticamente la totalidad de los libros de texto que son admitidos como oficiales por la Conselleria de Educación de la Generalitat recogen, únicamente, la hipótesis que mantiene que el denominado catalán nos lo trasmitieron los repobladores que procedían de este dominio lingüístico...  Continuar llegint
 
Porgant fabules historiques. El conte de les barres de Wifredo el Vellos (II)
Per Joan Ignaci Culla
Segons Sans, l´escritor mes antic que conta la fabula catalanista es: "Bernardo Boades en su historia de Cataluña que la concluyó el 11 de noviembre de 1420" (p. 206). No obstant, estudis recents refleixen (aclarixen) que va ser una invencio del creador de fabules Beuter (tambe es va inventar la del fals Peno de la Conquesta, com vorem en atres articuls), ya que les dos felonies, tant la de Wifredo, com la del Peno, apareixen per primera vegada en 1538 en el "Sermó de la Conquesta".  Continuar llegint
 
La serenata al bou
Per Wenley Palacios
El tercer y último movimiento describe el asedio de Jaime I y la batalla final. Gracias al Rei Conqueridor, Vilafamés pasa a ser cristiana definitivamente y se conforma como pueblo en 1241. Pero no todos están de acuerdo con la batalla. Dicen que una partida de caza de las huestes cristianas se acercó a las murallas, que guardaban el castillo y el pueblo, y al ver pocos defensores se vistieron con ropas árabes, entraron en el recinto amurallado y se apoderaron de Beni Hamez.  Continuar llegint
 
Regne d´Aragó... o Feudo_Vasallo.Cat?
Per María Teresa Puerto Ferre
Des de que els destins històrics de La Comunitat Aragonesa han caigut en mans del socialista Marcelí, la dignitat del milenari Regne d’Aragó està feta brossa en mans de tan iluminat personage que l’ha convertit en vassalla enfeudada del nazi_onalcatalanisme imperialiste.  Continuar llegint
 
De cómo manipulan y mienten descaradamente los catalanistas
Per Baltasar Bueno
Les contaba el otro día que en Simat de Valldigna su Ayuntamiento, quien sabe si avergonzado de ser, aunque no quiera, valenciano o español por razones geográficas e históricas, había acordado autoclasificarse como `cat.´ en Internet, y que “cat”, denominación adoptada por la Corporación Municipal a propuesta de Esquerra Republicana de Catalunya, significaba Cataluña, es decir ni Valencia ni España.  Continuar llegint
 
Catalanizada la cuna estatutaria de la valencianidad
Per Baltasar Bueno
El Ayuntamiento de Simat siente vergüenza de ser valenciano y ha proclamado por su cuenta que pertenecen a Cataluña, pues han aprobado una moción socialistas y catalanistas por el que se apuntan a la clasificación `Cat.´, Cataluña, en Internet.  Continuar llegint
 
Un Tribunal sin par
Per José Forés Lahoz
Tribunal sin par, es decir, único: único en España, único en Europa, único en el mundo. Nos referimos al Tribunal de las Aguas de Valencia, que tras mil cuarenta y ocho años de historia espera ser declarado por la Unesco Patrimonio de la Humanidad.  Continuar llegint
 
Despertars diferents
Per Manuel Casaña Taroncher
Els despertars diuen que són, només, quan la sòn desapareix per haver dormit prou. Pareix que siguen tots iguals, pero no. Perque no sempre ocorre d´eixa manera. Abans te despertaves quan el sol t´entrava pels badalls de la porta o els clavills de la finestra o perque el gall te cantava sense parar de content o perque volia que li portares l´almorzar.  Continuar llegint
 
Puntualizaciones al licenciado J. Segura
Per Juan Vanrell Nadal
En defensa de la dignidad profesional del Catedrático, debo replicar a las valoraciones denigrantes que el licenciado Josep Segura vertió en el Diario “Ultima Hora” el pasado día 8 de agosto, en un artículo titulado “Cataluña existe”, en el que hace referencia a unas declaraciones mías publicadas en el mismo medio el 31 de mayo pasado  Continuar llegint
 
Porgant fabules historiques. El conte de les barres de Wifredo el Vellos (I)
Per Joan Ignaci Culla
Sans afirma que el principal engany (no l´unic, com anirém analisant) radica que Carlos Calvo no va ser contemporaneu de Wifredo el Vellos i, per tant, difícilment van poder ocorrer semblants fets.  Continuar llegint
 
En vore cóm nos despachen
Per Vicent Ramón Calatayud
És una verdadera llàstima que els moments de plenitut d´image que estem alcançant queden sempre entelats per la bava viscosa que nos atrapa; que la definició que tan clara i valenciana deixà Joanot i que enfilà poèticament Ausias, els servixca de repeu i nos subordine; que quan algú intente saber més de nosatros es topete en un mapeta allargassat que nos engloba. Perque ells han treballat cent anys creant un enfilat d´interessos i fidelitats pagades, fent falca de la mateixa fusta, tan rebé que ya se retroalimenten.  Continuar llegint
 
Tele Camps y TV3 se casan
Per Baltasar Bueno
Los catalanistas han hecho las campanas al vuelo de inmediato, rebosantes de alegría. Morera, el diputado del Bloc, lo ve lógico porque “los valencianos y los catalanes comparten una lengua y no puede ser que no colaboren en igualdad para tener cada uno unos medios audiovisuales de primera calidad y en nuestra lengua”. Lógicamente ha felicitado a Camps, porque ha hecho, de nuevo, algo que el PSOE nunca se hubiera atrevido a hacer, allanar el camino al catalanismo, ahora a través del gran medio de masas, la televisión.  Continuar llegint
 
Corral i carrer d´estiu
Per Manuel Casaña Taroncher
El gat, en el corral, a l´ombra de la figuera, al vore´t alça el llom i badalla. Camina unes passes i, com a regal d´amistat, se refrega per les teues sabates com si volguera netejar-les. Està apegalós com el temps. I com les mosques que no te deixen que passes sense menejar la mà per a saludar-les.  Continuar llegint
 
La Dama, Rubí Sanz y la Real Orden
Per Josep Esteve Rico Sogorb
Las recientes declaraciones de la directora del Museo Arqueológico Nacional Rubí Sanz oponiéndose a otro posible traslado y a una nueva cesión de la Dama a Elche aunque sea temporalmente, han sentado mal a los ilicitanos. No es la primera vez que esta señora, doctora en Arqueología por la Universidad Complutense, nos ofende y molesta.  Continuar llegint
 
Las madres transmisoras de hábitos lingüísticos
Per José Vicente Gómez Bayarri
Los descendientes de los cruzamientos matrimoniales debieron mostrar cierta proclividad al bilingüismo, siendo natural que adoptaran al romance como lengua familiar, dada la influencia de la madre en el aprendizaje de un idioma en la infancia, mientras se reservaría la condición de lengua culta y oficial al árabe.  Continuar llegint
 
El llenguage i la comunitat parlant (i II)
Per Josep Maria Guinot i Galan
Contra els que diuen que s´ha de parlar d´una manera i escriure d´una atra, afirmavem en un articul anterior que la llengua escrita deu acomodar-se al llenguage parlat.  Continuar llegint
 
La AVL contrata la entonación barcelonina
Per Baltasar Bueno
El Pleno de la Academia Valenciana de la Lengua ha tenido la poca vergüenza de aprobar un convenio de colaboración con la Universidad Autónoma de Barcelona para la realización del Atlas Lingüístico Interactivo de la entonación del Valenciano.  Continuar llegint
 
El llenguage i la comunitat parlant (I)
Per Josep Maria Guinot i Galan
S´ha dit que el llenguage és una especie d´institucio social, un sistema de signes convencionals, que no te mes rao de ser que l´us i el consentiment general d´un grup social; institucio social, que experimenta una evolucio constant, encara que insensible, condicionada per l’evolucio de la mateixa colectivitat que la parla. Una llengua que no tinga aixo en conte, no sera acceptada com a propia per la colectivitat a la que se li vol imposar; mes be serà una especie d´esperanto, com ocorre actualment a l´intentar impondre al valencià la normativa catalana com a llengua estandart dels valencians.  Continuar llegint
 
Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (i IV)
Per Agusti Galbis
Hui anem a pegar unes pinzellades, que demostren, que la pretesa “Confederacio catalanoaragonesa”, no fon mes que una fusio dels comtats de Ramon Berenguer IV dins del Regne d´Arago.  Continuar llegint
 
Historia d´un destarifo: De Corona d´Arago a Regne de Catalunya (III)
Per Agusti Galbis
Pero el catalanisme no es conforma en canviar el nom historic de “Corona d´Arago” per el de “Confederacio catalano-aragonesa”. Darrere de l´invent hi ha tota una filosofia exclusivista i imperialista.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats