Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

Llemosí, catalanesc i ara... catala. ¿valencians medievals nomenats catalans?

“El nom de català el donaven els estrangers no sols a l’idioma sinó també als súbdits dels diversos estats dels reis d’Arago. Són molt nombrosos els exemples medievals i renaixentistes en què els valencians apareixen anomenats catalans” (p. 30).

Desbrossem un poc lo referent a la paraula catala en la mescla que fa S.G. entre gentilici –l’adjectiu que denota l’orige, raça o patria de les persones- i nom d’un idioma.

Parla de “nombrosos” eixemples medievals en que “els estrangers” donaven el nom de catala als valencians. Pero tan sols ne pot portar dos –dos nomes-, els dos italians, sense cap de referencia concreta que puga servir per a verificar-los i considerar el seu context.

U d’ells es la frase que cita sense referencia: “O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!” clama il Bembo, quan dos papes valencians de la família Borja, Calixte III i Alexandre VI, ocupen el solipapal.

Preguntem-nos el perqué un Cardenal parla de catalans referint-se als valencians parents o clients dels Borja, aclamant-se a Deu, figurant-se que eren catalans.

Certa similitut de llenguage li recordava segurament els fets i la fama que els catalans s’havien guanyat a pols:

No oblidem que –com recorda el mateix S.G.- al temps de l’expansio a Italia de la Corona d’Arago, “que culminà al segle XV amb la conquista de Nàpols per Alfons el Magnànim... no tenia capital de dret: era una confederacio (¿) de regnes (-i condats-) autonoms units en la persona del monarca. Però de fet, en els temps de politica i relacions ultrapirenenques, la capitalitat l’havia exercida Barcelona”. Era el temps en que –seguix dient S.G.- <<l’almirall Roger de Llúria pogué dir bravejant que “no solament galera ni lleny mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Arago en la coa”>>.

Durant esta capitalitat de fet en Barcelona per a les empreses beliques en la Mediterranea, “Jaume II havia guanyat l’avorriment dels sicilians” entre atres coses perque el 4 de juliol de 1299, despres de la victoria, l’almirant Roger de Lluria “va venjar durament la decapitacio del seu nebot Joan, no deixant viu ni a un presoner”.

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: