Studium Generale

Per Domingo Gimeno Peña

Les universitats tenen l´orige en l´edat mija. El Concili de Letràn de 1179, durant el pontificat d´Alexandre III, manava en el Canon 18 que cada seu episcopal o iglesia catedral formara una escola en la que un mestre ensenyara gratuïtament a clerics i alumnes pobres, el bisbe pagaria els costs.

Al correr del temps, van sorgir les escoles catedralicies baix la  proteccio del clero i sostingudes, recolzades i controlades pels bisbes de les  diócesis.

En el temps, estes escoles van anar aumentant les titulacions i algunes  d´elles van arribar al rango d`universitat. La de Paris ( la Sorbona )  l`any1200, Oxford en 1206, Palencia en 1212, Salamanca en 1242. En la Corona d`Arago  la mes antiga es la de Montpeller i despres Lleida en 1300, sen totes elles  confirmades pel papa, tramit necessari per a tindre la consideracio d`estudi  general.

Jaume I va establir en els Furs, la llibertat d´ensenyança, en el titul:  De metges, apothecaris i especiers, podem llegir: Atorgam que tot clergue o  altre hom puxgue francamt é sens tot servi é tribut tenir studi de gramatica é  totes altres arts, é de fisica (medicina), é de dret civil é canonich en tot  loch tota la ciutat". En este titul el rei impedia l´exclusivitat  eclesiastica de la docencia.

La llibertat d´ensenyança de la Valencia foral era contraria a l`espirit  de l´epoca, per aixo el papa Inocenci IV va otorgar a Jaume I una bula ( Lyon  15 de juliol de 1245) per a que puguera crear un " Studium Generale"  explicant que: la diligencia deu vigilar per a que perpetuament se conseve el Regne  de Valencia baix l´observancia de la religió del Regne Celest. Pero Jaume I  no va fer us d´esta concessio pontificia sino que va permetre que l´ensenyança  continuara segons lo establit en els furs. Esta divergencia va continuar  durant tota l´edat mija. Per un costat l´obispo i la curia, volent crear una  universitat segons la tradicio canonica. Per l´atre, la burguesia valenciana  permitint la llibertat d´ensenyança.

La rivalitat va arribar dasta tal punt que en 1374 el bachiller en arts  Pedro Costa va ser excomulgat pel bisbe don Jaume d´Arago, per ensenyar sense  autorisacio papal. En l´escola catedralicia ensenyava pel atre costat el  mestre Gil Ramirez i va ser empressonat pels jurats de la ciutat .Despres de grans  disputes van arribar a un acort: el bisbe reconeixia el fur otorgat pel  conquistador i la ciutat contribuïa al manteniment eclesiastic, pero les dos  escoles se van llimitar a la docencia de la gramatica i estudis primaris, deixant  als valencians sense la posibilitat d´obtindre tituls univesitaris sense  tindre que eixir fora.

Valencia va gastar grans sumes de diners per a la formacio dels seus  fills, enviant-los, a universitats extrangeres; tenim referencia de 1371 a Ramon  Castelló i Johan Letó enviats a graduar-se a Paris; a fr. Joan Monzó,  dominico, enviat tambe a la Sorbona en 1375; a fr. Juan Barberá, dominico tambe,  enviat a Oxford en 1377 i a San Vicent Ferrer destinat a Toulouse en 1387.  L`universitat de Lleida, segons l´epoca, tenia una mija d`entre 300 i 800 alumnes  valencians, arribant inclus a tindre el dret de nomenar al rector, per  privilegi d`Alfons III ( any 1428 ) al ser el colectiu mes numeròs.

Els grans inconvenients de no tindre universitat i el progressiu aument de  la poblacio que van fer de la ciutat de Valencia " la ciutat mes populosa  d´Espanya", va fer que els jurats de la ciutat intentaren conseguir una  universitat per a Valencia, aprofitant el fet de tindre el papa valencià.  Alexandre VI concedia la bula del 23 de giner de 1501, fent realitat l`universitat de  Valencia. L`inauguracio oficial va ser el 13 d´octubre de 1502, publicant-se  les bules papals i el priviligi del rei Ferran el Catolic.

Des de les primeres universitats dasta hui, el desenroll del saber  independent, universal i cientific, sempre ha estat condicionat quan no dirigit per  patrocinadors, politics o iglesia. Els intelectuals que s´atrevien a negar  els "dogmes" patien condenes de la Santa Inquisició, excomunions papals,  cremada de llibres,… etc.

Llamentablement despres de tants segles, en la Comunitat Valenciana  continuen estes practiques: els primers llibres impresos per a l´ensenyança de la  llengua valenciana, en les normes del Puig, tambe van ser cremats i  sustituits per atres catalanisats i en les nostres universitats qui no "trague" en  els dogmes catalanistes patíx persecusió i condena, ( Ubieto, Cabanes,  Peñarroja,…etc. ). Una pena, i mes tenint en conte que els valencians disposant de  permis papal per a tindre universitat, vam preferir ser els primers en tindre  llibertat d`ensenyança.

Principals fnts consultades:

  • Origenes del Reino de Valencia (A. Ubieto)
  • Temas valencianos nº 7

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: