Porgant fabules historiques. El conte de les barres de Wifredo el Vellos (II)

Per Joan Ignaci Culla

L´historiador catala Juan Sans i Barutell comenta en la "Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón. En que se demuestra ser falso haberlas concedido el Emperador Carlos Calvo, rey de Francia, al conde Wifredo II, llamado el Velloso" (Madrid, 1822), del que feem referencia en l´articul anterior, que l´escritor mes antic que relata sobre "las cosas de los condes de Barcelona, es el Monge de Ripio, que en 1194 se hallaba en Perpiñán componiendo su obra, la cual publicó el ilustrísimo Marca, en su Marca Hispánica". I destaca que, en la mateixa, "no se refiere ni una sola vez a la supuesta gracia de armas, así como tampoco Muntaner o Bernat Desclot" (p. 209). Es a dir, que d´haver segut cert un fet tan important, i de tal significat per als comtes de Barcelona, lo llogic es que un especialiste de "la casa" ho havera refleixat, ¿no? Llevat que fora una mentira creada en posterioritat, per lo que el Monge de Ripio no tenia constancia de la mateixa, com observarém.

 Segons Sans, l´escritor mes antic que conta la fabula catalanista es: "Bernardo Boades en su historia de Cataluña que la concluyó el 11 de noviembre de 1420" (p. 206). No obstant, estudis recents refleixen (aclarixen) que va ser una invencio del creador de fabules Beuter (tambe es va inventar la del fals Peno de la Conquesta, com vorem en atres articuls), ya que les dos felonies, tant la de Wifredo, com la del Peno, apareixen per primera vegada en 1538 en el "Sermó de la Conquesta".

 García Moya, en la seua magnifica obra Tratado de la Real Senyera (Ajuntament de Valencia, 1992), certifica que va ser José Pellicer, en 1642, el primer en destacar el relat fantasiador de Beuter. Encara que destaca que fon Joan Gaspar i Jalpi qui, en 1692, sugerix que va ser Bernat Boades (com Sans) el primer en mencionar l´historieta de les barres.

 Sans, llogicament, arreplegava lo que havia llegit i investigat fins als seus dies. Temps hauria de passar per a que es descobriren noves proves que demostraren que, tambe, el llibre de Boades era una falsificacio, com tot lo que rodeja els catalanistes passats i presents. Per a desmontar dita "adulteracio", Ricart García arreplega el testimoni d´Almela i Vives, qui denunciava en El escudo de Valencia (1956) que "el repetido libro de Boades, que ha pasado mucho tiempo como auténtico, es, como se ha demostrado recientemente, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Roig y Jalpi, persona avezada a este linaje de supercherías". Pero per a que ningu puga sospitar que esta afirmacio la fa un valencià, igualment arreplega la de la propia Gran Enciclopèdia de Catalunya, qui tambe reconeix el frau en els mateixos termens (t. 3, p. 640).

 Pero, tornant a Sans, conve destacar i denunciar com es forja una llegenda catalanista: "diversos autores catalanes, en el siglo XV, fueron copiándose unos a otros con testimonios que fuesen uniformes" i que ningu els poguera rebatre, ya que "subía a tan alto grado de autoridad, que impugnarle se habría tenido por efecto de furor o de demencia" (p. 202). Es dir, ¡exactament igual que ara!

 Tenien, a tota costa, que mantindre i acreditar una mentira que avalara l´orige i la propietat de les barres: "con dicho honor, podría gloriarse de haber sido la primera en España en el uso de blasón, y de haber distinguido sus Soberanos con divisa gentilicia siglos antes que la conociesen las mayores monarquías" (p. 206). ¡Puix va a ser que no! Els catalans sempre han anat a remolc: ni llengua en prestigi, ni armes propies, ni corones, ni res, a excepcio de tindre la supremacia de polítics aveats en l´art del chantage. D´ahi la creacio de fabules sostingudes en els soport de juntalletres-pseudointelectuals, per a intentar omplir-les d´autenticitat. I es que no hi ha mes que rascar un poquet per a que les coses caiguen pel seu propi pes. Recordem que "hasta el siglo X no aparecieron los apellidos" (p. 213). I no es reflectixen de modo estable i permanent fins al sigle XI: "Spelman, Diccionario Histórico: que los nobles de Inglaterra no empezaron a usarlos hasta el reinado de Guillermo el Conquistador, que falleció en 1087. Mundejar, en su historia manuscrita de la casa de Moncada afirma que no se introdujeron hasta el siglo XI" (p. 217).

 Pero aixo per als catalans de l´epoca no tenia importancia, perque "el que se hubiese atrevido en el siglo XV a combatir o degradar el brillante origen que supuso entonces haber tenido las Barras o Palos, como dicen los heraldos, del escudo de los condes de Barcelona, y se usaron después de los Reyes de Aragón sus sucesores, se habría visto seguramente expuesto al desprecio, y tal vez a insultos" (p. 204). Com observaran els llectors, no es nou que als catalans els enfurixca que els desmonten les seues falacies, ya ve d´antic.

 Pero com en tots els llocs cuecen habas, en Catalunya tambe. Sans es troba en l´encreuament per la seua doble vertent de catala i historiador, per lo que no pot consentir que una fabula ridicula enterbolixca la rao, encara que esta desmonte el fals glorios passat catala: "ya no somos el eco servil de nuestros mayores, ya no hincamos la rodilla al ídolo de opinión, ni bajamos la cerviz a la autoridad del tiempo. Sabemos que la verdad es imprescindible, y que ella es digna de nuestro homenage, y no los hechos inverosímiles, ni las glorias, si merecen este nombre, fundada en ridículas patrañas" (p. 204). ¡Quina pena que Sans no deixara "escola" en la seua terra! Clar que, llavors, ¿quina historia contarien els catalans actuals que els donara "pedigri"?

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: