HISTORIA

La lengua valenciana en el monasterio de Poblet  
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 51
Los comentarios de Cisteller, catedrático de la Universidad de Lleida en 1637, referentes a que la lengua valenciana penetraba en la Cataluña occidental, se confirman con testimonios como el manuscrito "Antiguallas de Poblet" (Bib. Nacional, Ms. 1701). Acabado en el homónimo monasterio por el monje Joan Tolo en 1587, su contenido guarda más similitud con el valenciano moderno que con el normalitzat que utiliza, por ejemplo, la Consellería de doña Consuelo Císcar.  Continuar llegint
 
Morella i el convent de Sant Francesc  
Per Mariví Ferrandis. Revista Renou Nº 51
Una vegada més, ens trobem fent camí pels preciosos parages que conformen les nostres comarques, per tal de dirigir-nos cap a Morella, vila ubicada dins la comarca d’Els Ports, la qual constituïx el conjunt urbà més ben conservat dins les seues característiques dins l’àrea peninsular.  Continuar llegint
 
Les “Normes de Castello” (Part 1ª)  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 51
L’acort ortografic transaccional que suponen les Bases del 32, que pareix s’adoptà a finals d’eixe any (alguns donen com a data de conclusio de la seua redaccio el 21 de decembre de 1932), no suponen una superacio del conflicte ortografic al que pretenen posar solucio i, en la majoria de casos, amaguen en moltes de les afirmacions que les han rodejat asseveracions completament falses.  Continuar llegint
 
Valencià, portogues, castella i occità  
Per Blai Vazquez i Garcia. Revista Renou Nº 51
Les llengües romaniques peninsulars originaries naixcudes en l´edat mija son tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio en Catalunya i Galicia del l´occità i el portogués, respectivament, naixen en el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l´actualitat es tenen per oficials en l´estat espanyol.  Continuar llegint
 
Quan vingué Joan Batiste Basset. Part I  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 51
En 1705 es desencadenaren uns fets rellevants per a l´història valenciana. Aquells acontenyiments encara colpegen les nostres conciencies, i patim les seues conseqüències. Perque, ara fa doscents anys, la guerra de Successió al tro de les Espanyes arribà a les nostres terres.  Continuar llegint
 
Historia de la llengua valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 51
“… geografiques –el Principat de Catalunya és el més extens, més poblat i més fort econòmicament de tots els països que la parlen- “ (S.G., p.21)  Continuar llegint
 
¿Principat?  
Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 50
En l`edat mija se van crear els principats; eren tituls nobiliaris que tenien per missio donar prestigi inclus en alguns casos importants, rendes als futurs reis. El titul de princip significava ser l´hereu oficial de la corona.  Continuar llegint
 
Cuando Cataluña valencianizó su idioma  
Per Ricardo García Moya (Las Provincias 24 de Mayo de 1996). Revista Renou Nº 50
Sorprende el epígrafe, pero es correcto. Hacia 1600, Andreu Bosch se desesperaba por la tendencia extendida en Cataluña de dar supremacía "e imitar a la Lengua Valenciana" (Títols d´honor. Perpinyà, 1628).  Continuar llegint
 
L´himne de Valencia  
Per Joaquín Serrano Yuste. Revista Renou Nº 50
M´agradaria dedicar este chicotet treball a la “agüeleta Conchín” i en ella a totes les persones que mantenen vives les nostres tradicions i memoria historica perque gracies ad elles mai desapareixeran.  Continuar llegint
 
Bernat Artola: cent anys del gran poeta de Castelló  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 50
Bernat Artola i Tomàs fon un poeta valencià en tot el sentit de l´expressió. Un home que mai va renunciar a la seua llengua, ni a la seua gent; que va conèixer la riquea i la pobrea. Una persona que tingué una generositat absoluta, total, i que mai va perdre eixa gràcia, tan valenciana, del que riu per no plorar.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: