Canço de Primavera (Poesia)

Per Bernat Artola

Canço de Primavera

Fon un jorn de Primavera
quan, llaugera,
yo et vaig vore pel camp clara i senzilla.
Portaves la faldilla
tan roja com les rústiques reselles
i eres tu una flor més, corrent entre elles.
Tu em vas vore; fugint avergonyida
t’amagares recés d’una borida
pomera, i yo et mirava
i mes cada vegada t’estimava.
Com eixes aureoles que les santes
coronen els altars, a tu les plantes
mesclades ab sentors,
t’aureolaven de flaire i de colors.
Yo me vaig acostar més, tos ulls seguien
ab deler el me upas desconcertant.
Vaig ser al teu costat
i tos llavis vermells me prometien
la gràcia de son bes.
Sobtat, yo et vaig besar. No sè qué cosa
que m’omplia de goig i de neguit
com el foc d’una rosa.
I tu i yo, de les mans per la planura,
sense mirar-nos més,
retornàrem ferits per la malura
endentada d’un bes.

Bernat Artola i Tomàs

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: