cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 50
Al llimit del llimit  
Per María Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 50
La dolça, la rica, l’historica Llengua Valenciana. La que va tindre un Segle d’Or. En la que va parlar Ausias i Joanot. En la que va obrir Aleixandre VI les sessions papals en els salons vaticans. En la que va predicar per tota Europa Sant Vicent Ferrer. En la que va ensomiar Lluis Vives.  Continuar llegint
 
Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 50
Esta tesis dels vencedors ha fet que s’imaginen que el castellà va naixer en terres de Santander-Burgos, i que es va escampar, al ritme de la Reconquista, cap al sur. Es la tesis del castellà-nacionalisme de Menéndez Pidal. Continuar llegint
 
Entrevista a D. Juan Manuel Aragonés Beltrán  
Per María Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 50
D. Juan Manuel Aragonés Beltrán, nace en Castellón, en la calle Mayor nº 6. Estudia en el Colegio de los Escolapios. Recibió su primera comunión de manos de D. José Mª Guinot Galán hace 52 años. Estudia Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos en Madrid. Finaliza sus estudios en 1969...  Continuar llegint
 
Jordi de Sant Jordi (Poeta valencià)  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 50
Jordi de Sant Jordi, es considerat com el poeta que obri de manera decisiva la lirica valenciana. Naix en les postrimeries del sigle XIV, i se supon que mor en 1425, molt jove encara, en Italia. Sa curta vida, deixa una curta obra que no impedix les majors consideracions com a poeta important de la nostra lliteratura. Estigué junt a Ausias March en l’expedicio de 1420 en Italia, per lo que Alfons el Magnanim, el nomenà cambrer propi i li concedi la baronia de Vall d’Uxó. Continuar llegint
 
Canço de Primavera (Poesia)  
Per Bernat Artola.  Revista Renou Nº 50
Fon un jorn de Primavera quan, llaugera, yo et vaig vore pel camp clara i senzilla.  Continuar llegint
 
L’ombra del jardí (Poesia)  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 50
Eres com l’ombra del jardí, caragola de mar que se quedà emmudida despres d’haver perdut, en les garres de l’aigua els somis que guardava entre remors lluntants.  Continuar llegint
 
Refranys valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 50
Afegim un atre grapaet d´antics refranys valencians de Carles Ros, publicats en la nostra revista Renou nº 50 de novembre de 2004.  Continuar llegint
 
La lluita es politica  
Per Santiago Vernia Martínez.  Revista Renou Nº 50
No es una qüestio llingüistica ni filológica. Es una qüestio politica social, cultural i económica.  Continuar llegint
 
¿Principat?  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 50
En l`edat mija se van crear els principats; eren tituls nobiliaris que tenien per missio donar prestigi inclus en alguns casos importants, rendes als futurs reis. El titul de princip significava ser l´hereu oficial de la corona.  Continuar llegint
 
Cuando Cataluña valencianizó su idioma  
Per Ricardo García Moya (Las Provincias 24 de Mayo de 1996).  Revista Renou Nº 50
Sorprende el epígrafe, pero es correcto. Hacia 1600, Andreu Bosch se desesperaba por la tendencia extendida en Cataluña de dar supremacía "e imitar a la Lengua Valenciana" (Títols d´honor. Perpinyà, 1628).  Continuar llegint
 
L´himne de Valencia  
Per Joaquín Serrano Yuste.  Revista Renou Nº 50
M´agradaria dedicar este chicotet treball a la “agüeleta Conchín” i en ella a totes les persones que mantenen vives les nostres tradicions i memoria historica perque gracies ad elles mai desapareixeran.  Continuar llegint
 
Defendre lo indefendible  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou Nº 50
Encara es d’actualitat el fet i les conseqüencies d’haver-se presentat al Consell de Ministres Europeu el document de la nova Constitucio Europea, traduit a les quatre llengües cooficials d’Espanya: catala, gallec, mallorqui i valencià.  Continuar llegint
 
De carotes, maragalls i atra fauna variada  
Per Josep Vicent Guinot.  Revista Renou Nº 50
Des de ya fa molt de temps el nostre Regne de Valencia està sent acosat per l´imperialisme català en totes les seues formes, pero ultimament estem assistint a un canvi d´estrategia que no se si dir que pot ser, fins i tot, positiva per als interessos del valencianisme.  Continuar llegint
 
La miseria dels acossadors  
Per Josep Lluiis Garcia Ferrada.  Revista Renou Nº 50
He seguit, delliberadament durant alguns dies, certs programes de la "telebasura" nacional en horaris de mati de vespra i una coca en cansalà, per a comprovar de quina manera mes burda i desvergonyida busquen i fabriquen la noticia que encadile al espectador.  Continuar llegint
 
La Todolella. Art i Tradicions  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 50
Una vegada mes, iniciarem el nostre habitual recorregut per les comarques castellonenques, per eixes viles reblides d´encant, d´historia i de tradicio. En esta ocasio ens dirigirem a la comarca d´Els Ports, on podrem fruir d´un dels tesors migevals millor conservats artisticament parlant. Concretament viajarem fins a La Todolella, un encisador municipi que conserva tot l´atractiu propi de les terres de l´interior de Castello.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats