Associacio Cardona i Vives

HISTORIA

El mordisco a Montpellier
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 66 Según Eco, "Ramón Llull era un catalán nacido en Mallorca, autor de obras escritas la mayor parte en árabe y catalán" (La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona 1996). EI semiólogo italiano, amable con la editorial barcelonesa, considera catalán a Llull, a pesar de que no existió ningún estado que se titulara Cataluña en vida del filósofo, muerto en 1316. Continuar llegint
Narcis Vinyoles
Per Marivi Ferrandis i Olmos. Revista Renou Nº 66 Va naixer provablement en la ciutat de Valencia entre 1440 i 1445. La seua mort es situa cap al 1517. Fon advocat, doctor, conseller i jurat de Valencia i fon assessor de justicia criminal de la seua ciutat i contador de la Generalitat. Continuar llegint
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 66 Pero no pot ser honest aprofitar-se´n d´una demostracio d´ignorancia per a fer creure que tots consideraven catalans als valencians, i molt menys per a extendre la denominacio a la llengua dels valencians. Continuar llegint
El poeta Ausias March. Cavaller valencià
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 65 Enguany es complixen els 550 anys de la mort del poeta i cavaller valencià Ausias March (1397-1459). Ab motiu d´esta efemeride es va a celebrar un congres en Valencia entorn a la seua figura. Ressenyem alguns trets de la seua biografia per a comprendre millor la seua personalitat. Continuar llegint
L’actualitat de la declaracio valencianista de 1918 (III)
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 65 En esta penultima entrega de la serie seguim la mateixa tonica i s’aborden les Bases VI i VII, aço es el municipalisme i l’estructura organisativa social que son el temes glossats i desenrollats, respectivament, per Salvador Ferrandis Luna i Maximilià Thous Orts. Continuar llegint
Sant Vicent Ferrer i "Vosaltres de la Serrania"
Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 65 Qualsevol persona normal que analisara la cita, voria que sant Vicent Ferrer parla d´una “Serrania” que es troba entre Castella i Catalunya, en la qual els seus habitants n´amollen una en castellà i una atra en català. Pareix dificil traure d´ahi res d´especial que puga afectar als valencians. Continuar llegint
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 65 “El nom de català el donaven els estrangers no sols a l’idioma sinó també als súbdits dels diversos estats dels reis d’Arago. Són molt nombrosos els exemples medievals i renaixentistes en què els valencians apareixen anomenats catalans” Continuar llegint
Les torres de Serrans
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 65 Els jurats de Valéncia encarregaren la seua construcció al mestre Pere Balaguer. Començaren les obres el 6 d’abril de 1392 i s’acabaren en 1398. La porta fon situada en el lloc a on antigament es trobava el Portal dels Roters i la Porta d’Alcantara, gran baluart musulmà, al noroest del barri antic, sent l’entrada natural que comunicava en els camins que arribaven a la comarca d’Els Serrans, de la qual pren el seu nom. Continuar llegint
La ciutat i la poblacio de la Valencia islamica
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 64 La poblacio de la ciutat de Valencia la formaven, majoritariament, musulmans i cristians, que procedien d´un mateix orige, encara que tenien creencies distintes. Germà Colom ens va previndre, fa anys, de la “exigua colonisacio” i Joan Reglá subrallà que “els primers aragonesos i catalans de la repoblacio del segle XIII no passaven de ser una minoria molt reduïda”. Continuar llegint
El Compromis de Casp
Per Annabí. Revista Renou Nº 64 Davant el perill de guerra civil, les mes altes institucions dels regnes d’Arago i Valencia i del Principat, acordaren crear una instancia o “compromis” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. Continuar llegint

<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >>
145 registres trobats

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)