cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou Nº 67


Revista Renou Nº 67
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 67
Un mon per conquistar una terra que guanyar... paraules ilusionants quan estem parlant, de la faena en que estem “ficats” els components de la Cardona Vives. Es de veres en eixe idili sentimental, d’orgull, de dignitat de defensa de lo nostre que junt al nostre ser de Castelló i per lo tant Valencià portem a fi des de la nostra associació...  Continuar llegint
 
Activitats  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 67
Orde cronologic d´algunes activitats organisades o en participacio de l´Associacio Cardona Vives. Continuar llegint
 
Identificacio llingüistica de l´onomastica valenciana  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 67
L´Academia Administrativa de la Llengua, “la AVL” es va plantejar fa uns anys el tema de la denominacio que corresponia assignar-se a la llengua vernacula dels valencians. Uns apostaven per la que ells consideren l´academica “llengua catalana”; atres, van optar per la formula hibrida “català-valencià”; una minoria preferia nomenar-la “valenciana”. Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 67
L´oracio: el subjecte, el predicat nominal.  Continuar llegint
 
Identidad e infraestructuras  
Per José María Adán García.  Revista Renou Nº 67
El objetivo principal de todo gobierno, y más directamente y por lo tanto con más exigibilidad, en el caso de las Comunidades Autónomas, es el mantenimiento y promoción de la identidad propia y el dotar de infraestructuras sostenibles que garanticen el bienestar y el progreso de la población. Continuar llegint
 
Mare de Deu  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 67
Puix be, tots els anys tinc la costum de fer una romeria a l´ermita de la Mare de Deu del Socors, situada en Calig, veïna poblacio del meu poble, en el Baix Maestrat. Casi a punt d´arribar vaig recordar que al mig de la poblacio, en el carrer principal es trobe una chicoteta ermita que la veritat encara no sabia a qui estava dedicada Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 67
Es absurt, es un desbarat, que es presente com a opinio representativa valenciana la d’un home que pensava de lo valencià lo que pensava Beuter. Pot ser li fora simpatic a S.G. perque tenia una baixa opinio de lo valencià, i actuava respecte a Castella com hui alguns respecte a Calalunya.  Continuar llegint
 
Josep Nebot i Pérez i la seua aportacio a la gramatologia valenciana  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 67
Josep Nebot i Pérez naixque en Vilarreal en 1853 i mori en 1914. Estudià Farmacia en Barcelona, encara que no eixercità com a farmaceutic puix la seua professio sería la d’Archiver en la Biblioteca de l’Universitat de Valencia, lloc que ocupà despres d’haver accedit al cos d’Archivers, bibliotecaris i arqueolecs. Descollà com investigador i escritor...  Continuar llegint
 
El Guerrer de Moixent  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 67
Moixent és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en el suroest de la província de Valéncia en la comarca de La Costera, a la vora del riu Càñoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: El foc i la mort  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 67
Parlar de falles i fogueres es parlar del foc. El poble valencià ha tingut historicament des de sempre una especial veneracio pel foc, relacionant-lo en actes de festa i alegria. Podriem preguntar-nos, si este fet tant caracteristic del poble valencià, te alguna cosa que vore en els “reconquistadors” de Jaume I, o si es una caracteristica etnologica que te unes arraïls anteriors i molt mes fondes. Continuar llegint
 
La glosolalia  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 67
Una de las consignas que más ha calado entre las víctimas de la inmersión -estudiantes, funcionarios y emigrantes- es la que propaga que sólo eran lenguas oficiales de la Cancillería de la Corona de Aragón el aragonés y el catalán. En textos inmersores de BUP leemos: "Jaime I decidió redactar en catalán, y no en latín, toda la documentación referente al Reino de Valencia" (Llengua COU, Ed. ECIR, p.107), pero el original en que se basa la cita anterior dice: "In curia civitatis Valencie... omnes actus et sentencie in romancio". Estamos ante una variedad de glosolalia, en la que el afectado inventa palabras o las dota de significado que place a su extravío.  Continuar llegint
 
Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català (III) 1ª part  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 67
Continuant en ad este repas de veritats i mentires, hui parlaré de tradicions tipiques valencianes: folclor, danses, balls, musica, festes i jocs. Primer… vorem lo valencià.  Continuar llegint
 
Els Minyons: La Policia Valenciana  
Per Oscar Rueda i Pitarque.  Revista Renou Nº 67
Fa ya alguns mesos el Conseller de Governació, Serafín Castellano, anuncià oficialment la voluntat del Consell de desenrollar reglamentàriament l´artícul 55 del nostre Estatut d’Autonomia, que establix la facultat de la Generalitat per a, a través d´una Llei de les Corts, crear un Cos únic de la Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana.  Continuar llegint
 
En caída libre  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 67
España ha perdido la soberanía económica. Las naciones que nos mandan, porque les debemos dinero, han exigido a Zapatero una reforma laboral que durante años se ha negado a hacer.  Continuar llegint
 
Aquells cassinos d´ahir  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 67
Yo recorde el cassino més gran del meu poble (Moncada). Aquell que fon: primer, Republicà; després, del Moviment i més tart, Musical, que és com canvià de nom per a tindre a tots contents i poder viure en pau i democràcia, i de pas, conviure els socis ben units per l’amor a la música local. Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
24 registres trobats