Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

Supostes “raons” per a introduir el nom de “catala”

Esta tesis dels vencedors ha fet que s’imaginen que el castellà va naixer en terres de Santander-Burgos, i que es va escampar, al ritme de la Reconquista, cap al sur. Es la tesis del castellà-nacionalisme de Menéndez Pidal.

Tal tesis, trasvasada a la part oriental i occidental de la peninsula, fa que es pense en un gallec-portugues que tambe avança cap al sur, o en un catala que apareéis en l’Ampurdà i aplega a Alacant.

En essencia, esta teoria aduladora de l’orde oficial establit pels vencedors, tipicament retrograda, retardaria, es una teoria que tergiversa l’Historia, utilisant els mateixos topics del castellà-nacionalisme. Es la del triunf dels bons, caracterisats per la fe cristiana i el parlar castellà, gallec o catala “supostament” originat en el nort, sobre els roins, el qui parlaven arap –supost tambe fals- i practicaven l’Islam.

Es una teoria retrograda, i ademes, falsa: la suma d’aragonesos i catalans que van intervindre en la conquista i repoblacio del Regne de Valencia, no va aumentar la poblacio autoctona coetanea ni en un cinc per cent. I no es diga que eixa minoria va enlluernar a la majoria pel seu nivell cultural superior. Tot lo contrari. Es ben sabut que lo que caracterisava al mon cristia d’aquell temps era la seua incultura, en oposicio a l’esplendor cultural dels musulmans, que parlaven l’aljamia o llengua romanç derivada del llati. L’incultura no podia culturisar a la cultura.

Per aixo, “Els literats valencians… adoptaren la llengua propia – la vulgar valenciana, l’algemia o parleria dels de Paterna (que tenia per cert senyors aragonesos de la familia Luna des de la Reconquesta), Torrent, Soterna -, tant per a escriure en prosa com en vers, iniciant aixi el sigle d’or de la literatura valenciana”.

La llengua valenciana no la van importar del nort. No fon duta des de Catalunya.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: