Apunts de gramatica valenciana

L’ORACIO.

     El subjecte Per regla general el subjecte es un substantiu o una atra categoria gramatical substantivada. Poden ser subjectes els següents elements:
a)     Un pronom: tu estas content.
b)     Un adjectiu substantivat: lo trist no agrada a ningu.
c)     Un verp en infinitiu: cantar es alegria.
d)     Una frase substantivada: l’home de curta inteligencia patix mes que els atres.
e)     Una paraula invariable substantivada: el si ya el tenim.
     El predicat nominal. Encara que pot ser unit al subjecte pels verps ser i estar, en valencia no es indiferent l’us d’un o d’atre.
     S’usa necessariament el verp ser en els casos següents:
a)     Quan el predicat es un substantiu o un infinitiu: Josep es artiste; la teua obligacio es matinar.
b)     Quan el predicat es un adjectiu determinatiu, un pronom possessiu o un substantiu ab la preposicio DE, sempre que equivalguen a un substantiu o adjectiu: la seua audacia es molta; la culpa es teua; cantar es d’alegres (es dir, propi d’alegres).
     La diferencia que hi ha entre ser i estar es veu clara quan el predicat es una locucio adverbial o un adverbi de modo: no es lo mateix dir “es aixina de manso” (qualitat permanent), que “està aixina de manso” (qualitat transitoria).

     Els predicatius. Se sol dir predicatiu el predicat nominal que va unit al subjecte per mig d’un verp copulatiu, que no siga ser o estar. Es el predicatiu un atribut que es referix al mateix temps al verp i al subjecte. A vegades el predicatiu expressa qualitats, no del subjecte principal, sino d’algun terme que actua de complement directe: Eixemples: es va quedar mort, l’hem elegit alcalde; la cosa es presenta dificil; els diputats elegiren al Sr. Garcia (complement directe) president de la comissio (predicatiu referit a Garcia).                
                          (continuarà en el numero següent…)

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari