REVISTA RENOU
ULTIMS ARTICULS PUBLICATS
Revista Renou Nº 64 |
|
Por una historiografía del Reino de Valencia | |
Per Wenley Palacios. Revista Renou Nº 64 Han pasado 2500 años y en este viejo país, que hace poco fue rico, ocupa la poltrona un remedo de aquellos sátrapas, al que no le interesa gobernar, sino mantenerse en el poder, aún a costa de empobrecer al pueblo. Continuar llegint |
|
Aixina parlem. El Fadrí | |
Per Ramón Mingarro Traver. Revista Renou Nº 64 Puix be, estes dos frases crec que nos definixen als valencians a la perfeccio; els de Valencia es senten el cap i casal, o siga, el centre de l’univers; els d’Alacant es senten forts i intenten crear un “Alacantó”, o siga, una provincia independent; i els de Castello al ser minoritaris, nos sentim abandonats, i tot allo que es fa en les atres provincies senta malament, al comparar-se. Continuar llegint |
|
El truc té truc | |
Per Julio Filippi Domínguez. Revista Renou Nº 64 Els valencians fem una “cridà” i no un “truc” o una “trucada”. Les uniques “trucades” conegudes per esta zona eren els Vespinos i les Derbi´s Variant, que se “trucaven” canviant el cilindre i el tudo d´escap, i aixina una volta “trucada” alcansaven una velocitat superior a la que durien tindre quan eixien del taller, al menys aixo passava quan era adolescent ¡ah, tambe “truquem” en el famos joc de cartes “el truc”! Continuar llegint |
|
Aceres planes de vida i color | |
Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 64 Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint |
|
La crisis i el valencianisme | |
Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 64 El valencianisme surgit des de el sentiment i l´orgull de defendre lo nostre: l´autentic, lo genui; va tindre, rapidament, el recolzament del seu poble. A l´ampar del que lluita de cor, se pegaren llapes i sanguisoles sense mes idiari que tindre una nomina en les que alimentar les seues faltes d´escrupuls. Continuar llegint |
|
El campanar de Castello: "El Fadrí" | |
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 64 Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan. Continuar llegint |
|
Ahora le toca a San Pedro Pascual | |
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 64 EI cristianismo pervivió en los territorios controlados por el islam. Otra prueba: en abril de 1510 visitaron Valencia ocho frailes etíopes; venían de Roma "de dar obediencia al Pontífice y celebraron en el convento de Predicadores de Valencia la Misa Mayor y procesión" (Urreta, L.: Historia. Valencia, 1610, p. 606). Continuar llegint |
|
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 64 Muntaner, en els seus deliris, somnis fantasmagorics, diu una cosa tan incongruent com que en Murcia es parlava catalanesc. Coneixent-lo, no nos extranyem de falsejaments en la seua “Cronica”, la tercera. I mes quan ya de la primera pot dir l´historiador Ubieto que “La comparacio de la “Cronica de Jaume I” én la documentacio que va otorgar tal monarca porta a la conclusio de que aquella presenta arbitrariament els succeits, alterant la seua successio cronologica, falsejant deliberadament la relacio entre ells, i interpretant-los al seu gust”... afegint que “mentix amplament”. Continuar llegint |
|
Pintura valenciana (Joan Batiste Carbó Rovira, Castello 1823-1880) | |
Per Ferrando. Revista Renou Nº 64 Castello 1823-1880. En Castello fon discipul del castellonenc pintor Oliet. En Roma estudià a Rafael, entre atres i conectà en el grup de “Nazarenos” que l´indugueren cap a la pintura religiosa. Continuar llegint |
|
La cuina valenciana: Esgarraet | |
Per Mª Lidón García. Revista Renou Nº 64 Se torren les pebreres al forn en un poquet d’oli per damunt (per a poder pelarles facilment). Se lleven les llavors i se tallen a tires. El bacallat se desala i se trosseja, se piquen els alls. Se mesclen els tres ingredients; s’adoba en oli i al plat i a la taula. Continuar llegint |
|
La bodega. Vins de la terra | |
Per José Luis Cortés. Revista Renou Nº 64 No es totalment cert que el grossor d’un vi que provoque les gotes que van caent pel cristal de la copa, siga per la riquea de glicerol. Les “llagrimes son degudes al percentaje d’alcohol que modifica la tensio superficial del liquid. Continuar llegint |
|
Refrans valencians | |
Per Carlos Ros. Revista Renou Nº 64 Mes val un bon amich, que parènt, ni così. |
|
Classics Valencians. Jordi de Sant Jordi | |
Per Marivi Ferrandis i Olmos. Revista Renou Nº 64 Va naixer en Valencia a finals del segle XIV i mori abans de 1425, tal vegada en Italia; va servir com a guerrer al costat d’Ausias March en esta ciutat, en l’expedicio de 1420, a les ordens d’Alfons el Magnanim, el qual mes tart el feu el seu cambrer i li va concedir la baronia de la Vall d’Uxo. Continuar llegint |
|
Remeis de m´agüela | |
Per Carmen Luís Ordiñaga. Revista Renou Nº 64 Remeis casolans per a l´inflamacio de gola i per a les llagues de la boca Continuar llegint |
|
Revista Renou Nº 63 |
|
Comentaris | |
Per Redaccio. Revista Renou Nº 63 En este raconet de la revista RENOU i a modo de preambul de cada numero, procurem resaltar algun acontenyiment ocorrit des de l’emisio de l´anterior. Des d’eixa perspectiva volem nomenar al grup de conferenciants que nos han honrat en la seua presencia. Continuar llegint |
<< Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 Següent >> 511 registres trobats |