L´himne de Valencia

Per Joaquín Serrano Yuste

M´agradaria dedicar este chicotet treball a la “agüeleta Conchín” i en ella a totes les persones que mantenen vives les nostres tradicions i memoria historica perque gracies ad elles mai desapareixeran.

Deu de ser l´edat, o la injusticia sistematica o la fartera i els agravis o tal vegada l´amor a la terreta, pero cada dia me torne mes valencianista i en eixa llinea hi ha una canço que es la favorita meua, la que mes m´emociona i a vegades hasda hem fa soltar alguna llagrima, l´Himne de Valencia, per al que tota lloança que puga expressar es queda curta, reunix el consens de tots els bons valencians i de molts forasters, pocs l´escolten insensibles i ningu el finalisa sense cridar ¡Vixca!, pero tambe es veritat que la majoria entona la tonada i no coneix la totalitat de la lletra, que es ben bonica i facil. Estava ensenyant-la als meus fills, perque en casa es obligatori i en aixo vaig caure en el conte d´algo, que consultant-ho en els meus amics i experts en el tema, pareix que no es notori i es aço que vaig a contar, esperant ademes que servixca per a deprendre un cant de tanta bellea. El misteri consistix en que la lletra no es la mateixa en castellà que en valencià; explicaré l´historia:

En 1909 es va celebrar l´Exposicio Regional Valenciana, que despres va generar la Fira Mostrari Internacional, tant important hui en dia per a la nostra economia. La gran exposicio fon organisada per l´Ateneu Mercantil i l´anima mater fon el seu president Don Tomas Trénor Palavicino, Marques del Turia.

Per a que l´inaugauracio tinguera major solemnitat Don Tomas volia que es componguera un himne i va pensar en u dels valencians triunfadors de l´epoca, el Mestre José Serrano Simeón; el 4 de setembre de 1908 es va realisar l´encarrec oficial de la composicio per a l´apertura de l´Exposicio, encara que no se li va facilitar la lletra que s´havia encarregat al patriarca dels poetes valencians, Don Teodor Llorente Olivares, qui pareix que donades les seues multiples ocupacions no va cumplir en la celeritat necessaria, cosa que inquietava a tots i fea dubtar sobre el compliment del determini, aixina que el Mestre Serrano algo mes diligent s´alarmà i com no podia fer la musica sense la lletra, va buscar una solucio. En aquella epoca es reunia en un salonet del teatre Eslava de Madrit en els seus amics: l´empresari i music Vicent Lleó, i el seu colaborador en diverses obres, Maximilia Thous Orts, persona ocurrent i ingeniosa que va propondre fer "un monstruo" o guio per a donar la mesura exacta dels versos, i la idea de lo que se podia expressar, facilitant en aixo la llavor al poeta valencià.

Reunits en el numero 2 del carrer Beneficencia de Madrit, domicili del Mestre Serrano, parlaren en molt d´entusiasme de lo que l´Exposicio suponia per a Valencia, un gran certamen mostra la riquea industrial i agricola de la nostra terra realisat en, "Per ofrenar noves glories a Espanya", esta era just la frase que podria iniciar l´himne, i els dos ma a ma, en ilusio i entusiasme, acompanyant-se del piano atacaren els primers compasos de l´himne, en la seua musica i lletra que dia aixina:

Para ofrendar nuevas glorias a
España nuestra Región supo luchar.

¡Ya en el taller y en el campo resuenan
cantos de amor, himnos de paz!

¡Ved a la región
que avanza en marcha triunfal!

Viene a dar la huerta mía
la riqueza que atesora,
y murmura el agua canto de alegría
que nació a los ritmos de guitarra mora.

Manda el arte paladines
que te ofrezcan sus laureles,
y a tus pies, sultana, tienden jardines
un tapiz de rosas, nardos y claveles.

Brindan rico tesoro
los naranjales de las riberas.
Penden racimos de oro
bajo los arcos de las palmeras.

Suena la voz amada,
y en victorioso y vibrante son,
notas de la alborada
cantan las notas de la Región.

¡Despertemos, valencianos!

¡Que nuestra voz
la luz salude al nuevo Sol!

Para ofrendar nuevas glorias a
España, nuestra región supo luchar.

¡Ya en el taller y en el campo resuenan
cantos de amor, himnos de paz!

¡Flote en los aires
nuestra Señera!

¡Gloria a la Patria!

¡Viva Valencia!

¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!

Esta es la versio original composta i cantada en aquell moment en castellà. Fon, puix, un model per a fer la musica i en que se deuria de basar la lletra definitiva, quan Teodor Llorente, que tenia 77 anys ho va llegir, es va quedar admirat i ho va considerar com un eixemple d´amor per la terra i el perfecte himne de Valencia, negant-se a modificar-lo.

El 22 de maig de 1909 es va inaugurar l´Exposicio valenciana, la plaça central del recint estava plena de gent, baix un sol alluernant, en la presencia de les maximes autoritats encapçalades per lo rei Anfos XIII i Don Tomas Trénor. I va aplegar el moment; mil cent musics, entre l´orquesta i el cor, dirigits pel Mestre Serrano interpretaren la musica mes vibrant que s´haguera escoltat, el tenor Lamberto Alonso va entonar les seues estrofes, paulatinament guanyà en grandiositat, quan aplegà l´ultima frase, tots cridaren "¡Vixca Valencia!". L´ovacio conten que es de les que no s´obliden, el propi rei solicità una nova audicio arribant la multitut al paroxisme.

