Canço de Primavera (Poesia)

Per Bernat Artola

Canço de Primavera

Fon un jorn de Primavera
quan, llaugera,
yo et vaig vore pel camp clara i senzilla.
Portaves la faldilla
tan roja com les rústiques reselles
i eres tu una flor més, corrent entre elles.
Tu em vas vore; fugint avergonyida
t’amagares recés d’una borida
pomera, i yo et mirava
i mes cada vegada t’estimava.
Com eixes aureoles que les santes
coronen els altars, a tu les plantes
mesclades ab sentors,
t’aureolaven de flaire i de colors.
Yo me vaig acostar més, tos ulls seguien
ab deler el me upas desconcertant.
Vaig ser al teu costat
i tos llavis vermells me prometien
la gràcia de son bes.
Sobtat, yo et vaig besar. No sè qué cosa
que m’omplia de goig i de neguit
com el foc d’una rosa.
I tu i yo, de les mans per la planura,
sense mirar-nos més,
retornàrem ferits per la malura
endentada d’un bes.

Bernat Artola i Tomàs

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: