Els certamens lliteraris

Per José Vicente Gómez Bayarri

Els certamens lliteraris arreplegaven una vella tradicio trobadoresca que cristalisaria de manera boyant en la Valencia del segle XV i principis del XVI. A diferencia dels provençals, els valencians tindran un caracter preferentment d’exaltacio religiosa.

La societat quatrecentista valenciana era procliu a imbuir-se de l’espirit que caracterisaven els factors burguesos –economia i racionalismo- i la mentalitat i estil de vida cavalleresca, en la qual la classe aristocratica i cavallers, feen us dels seus privilegis feudals. Pero tambe l’ambient lliterari renaixentiste estava present en la Valencia de la segona mitat del segle XV. L’aficio pel lux desmedit, per la vida alegre, era compatible en el fervor religios de l’epoca.

Ya a finals del segle XIV es convocà el concurs poetic que arreplega “cançons” sobre el “Corpus Christi”, comportes entre 1387 i 1392. En l’any 1440, el capitul de la Catedral de Valencia oferi, com a guardo, una espasa al poeta que millor glossara la Concepcio de Maria. El premiat fon Francesc de Mescua. Uns anys mes tart, en 1456, els flares carmelitas organisaren un atre debat sobre el tema eucaristic, actuant de jurat el canonge Jordi de Centelles.

En estes coordenades socioculturals es convocà el mes famos dels certamens lliteraris en la Valencia del Quatrecents, i fon en honor a la Verge Maria, per orde del virrey Lluïs Despuig i organisat per Mossen Bernat de Fenollar, al qual concorregueren al voltant de 45 poetes, els poemes dels quals configuraren l’obra “Les Trobes en Lahors de la Verge Maria” (1474), i havien de constar de cinc estrofes, en dedicatoria i tornada. Certamen lliterari que ha suscitat l’estudi i analisis de numerosos bibliografs i autors: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster, Ferrer i Bigné, F. Marti Grajales, Lluïs Guarner, Marti de Riquer, Sanchis Guarner, A. Ferrando Francés, entre uns atres.

L’artifex tecnic de la convocatoria fon Mossen Bernat de Fenollar, autor ben relacionat en els circuls lliteraris de l’epoca. El certamen suscità concorrencia de numeroses personalitats dels diversos estrats socials de la vida valenciana, entre els quals trobem: Mossen Jordi de Centelles (canonge), Joan Roiç de Corella (mestre en teologia), Mossen Bernat Fenollar (presbiter), Mossen Franci de Castellví (cavaller), Mossen Francesc Barceló (cavaller), Mestre Lluïs Alcanys (mestre en medicina), Mossen Joan de Nájera (presbiter), En Berenguer Cardona (notari), En Pere Péreç (notari), En Joan Verdanxa (notari), En Joan Moreno (notari), N’Antoni Vallmanya (notari), En Lluïs Munyoç (notari), En Joan Gamià (notari), En Narcís Vinyoles (ciutada) i uns atres ilustres homens de lletres, com Mossen Jaume Gassull (cavaller) o Jaume Roig (mestre en medicina).

Alguns dels autors participants figuren en mes d’un poema presentat. Foren composts majoritariament en llengua valenciana, pero tambe hi ha algunes poesies redactades en castellà o toscà.

No ha d’extranyar-nos que es presentaren poemes en castellà, puix els cavallers de l’aristocracia valenciana s’afaenaren per deprendre a parlar tambe el castellà despres de l’entronisacio de la dinastia dels Trastamara, a rant del Compromis de Casp (1412), inclus alguns es vanagloriaven d’aixo, i uns atres feren ostentacio del seu poliglotisme, com Narcís Vinyoles, en presentar dos poemes en valencià i un tercer en toscà.
En el certamen de 1474 participaren poetes consagrats – Jaume Gassull, Joan Moreno, Miquel Péreç, Antoni Vallmanya, Joan Verdanxa, Narcís Vinyoles, etc…- juntament en uns atres dels quals no coneixem cap de produccio lliteraria, si exceptuem el poema arreplegat de “Les Trobes”. Entre estos ultims podem citar a: Joan de Bosch, Berenguer de Cardona, Llorenç Diament, Joan Gamià, Jeroni Monçó, Joan de Nájera, etc… Sobre Lluïs Alcanyç sabem que fon professor en la recent creada Universitat de Valencia, un expert en medicina, i que en 1506 l’inquisicio del condenà per judaïsant.

Uns atres certamens lliteraris foren convocats en anys successius. En 1486, a instancies de Mossen Ferrando Díeç, es celebrà un en honor a la Sacratissima Concepcio de Maria, les composicions del qual foren publicades a l’any següent. S’otorgaren diversos premis, obsequiant-se en un “radix” a Mossen Jeroni Fuster i en un “rubí” al flare Jaume del Bosch. Participaren, entre uns atres, Narcís Vinyoles i Antonio Vallmanya. En 1487 hi hague un atre certamen, i Ferrando Díeç otorgà el premi a la composicio que millor tractara en prosa el tema de l’Immaculada Concepcio i fon otorgat a Mossen Bertomeu Dimas. En 1488 es celebrà el certamen poetic promogut per Pere Gisquerol, en honor de Sant Cristofol. El premi concedit fon una image del Sant i el guanyà Lluïs Roiç. Es te constancia de la celebracio, a finals d’esta centuria, a lo manco d’un atre certamen, convocat en honor de la Verge Dolorosa, al qual concorregué Narcís Vinyoles.

En la primera mitat del segle XVI proseguiran en Valencia la celebracio de certamens de caracter religios. En 1511 es convocà un dedicat a Santa Caterina de Siena; en 1515 se’n dedicà un atre al “dolç nom de Jesús”, i en 1532, Jeroni Santpere convocà un atre certamen. En este periodo s’observa que el valor poetic de les composicions lliteraries mostra un menor nivell i una tendent decadencia, fet que està en consonancia en l’actitut que anaven adoptant els escritors sobre el cultiu de la llengua vernacula valenciana.

Estes justes poetiques plasmen el fervor religios dels poetes participants, pero tambe en ocasions les vanitats personals, per lo qual es produiren pressions, d’indole extralliterari, per a otorgar el guardo desijat ad alguns participants.

Valencia, 25 de maig de 2004

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: