HISTORIA

Francesc de Vinatea. Un heroe “civil i civilisat”.  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 50
Per a parlar de Vinatea, personage fonamental en l’historia del Regne de Valencia, sempre es un bon moment i pot generar una bona ocasio. En decidir-me a escriure sobre l’ilustre morellà o he fet tal volta influenciat encara pel significat del mes d’octubre en el calendari valencià; un mes en que els valencians celebrem la nostra festa nacional, una data encara marcada per la divisio en eixa manera d’entendre lo valencià i d’expressar el nostre sentiment de pertanyença a una colectivitat, que denominem poble valencià.  Continuar llegint
 
Editorial de La Linterna (5.11.2004)  
Per César Vidal. Revista Renou Nº 50
Reproduim el text integre de l´Editorial de César Vidal, en el programa "La Linterna", de la Cadena COPE, del dia 5 de novembre de 2004, en defensa de l´identitat propia de la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 50
Esta tesis dels vencedors ha fet que s’imaginen que el castellà va naixer en terres de Santander-Burgos, i que es va escampar, al ritme de la Reconquista, cap al sur. Es la tesis del castellà-nacionalisme de Menéndez Pidal. Continuar llegint
 
Studium Generale  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 49
Les universitats tenen l´orige en l´edat mija. El Concili de Letràn de 1179, durant el pontificat d´Alexandre III, manava en el Canon 18 que cada seu episcopal o iglesia catedral formara una escola en la que un mestre ensenyara gratuïtament a clerics i alumnes pobres, el bisbe pagaria els costs.  Continuar llegint
 
Constanti Llombart i Lo Rat Penat. Un home i una mampresa, ara fa 125 anys  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 49
Trencant en l’habit que he seguit fins ara en les meues colaboracions, en la d’este numero del “Renou” no parlarém d’un personage naixcut en les comarques castelloneres, ho fare d’un valencià, l’importancia del qual, per la seua labor i per la seua herencia cultural, pot fer intrascendent el lloc de naixença. Es tracta de Constanti Llombart i de la seua aportacio al renaiximent de les lletres valencianes i, en general, de la cultura valenciana.  Continuar llegint
 
Mujeres cantantes y de Castellón  
Per Magda Mut Camacho. Revista Renou Nº 49
La provincia de Castellón también ha dado importantes mujeres dedicadas a las artes escénicas. Herminia Gómez Serra, Carmen Tur Melchor y Dorotea Conesa Redó fueron tres mujeres que nacieron cuando el siglo XIX moría y comenzaba un nuevo siglo lleno de desconciertos. El siglo XIX decía adiós a la España colonialista y le daba la bienvenida a un siglo lleno de esperanzas en la vida, aunque a veces se diría todo lo contrario.  Continuar llegint
 
La vila de Vilafames  
Per Marivi Ferrandis i Olmos. Revista Renou Nº 49
Cap a l´interior de la provincia de Castello - a la comarca de la Plana Alta - s´hi troba dins d´un paisage relativament montanyos una vila de 1.400 habitans anomenada Vilafames i els seus habitadors, vilafamers o vilafamesins.  Continuar llegint
 
Els certamens lliteraris  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 49
Els certamens lliteraris arreplegaven una vella tradicio trobadoresca que cristalisaria de manera boyant en la Valencia del segle XV i principis del XVI. A diferencia dels provençals, els valencians tindran un caracter preferentment d’exaltacio religiosa. Continuar llegint
 
¡Digan la verdad!  
Per Juan Vanrell Nadal. Revista Renou Nº 49
Cuando los romanos en el año 218 a.C. desembarcaron en Ampurias y conquistaron España, los españoles no eran mudos. Les ocurrió lo que a los habitantes de los otros países también conquistados por Roma: quedaron deslumbrados por toda la parafernalia de los romanos y quisieron hacer y hablar como ellos. De ahí las muchas “lenguas romance” de Europa. Continuar llegint
 
¡Ay, Mallorca, Mallorca!  
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 49
Os llaman "Les Illes", a palo seco, como si fuerais miserables ínsulas de hierbajos e iguanas, y dad gracias de que no os rebautizan con nombres como Islas Tortugas o el de aquella "Isla de mal de vientre" que citaba Haedo en 1612 (Topographia de Argel, f. 89); y lo de tortugas podría ser, por la abundancia que teníais...  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: