Mare de Deu
Per Julio Filippi DomínguezAl mes de maig molts bons cristians tenen la costum de manifestar la seua devocio i al mateix temps fer un acte de pietat davant de la Verge Santa Maria. Per esta rao l´Iglesia Catolica i els seus fidels nomenen al mes de maig el “mes de Maria”. La dedicacio a la Verge del quint mes de l´any, naixqué de l´amor, que sempre va buscar noves maneres d´expressar- se, i de la reaccio contra les costums paganes que existien en molts llocs en el “mes de les flors”.
Entre les Cantigues de Santa Maria” del Rey sabi, existix una que comence en estes paraules “ ¡Bienvenido mayo!...”. En ella, Alfonso X exalte ya el retorn de maig perque nos convide a pregar en mes honor a Maria, per a que nos lliure del mal i nos colme de bens.
Una manifestacio tradicional d´amor a la nostra Mare es fer una romeria a un santuari o ermita de la Verge, en caracter penitencial, en sentit apostolic i resant en particular pietat els Misteris del Sant Rosari.
Ad estos llocs, chicotets i grans, a on es trobe una especial presencia espiritual de la Verge, acodixen moltes persones a donar gracies, a alabar a Maria, a demanar favors i tambe a moltes persones els servix per a escomençar de nou despres d´haver vixcut alluntats de Deu.
Puix be, tots els anys tinc la costum de fer una romeria a l´ermita de la Mare de Deu del Socors, situada en Calig, veïna poblacio del meu poble, en el Baix Maestrat. Casi a punt d´arribar vaig recordar que al mig de la poblacio, en el carrer principal es trobe una chicoteta ermita que la veritat encara no sabia a qui estava dedicada. ¡Quína sorpresa mes gran i bona vaig tindre al comprovar que estava dedicada a la Mare de Deu dels Desamparats! Per casualitat quan estava mirant pels cristals de la porta a l´interior de la chicoteta ermita va apareixer la dona encarregada de netejar l´ermita i en molta amabilitat me va permetre fer unes fotografies que envie als amics de la Cardona per a que disfruten de la seua bellea.
Per desgracia, a l´eixir de l´ermita, me vaig trobar en el carrer “Verge dels DesEmparats” en el catala del PP i en eixa vocal “E” contraria a la naturalitat de la llengua valenciana, pero no va trencar la meua alegria al vore en els meus propis ulls i comprovar en els meus oïts com tota la gent de Calig la continue alabant com a la Mare de Deu dels DesAmparats, en autentica llengua valenciana.
Despres de resar el Rosari, li vam demanar a la Verge per l´Iglesia, per la Patria i la llengua valenciana i pel Sant Pare al qual li vaig escoltar en la seua visita a Valencia parlar en llengua valenciana d´esta forma: “Davant de la Cheperudeta vullc dir-li: ampareumos nit i dia en totes les necessitats, puix que sou Verge Maria, mare dels desamparats”.
cites
Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamenteCarreras i Candi
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
