La vila de Vilafames

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Cap a l´interior de la provincia de Castello - a la comarca de la Plana Alta - s´hi troba dins d´un paisage relativament montanyos una vila de 1.400 habitans anomenada Vilafames i els seus habitadors, vilafamers o vilafamesins.

El terme municipal s´esten a ponent de la rambla de la Viuda - limit en l´Alcalatén, la vall de la qual es ocupada a l´extrem meridional per la cua del panta de Benadressa - entre el Gaidó (481 m. d´alt.), la serra Balaguera en el pic de la Penya (799 m.) per la banda de migjorn, el tossal de Mollet (704 m.), i la serra de Moró (594 m.) - dins la serra del Portell - i el curs de la rambla. El sector nordest del terme forma part del pla de l´Arc, que es drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i de Moró, i per la dels Estrets, afluent per
l´esquerra de la rambla de la Viuda i resultant de l´unio de les anteriors.

En relacio al relleu cal destacar tambe per la banda de ponent el tossal Gros i la Talayota. Aixi al pla de l´Arc hi ha les millors terres de conreu. A la vora de la rambla de la Viuda, nomes hi ha sectors plans al nort, al limit en la Vall d´Alba - plans de la Barona i de la Fenosa - i al sur els plans de Moró i de Flors.

Se´n despren, per tant, que els cultius tradicionals de secà - principalment vinya, armelers i garrofers i, tambe pero de menor importancia, algunes pinedes i terres de regadiu - hi hagen predominat logicament fins a les darreries dels anys sixantes o primeries dels setantes. A l´actualitat la base de l´economia consistix en els cultius de regadiu i armelers i industria, sobretot ceramica.

El municipi incloïa tambe els pobles de Sant Joan de Moró i Vall d´Alba - segregats al 1990 i 1925, respectivament - i encara inclou hui els llogarets i caseries de la Basseta, la Correntilla, el Mas de Flors, el Mas de Mollet, el Mas de Moró, el Pla de Lluc i el mas d´Avall.

La vila (de 391m. d´alt.) s´assenta damunt d´un contrafort septentrional de la serra Balaguera en el pic de la Penya (779 m.) a migjorn. Al capdamunt hi ha el Castell de Vilafames, en basaments de temps musulma i inclus mes antics, presenta modificacions de molt distintes, les ultimes de les guerres carlistes. En l´actualitat està restaurat i conserva gran part de la seua antiga estructura. En el castell s´aprecien tramades de muralles i dos torres caracteristiques.

Tambe trobem l´esglesia vella i la part mes antiga de la vila, atre temps mig abandonada. Els carrers son costeruts i devallen fins al barri nou. Hi ha tambe l´esglesia parroquial - l´Assuncio - la qual fon construida a partir de 1578. Se conserven pintures al fresc de J. Oliet i quadros de Josep Ferrer.

El palau o casa del Batle - edifici gotic del segle XV -, s´instalà al 1972 un Museu d´Art Contemporani, promogut per Vicent Aguilera i Cerni, que conté al voltant de 400 obres d´artistes d´avantguarda de l´estat espanyol, com ara Miró, Chillida, J. Renau, Equip Cronica i Genovés, entre atres. De la mateixa manera tambe es interessant el Museu del Vi i el de l´Historia.

Com a llocs d´interes cultural citarem tambe l´esglesia de la Sanc, la de Sant Ramon i l´ermita de Sant Miquel Arcangel, interessant edifici del segle XVII, al qual es dirigixen els veïns en romeria el quart dumenge de Quaresma.

L´orige de la vila es pot situar - d´acort ab les troballes de l´anomenat homo erectus vilafamensis - a l´epoca del Pleistoce Mig. Les primeres manifestaciones artistiques apareixen en les pintures esquematiques de l´Edat del Bronze.

 L´etimologia del toponim Vilafames ae Vilafames < Vinafames (Vin- [arab Ibn `fill de´]) > Vina-/Vila- (per dissimilacio de nasals) < Iben al-Hamîs, i.e. Beni-Hamez (cf. p.e. Vinaros < Iben ´ArÙs ´nom propi personal´; tambe Vilamarchant < Iben al-mar_âni ´el (poble) de les dos marjals´ ae en fa palesa la presencia musulmana.

Les primeres dades historiques que se´n coneixen es remonten al temps de la
conquesta - a l´any 1238 -, data en que la vila fon otorgada a Ramon Berenguer d´Àger. Retornada a la corona, Jaume I otorgà carta de poblacio al 1241. El lloc fon adquirit mes tart (1264) pels hospitalers en virtut d´una permuta real de la vila musulmana de Beni-Hamez ae i.e. Vilafamesae per la vila d´Olocau del Rei,duta a terme per Jaume I. Al 1317 passà a l´Orde de Montesa, i fon al 1635 quan tornà a ser patrimoni reial - governada per un batle fins al 1835 -, any en que els mateixos veïns de Vilafames en compraren la propia jurisdiccio, alhora que els montesins es reservaren el dret d´habitacio sobre el castell. La seua situacio estrategica ha fet a Vilafames important a lo llarc de l´historia, tot representant el paper de plaça forta en les guerres carlistes, rao per la qual està mig enrunada.

A 24 km. de Castello de la Plana i a 91 km. de Valencia, el visitant podra trobar sense cap dubte encantadors parages interessants des del punt de vista botanic i geologic, d´entre els quals destaquem el Clot i la Font de les Piques, el cabdal de la qual cau en cascada a set piques que arrematen en dos basses, lloc precios des d´on es divisa el Pla de l´Arc.

A mes de tot aço i si despres de tant de camejar esteu famolencs i assedegats, teniu a la vostra disposicio tot un conjunt de restaurants que vos oferixen una variada gastronomia basada en productes autoctons com ara l´olla, el tombet i els embotits i pasticets de moniato. I si a mes, tot aço ho banyeu en l´afamat vi de Vilafames, no en podreu demanar mes.

Bona visita i bon profit.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: