La vila de Vilafames

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Cap a lŽinterior de la provincia de Castello - a la comarca de la Plana Alta - sŽhi troba dins dŽun paisage relativament montanyos una vila de 1.400 habitans anomenada Vilafames i els seus habitadors, vilafamers o vilafamesins.

El terme municipal sŽesten a ponent de la rambla de la Viuda - limit en lŽAlcalatén, la vall de la qual es ocupada a lŽextrem meridional per la cua del panta de Benadressa - entre el Gaidó (481 m. dŽalt.), la serra Balaguera en el pic de la Penya (799 m.) per la banda de migjorn, el tossal de Mollet (704 m.), i la serra de Moró (594 m.) - dins la serra del Portell - i el curs de la rambla. El sector nordest del terme forma part del pla de lŽArc, que es drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i de Moró, i per la dels Estrets, afluent per
lŽesquerra de la rambla de la Viuda i resultant de lŽunio de les anteriors.

En relacio al relleu cal destacar tambe per la banda de ponent el tossal Gros i la Talayota. Aixi al pla de lŽArc hi ha les millors terres de conreu. A la vora de la rambla de la Viuda, nomes hi ha sectors plans al nort, al limit en la Vall dŽAlba - plans de la Barona i de la Fenosa - i al sur els plans de Moró i de Flors.

SeŽn despren, per tant, que els cultius tradicionals de secà - principalment vinya, armelers i garrofers i, tambe pero de menor importancia, algunes pinedes i terres de regadiu - hi hagen predominat logicament fins a les darreries dels anys sixantes o primeries dels setantes. A lŽactualitat la base de lŽeconomia consistix en els cultius de regadiu i armelers i industria, sobretot ceramica.

El municipi incloïa tambe els pobles de Sant Joan de Moró i Vall dŽAlba - segregats al 1990 i 1925, respectivament - i encara inclou hui els llogarets i caseries de la Basseta, la Correntilla, el Mas de Flors, el Mas de Mollet, el Mas de Moró, el Pla de Lluc i el mas dŽAvall.

La vila (de 391m. dŽalt.) sŽassenta damunt dŽun contrafort septentrional de la serra Balaguera en el pic de la Penya (779 m.) a migjorn. Al capdamunt hi ha el Castell de Vilafames, en basaments de temps musulma i inclus mes antics, presenta modificacions de molt distintes, les ultimes de les guerres carlistes. En lŽactualitat està restaurat i conserva gran part de la seua antiga estructura. En el castell sŽaprecien tramades de muralles i dos torres caracteristiques.

Tambe trobem lŽesglesia vella i la part mes antiga de la vila, atre temps mig abandonada. Els carrers son costeruts i devallen fins al barri nou. Hi ha tambe lŽesglesia parroquial - lŽAssuncio - la qual fon construida a partir de 1578. Se conserven pintures al fresc de J. Oliet i quadros de Josep Ferrer.

El palau o casa del Batle - edifici gotic del segle XV -, sŽinstalà al 1972 un Museu dŽArt Contemporani, promogut per Vicent Aguilera i Cerni, que conté al voltant de 400 obres dŽartistes dŽavantguarda de lŽestat espanyol, com ara Miró, Chillida, J. Renau, Equip Cronica i Genovés, entre atres. De la mateixa manera tambe es interessant el Museu del Vi i el de lŽHistoria.

Com a llocs dŽinteres cultural citarem tambe lŽesglesia de la Sanc, la de Sant Ramon i lŽermita de Sant Miquel Arcangel, interessant edifici del segle XVII, al qual es dirigixen els veïns en romeria el quart dumenge de Quaresma.

LŽorige de la vila es pot situar - dŽacort ab les troballes de lŽanomenat homo erectus vilafamensis - a lŽepoca del Pleistoce Mig. Les primeres manifestaciones artistiques apareixen en les pintures esquematiques de lŽEdat del Bronze.

 LŽetimologia del toponim Vilafames ae Vilafames < Vinafames (Vin- [arab Ibn `fill deŽ]) > Vina-/Vila- (per dissimilacio de nasals) < Iben al-Hamîs, i.e. Beni-Hamez (cf. p.e. Vinaros < Iben ŽArÙs Žnom propi personalŽ; tambe Vilamarchant < Iben al-mar_âni Žel (poble) de les dos marjalsŽ ae en fa palesa la presencia musulmana.

Les primeres dades historiques que seŽn coneixen es remonten al temps de la
conquesta - a lŽany 1238 -, data en que la vila fon otorgada a Ramon Berenguer dŽÀger. Retornada a la corona, Jaume I otorgà carta de poblacio al 1241. El lloc fon adquirit mes tart (1264) pels hospitalers en virtut dŽuna permuta real de la vila musulmana de Beni-Hamez ae i.e. Vilafamesae per la vila dŽOlocau del Rei,duta a terme per Jaume I. Al 1317 passà a lŽOrde de Montesa, i fon al 1635 quan tornà a ser patrimoni reial - governada per un batle fins al 1835 -, any en que els mateixos veïns de Vilafames en compraren la propia jurisdiccio, alhora que els montesins es reservaren el dret dŽhabitacio sobre el castell. La seua situacio estrategica ha fet a Vilafames important a lo llarc de lŽhistoria, tot representant el paper de plaça forta en les guerres carlistes, rao per la qual està mig enrunada.

A 24 km. de Castello de la Plana i a 91 km. de Valencia, el visitant podra trobar sense cap dubte encantadors parages interessants des del punt de vista botanic i geologic, dŽentre els quals destaquem el Clot i la Font de les Piques, el cabdal de la qual cau en cascada a set piques que arrematen en dos basses, lloc precios des dŽon es divisa el Pla de lŽArc.

A mes de tot aço i si despres de tant de camejar esteu famolencs i assedegats, teniu a la vostra disposicio tot un conjunt de restaurants que vos oferixen una variada gastronomia basada en productes autoctons com ara lŽolla, el tombet i els embotits i pasticets de moniato. I si a mes, tot aço ho banyeu en lŽafamat vi de Vilafames, no en podreu demanar mes.

Bona visita i bon profit.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: