Studium Generale
Per Domingo Gimeno PeñaLes universitats tenen l´orige en l´edat mija. El Concili de Letràn de 1179, durant el pontificat d´Alexandre III, manava en el Canon 18 que cada seu episcopal o iglesia catedral formara una escola en la que un mestre ensenyara gratuïtament a clerics i alumnes pobres, el bisbe pagaria els costs.
Al correr del temps, van sorgir les escoles catedralicies baix la proteccio del clero i sostingudes, recolzades i controlades pels bisbes de les diócesis.
En el temps, estes escoles van anar aumentant les titulacions i algunes d´elles van arribar al rango d`universitat. La de Paris ( la Sorbona ) l`any1200, Oxford en 1206, Palencia en 1212, Salamanca en 1242. En la Corona d`Arago la mes antiga es la de Montpeller i despres Lleida en 1300, sen totes elles confirmades pel papa, tramit necessari per a tindre la consideracio d`estudi general.
Jaume I va establir en els Furs, la llibertat d´ensenyança, en el titul: De metges, apothecaris i especiers, podem llegir: Atorgam que tot clergue o altre hom puxgue francamt é sens tot servi é tribut tenir studi de gramatica é totes altres arts, é de fisica (medicina), é de dret civil é canonich en tot loch tota la ciutat". En este titul el rei impedia l´exclusivitat eclesiastica de la docencia.
La llibertat d´ensenyança de la Valencia foral era contraria a l`espirit de l´epoca, per aixo el papa Inocenci IV va otorgar a Jaume I una bula ( Lyon 15 de juliol de 1245) per a que puguera crear un " Studium Generale" explicant que: la diligencia deu vigilar per a que perpetuament se conseve el Regne de Valencia baix l´observancia de la religió del Regne Celest. Pero Jaume I no va fer us d´esta concessio pontificia sino que va permetre que l´ensenyança continuara segons lo establit en els furs. Esta divergencia va continuar durant tota l´edat mija. Per un costat l´obispo i la curia, volent crear una universitat segons la tradicio canonica. Per l´atre, la burguesia valenciana permitint la llibertat d´ensenyança.
La rivalitat va arribar dasta tal punt que en 1374 el bachiller en arts Pedro Costa va ser excomulgat pel bisbe don Jaume d´Arago, per ensenyar sense autorisacio papal. En l´escola catedralicia ensenyava pel atre costat el mestre Gil Ramirez i va ser empressonat pels jurats de la ciutat .Despres de grans disputes van arribar a un acort: el bisbe reconeixia el fur otorgat pel conquistador i la ciutat contribuïa al manteniment eclesiastic, pero les dos escoles se van llimitar a la docencia de la gramatica i estudis primaris, deixant als valencians sense la posibilitat d´obtindre tituls univesitaris sense tindre que eixir fora.
Valencia va gastar grans sumes de diners per a la formacio dels seus fills, enviant-los, a universitats extrangeres; tenim referencia de 1371 a Ramon Castelló i Johan Letó enviats a graduar-se a Paris; a fr. Joan Monzó, dominico, enviat tambe a la Sorbona en 1375; a fr. Juan Barberá, dominico tambe, enviat a Oxford en 1377 i a San Vicent Ferrer destinat a Toulouse en 1387. L`universitat de Lleida, segons l´epoca, tenia una mija d`entre 300 i 800 alumnes valencians, arribant inclus a tindre el dret de nomenar al rector, per privilegi d`Alfons III ( any 1428 ) al ser el colectiu mes numeròs.
Els grans inconvenients de no tindre universitat i el progressiu aument de la poblacio que van fer de la ciutat de Valencia " la ciutat mes populosa d´Espanya", va fer que els jurats de la ciutat intentaren conseguir una universitat per a Valencia, aprofitant el fet de tindre el papa valencià. Alexandre VI concedia la bula del 23 de giner de 1501, fent realitat l`universitat de Valencia. L`inauguracio oficial va ser el 13 d´octubre de 1502, publicant-se les bules papals i el priviligi del rei Ferran el Catolic.
Des de les primeres universitats dasta hui, el desenroll del saber independent, universal i cientific, sempre ha estat condicionat quan no dirigit per patrocinadors, politics o iglesia. Els intelectuals que s´atrevien a negar els "dogmes" patien condenes de la Santa Inquisició, excomunions papals, cremada de llibres,… etc.
Llamentablement despres de tants segles, en la Comunitat Valenciana continuen estes practiques: els primers llibres impresos per a l´ensenyança de la llengua valenciana, en les normes del Puig, tambe van ser cremats i sustituits per atres catalanisats i en les nostres universitats qui no "trague" en els dogmes catalanistes patíx persecusió i condena, ( Ubieto, Cabanes, Peñarroja,…etc. ). Una pena, i mes tenint en conte que els valencians disposant de permis papal per a tindre universitat, vam preferir ser els primers en tindre llibertat d`ensenyança.
Principals fnts consultades:
- Origenes del Reino de Valencia (A. Ubieto)
- Temas valencianos nº 7
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
