HISTORIA
| La lengua valenciana en el monasterio de Poblet | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 51 Los comentarios de Cisteller, catedrático de la Universidad de Lleida en 1637, referentes a que la lengua valenciana penetraba en la Cataluña occidental, se confirman con testimonios como el manuscrito "Antiguallas de Poblet" (Bib. Nacional, Ms. 1701). Acabado en el homónimo monasterio por el monje Joan Tolo en 1587, su contenido guarda más similitud con el valenciano moderno que con el normalitzat que utiliza, por ejemplo, la Consellería de doña Consuelo Císcar. Continuar llegint |
|
| Morella i el convent de Sant Francesc | |
| Per Mariví Ferrandis. Revista Renou Nº 51 Una vegada més, ens trobem fent camí pels preciosos parages que conformen les nostres comarques, per tal de dirigir-nos cap a Morella, vila ubicada dins la comarca d’Els Ports, la qual constituïx el conjunt urbà més ben conservat dins les seues característiques dins l’àrea peninsular. Continuar llegint |
|
| Les “Normes de Castello” (Part 1ª) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 51 L’acort ortografic transaccional que suponen les Bases del 32, que pareix s’adoptà a finals d’eixe any (alguns donen com a data de conclusio de la seua redaccio el 21 de decembre de 1932), no suponen una superacio del conflicte ortografic al que pretenen posar solucio i, en la majoria de casos, amaguen en moltes de les afirmacions que les han rodejat asseveracions completament falses. Continuar llegint |
|
| Valencià, portogues, castella i occità | |
| Per Blai Vazquez i Garcia. Revista Renou Nº 51 Les llengües romaniques peninsulars originaries naixcudes en l´edat mija son tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio en Catalunya i Galicia del l´occità i el portogués, respectivament, naixen en el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo de renaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste, es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, junt al vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l´actualitat es tenen per oficials en l´estat espanyol. Continuar llegint |
|
| Quan vingué Joan Batiste Basset. Part I | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 51 En 1705 es desencadenaren uns fets rellevants per a l´història valenciana. Aquells acontenyiments encara colpegen les nostres conciencies, i patim les seues conseqüències. Perque, ara fa doscents anys, la guerra de Successió al tro de les Espanyes arribà a les nostres terres. Continuar llegint |
|
| Historia de la llengua valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat") | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 51 “… geografiques –el Principat de Catalunya és el més extens, més poblat i més fort econòmicament de tots els països que la parlen- “ (S.G., p.21) Continuar llegint |
|
| ¿Principat? | |
| Per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou Nº 50 En l`edat mija se van crear els principats; eren tituls nobiliaris que tenien per missio donar prestigi inclus en alguns casos importants, rendes als futurs reis. El titul de princip significava ser l´hereu oficial de la corona. Continuar llegint |
|
| Cuando Cataluña valencianizó su idioma | |
| Per Ricardo García Moya (Las Provincias 24 de Mayo de 1996). Revista Renou Nº 50 Sorprende el epígrafe, pero es correcto. Hacia 1600, Andreu Bosch se desesperaba por la tendencia extendida en Cataluña de dar supremacía "e imitar a la Lengua Valenciana" (Títols d´honor. Perpinyà, 1628). Continuar llegint |
|
| L´himne de Valencia | |
| Per Joaquín Serrano Yuste. Revista Renou Nº 50 M´agradaria dedicar este chicotet treball a la “agüeleta Conchín” i en ella a totes les persones que mantenen vives les nostres tradicions i memoria historica perque gracies ad elles mai desapareixeran. Continuar llegint |
|
| Bernat Artola: cent anys del gran poeta de Castelló | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 50 Bernat Artola i Tomàs fon un poeta valencià en tot el sentit de l´expressió. Un home que mai va renunciar a la seua llengua, ni a la seua gent; que va conèixer la riquea i la pobrea. Una persona que tingué una generositat absoluta, total, i que mai va perdre eixa gràcia, tan valenciana, del que riu per no plorar. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >> 145 registres trobats |
cites
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latinoCarlos Ros Hebrera
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