En maig de 1925 fon aprovat com himne Regional per a tota Valencia pels alcaldes dels Molt Ilustres Ajuntaments d´Alacant, Castello i Valencia. Fins eixe moment es coneixia com a himne de l´Exposicio, encara que va haver atres exposicions organisades per la Real Societat Economica que tingueren els seus himnes, cap es va arrimar ni una miqueta a la popularitat i emocio d´este.

En posterioritat es van alçar moltes veus dels regionalistes de pro demanant la lletra en valencià per al nostre himne, especialment Jordi Fenollar, ya que havia alcançat una resonancia i significacio patriotica molt important; recollint estes inquietuts l´Ajuntament de Valencia va fer la peticio a Maximilia Thous (que era un excelent escritor en llengua valenciana), per a que escriguera la versio valenciana estrenant-se el dia de Sant Jaume en 1930 i es la següent:

Per a ofrenar noves glories a Espanya,
tots a una veu, germans vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cántics d´amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió que
avança en marcha triumfal!

Per a Tu la Vega envía
la riquea que atesora,
i es la veu de l´aigua cántic d´alegría
acordat a ritme de guitarra mora …

Paladins de l´art t´ofrenen
ses victories jagantines; i als teus peus,
Sultana, tons jardins extenen
un tapiç de murta i de roses fines.

Brindes fruites dorades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades
de les palmeres…

Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant resso,
notes de nostra albada
canten les glories de la Regio.

Valencians en peu alcem-se.

Que nostra veu
la llum salude d´un sol novell.
Per a ofrenar noves glories a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d´amor, himnes de pau!

¡Flamege en l´aire nostra Senyera!

¡Gloria a la Patria!

¡Vixca Valencia!

¡Vixca! ¡¡Vixca!! ¡¡¡Vixca!!!

Si esta versio la traduïm al castellà dona el següent resultat:

Para ofrecer nuevas glorias a España
todos a una voz, hermanos venid.

¡Ya en el taller y en el campo
resuenan cantos de amor, himnos de paz!

¡Paso a la región
que avanza en marcha triunfal!

Para ti la huerta envía
la riqueza que atesora,
y es la voz del agua canto de alegría
acordado al ritmo de guitarra mora.

Paladines del arte te ofrecen
sus enormes victorias;
y a tus pies, sultana, tus jardines extienden
un tapiz de murta, y de rosas finas.

Brindan frutas doradas
los paraísos de las riberas;
penden racimos de oro
bajo los arcos de las palmeras.

Suena la voz amada,
y con potetísimo y vibrante eco,
notas de la alborada
cantan las glorias de la Región.

Valencianos: en pié alcémonos!

¡Que nuestra voz
la luz salude un nuevo Sol!

Para ofrecer nuevas glorias a
España, todos a una voz hermanos venid.

¡Ya en el taller y en el campo resuenan
cantos de amor, himnos de paz!

¡Flote en los aires
nuestra Señera!

¡Gloria a la Patria!

¡Viva Valencia!

¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!

En el text podem vore que tot lo que esta subrallat i en negreta no coincidix en la versio original en castellà, i aço ens produix una certa sorpresa perque el fet no es gens conegut i dubtem del perque d´esta circumstancia, particularment el canvi de "Tots a una veu germans vingau", per "Nuestra región supo luchar" molt mes belicosa. Son possibles gran cantitat d´hipotesis, des de la pressio politica a la de un simple acoplament mes convenient per a la musica, o siga, que la lletra s´adapta lo millor i lo mes musicalment possible a la composicio del Mestre Serrano, i les senyes de que disposse pareix que esta ultima, que es la menys interessant, resulta la mes probable.

En epoques de transicio, alguns volgueren canviar la lletra perque no els agradava el "Per a ofrenar noves glories a Espanya" ya que la veritat es que Espanya o millor dit els governs nacionals mai han fet molt per Valencia i alguns res, la proposta era canviar la frase per "Tots baix els plecs de la nostra senyera", i el "Pas a la Regio", per "Pas a la Nacio", la mocio no va tindre molt de resso i es va desestimar.

La llei de la Generalitat Valenciana 8/1984 de 4 de decembre per la que se regulen els simbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisacio, en el Titul II parla de l´himne oficial i lliteralment diu:

  •   Articul Tercer

    L´Himne Oficial de la Comunitat Valenciana es l´Himne de l´Exposicio Regional de 1909, aprovat pels Alcaldes dels Molt Ilustres Ajuntaments d´Alacant, Castello i Valencia en maig de 1925.

    L´Himne Oficial de la Comunitat Valenciana està constituït per la musica, obra de Don José Serrano Simeón i per la lletra de Maximilia Thous Orts, el contingut de la qual s´adjunta en la partitura que figura en el anexe I de la present Llei.

    L´Himne Oficial de la Comunitat Valenciana podrà interpretrar-se indistintament en castellà o en valencià. El text de la versio en valencià, obra tambe de Maximilia Thous, s´acompanya com anexe 2 a la present Llei.

  •   Articul Quart

    En els actes solemnes que es celebren en el territori de la Comunitat Valenciana, l´Himne Oficial serà interpretat conjuntament en l´Himne Nacional, precedint-lo en l´orde d´interpretacio.

  •   Articul Quint

    En els actes oficials de la Generalitat Valenciana, es podrà interpretar l´Himne de la Comunitat. Reglamentariament s´establiran els actes en els que serà obligatori o potestatiu l´interpretacio de l´Himne Oficial.

La versio en castellà coincidix en la original de 1909 i la versio en valencià en la de 1930 que per a la majoria es la mes sentida, la que s´ha impost. No es pot acabar en atra expressio que mes que la de Vixca Valencia. ¡Vixca, Vixca, Vixca …!

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: