Associacio Cardona i Vives

Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")

Per Josep Boronat Gisbert

MANIOBRES FRAUDULENTES

“Intellectuals”... si afavorixen la catalanitat.

“Els intel.lectuals valencians dels segles següents admeten tots la unitat lingüística, i expliquen sovint per què els valencians són anomenats catalans”.

Seguint la seua linea tergiversadora, afirma que els intelectuals valencians posteriors al sigle XV admitixen la unitat llingüística i el nom de catala.

Vejam lo que diu, cenynt-nos al sigle inmediatament següent, el sigle XVI: nomes aporta el testimoni d’un valencià castellanisador, d’un catala, i d’un frare que no es troba ni en l’Enciclopedia Espasa. I ningu dels tres diu res de nomenar catalans als valencians.

De Pere Antonio Beuter afirma, sense cap de cita textual, que en 1538 admet la tradicio –llegendaria- de trescentes donzelles de Lleida dutes per a la repoblacio cristiana, explicant aixina l’implantacio de la llengua que elles parlaven. Pero no diu en esta pagina que Beuter fon censurat per l’erudit Lluis Galiana (1740 – 1771) precisament perque, a pesar de ser valencià, Beuter no escriu en llengua valenciana, alegant que els seus escrits arribaran a maujor public escrivint-los en castellà. Galiana diu d’ell que si els seus escrits foren ralment interessants, ya s’encarregarien atres de traduir-los. Lo que vol dir que no els considerava interessants. I que Beuter era un castellanisador.

Es absurt, es un desbarat, que es presente com a opinio representativa valenciana la d’un home que pensava de lo valencià lo que pensava Beuter. Pot ser li fora simpatic a S.G. perque tenia una baixa opinio de lo valencià, i actuava respecte a Castella com hui alguns respecte a Calalunya.