Identificacio llingüistica de l´onomastica valenciana

Per José Vicente Gómez Bayarri

L´Academia Administrativa de la Llengua, “la AVL” es va plantejar fa uns anys el tema de la denominacio que corresponia assignar-se a la llengua vernacula dels valencians. Uns apostaven per la que ells consideren l´academica “llengua catalana”; atres, van optar per la formula hibrida “català-valencià”; una minoria preferia nomenar-la “valenciana”.

Hem de tindre present que consumada la fragmentacio llingüistica de la Romania, al diluir-se els elements llingüistics que constrenyien el llati cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparicio de consciencies idiomatiques diferenciades. En l´ambit de la Romania observem que el llati cult es contraponía als romanços o llengües vulgars.

A partir del segle XIII la documentacio valenciana refleixa la gradual substitucio de l´us del llati pel romanç vernacul valencià. Numerosos texts plasmen la consciencia idiomatica propia, en virtut de la fragmentacio llingüistica llatina que se n´anirà produint-se en la Baixa Edat Mija.

El proces historic de la fidelitat llingüistica es plasma en la identificacio onomastica que a lo llarc de la historia Baix-Migeval se li va atorgar a la nostra llengua genuïna. Primerament se li va denominar, en un periodo de transicio onomastica, “romanç valencià” i posteriorment, en el periodo de consolidacio, es va generalisar el nom de “llengua valenciana”. Son molts els documents que demostren el testimoni d´una incontrovertible consciencia idiomatica valenciana a partir del segle XIV. Els escritors valencians s´expressen, i aixi ho fan constar, en multiples ocasions en “llengua valenciana” particularisada i singularisada.

Els primers texts documentats, que coneixiem, que reflectien especificament el gentilici “valenciana” per a identificar a la nostra llengua autoctona eren: El testimoni d´Antoni Canals “vulgada lenga materna valenciana” (1395). L´Acta Notarial de 28 de juny de 1408, d´un pleit entre la vila d´Onda i l´Orde de Montesa, “vulgar llengua valenciana”. L´Acta de 6 de juny de 1412 dels diputats i notaris assistents al Compromis de Casp, “‘in´ ydiomate valentino”. I entre els documents pontificis, u d’ells corresponent al pontificat del Papa valencià, Aleixandre VI, datat en 1504, on es llig “lingua vulgari valentini expeditarum”.

Fins no fa molt de temps el primer testimoni, on apareixia l´expressio “llengua valenciana” sense cap calificatiu, i que a més unix els conceptes de consciencia idiomatica en la de consciencia nacional, es en el “Prolec” de l´obra Libre de Tresor de Guillem de Copons, corresponent a 1418. Este sentiment nacionaliste valencià li va induir, aixi mateix a Joanot Martorell, en el “Prolec-dedicatoria” del Tirant lo Blanch (1490) a unir el binomi “llengua” i “nacio valenciana”.

Estes dates hem de retrotraure-les arran de l´aparicio de nous testimonis.

La investigacio ens depara sorpreses. Un articul publicat el 27 de novembre del 2005 en un diari valencià senyalava que la primera referencia a la parla propia dels valencians s´havia descobert en un document menorqui que replega un proces juridic contra un cert Gil de Lozano, on se fa constar que la mare d´este -Sibilla- parlava en “valencianesch”, perque era d´Oriola, sense entrar en consideracions llingüistiques. El document està datat entre els anys 1343 i 1346.

El desaparegut diari Valéncia Huí publicava, el 10 de juliol del 2007, un articul d´Agustín Galbis que replegava el comentari expositiu del Líber amici et amatu, de Ramón Llull, redactat per un discipul, en llati. El text es troba en el foli 34v. del manuscrit “N-250, sup” de la Biblioteca Ambrosiana de Milàn i afirma:

“Ista expositio excepta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”.

Conseqüentment, la denominacio de “Llengua Valenciana” ya se constata, en un text llati, l´any 1335, es a dir, 60 anys abans del document “prolec-dedicatoria” del manuscrit de Valeri Máximo, on Antoni Canals replega l´especificitat del gentilici “valenciana” en contraposicio a “catalana” per a designar la nostra llengua autoctona.

I no serà l´ultim document que demostre la consciencia idiomatica dels valencians des de la Baixa Edat Mija.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: