La miseria dels acossadors

He seguit, delliberadament durant alguns dies, certs programes de la "telebasura" nacional en horaris de mati de vespra i una coca en cansalà, per a comprovar de quina manera mes burda i desvergonyida busquen i fabriquen la noticia que encadile al espectador.

Lo que se preten, en insistencia, es que lo noticiable siga de sexe, de banyes o de desavenencias conyugals que es lo que mes ven. He comprovat algunes particularitats significatives, entre elles, que la pela es importantíssima i el programa que mes paga s´emporta l´exclusiva. Naturalment hi ha una feroç competència. I, lamentablement, entre els que mes paguen conta i molt la televisio valenciana, eixa que paguem entre tots per a que, a costa nostra i dels nostres imposts, vixquen eixa manà d´impresentables.

Una atra de les qüestions que me sorprèn es la quantitat de gentola que acodix a les caixes boves per a buscar-se la vida intentant que la fama els sonriga. I cóm les caixes boves donen per bona qualsevol memada. Aixi, te pots trobar en gent que se torna famosa per haver-se gitat en un torero, acudir a la festa de qualsevol ídol del futbol o per pregonar que fulano de tal, un famós de mig pel, va copular en ella set vegades en la tintoreria; o l´atra que s´ufana de que la primera vegada ho van fer en l´ascensor; o que fulano de tal va pegar, en ella, un gatillasso irrevocable. Son increïbles les possibilitats, per les que les direccions d´estos programes se nodrixen, sense deixar de citar la quantitat de boques que ha alimentat i seguix alimentant la mort de la filla del califa Ordoñez.

Es un mon asqueros on no se precisen ni "castings" ni proves de capacitació; tot es qüestió de cara. Hi ha que dir, que, en conseqüència, de les desvergonyes d´estos famosius, viuen també una rastrera de gent que se diuen periodistes i que m´agradaria saber on redimonis se tragueren la titulació, perquè si el periodisme que s´ensenya en les escoles d´esta matèria, es lo que s´endevina per la televisió color de rosa, apaga i mone. Junt a tota esta tropa, poden afegir a les figures de Gran Hermano, o de qualsevol atre programa d´estes característiques, per a qui la finalitat ultima es poder sentar-se en qualsevol plató de televisió, a ofendre als companyers o a qui faça falta, per a salvar-se i per a mantindre la paga del contrat. Se tracta d´una maquinaria perfectament engrasadeta de la que chupla una quantitat ingent d´esta gentola.

Es incomprensible que l´audiència soporte vius estos events televisius diaris que, en definitiva, son la "basura", el femer de les incontinències humanes i, que, per a lograr-ho se gasten unes quantitats immenses de diners que, es evident que compensen en la publicitat que se programa en certes franges horaries quan l´audiència es espectacular. I, es que el genero humà, en l´adveniment d´este tipo de programes s´ha tornat mes inhumà. Pero sent açò lamentable, a mi particularment, lo que mes m´abochorna es contemplar, sorprès, de quina manera, per a que la "telebasura" permaneixca viva, se comet un acos a les persones, aterrador, impertinent i insufrible. Yo vullguera que algú m´explicara en quina llei s´amparen estos seudoprofessionals de la fotografia o el vídeo, per a poder hostigar a qualsevol personage, (encara que el pesonage estiga en contra de prestar-se a eixir en els mijos, o d´eixir quan li abellixca que eixa es l´atra), sense que no hi haja ningú que se situe en defensa dels acossats. Per a mes "recochineo", hi ha que escoltar el cinisme de l´excusa que proposen els periodistes de plató, que son la segon branca alimentada pels colegues del carrer, dels que ixen en defensa volent fer-li creure al espectador que "estan trabajando","estàn cumpliendo con su obligación". ¿Pero es possible que algú se crega que acossar a una persona, per mes famosa que siga, es fer un treball digne o una obligació? ¿Es possible que confundixquen el valor d´una noticia conseguida a pur de amedrentar, violar la llibertat de les persones, privant-los del dret a viure en pau i com els done la gana, atenent-se a la llibertat que promulga la Constitució? ¿En quin articul de la Llei de lleis s´amparen estos, que se diuen professionals?

Diuen, també, per a mal defendre la possició de la "telebesura", que ells poden perseguir a qui vullguen perque eixos famosets, quant els abellix venen les exclusives de la seua vida i milacres a qualsevol revista. ¿I qué? , dic yo. En això radica la llibertat del lliure comerç, en que una pesona es lliure de fer lo que li vinga en gana de la seua vida i del seu negoci; pero això no dona cap dret a, anteposant eixa excusa, saltar-se totes les normes de l´etica per a poder conseguir el reportage que els done de menjar. No, no senyors. Eixes persecucions, estan mes propes del terrorisme (aterrar a les persones), que de l´eixercici d´una professió en dignitat.

Crec que està fent falta alguna normativa a la que puguen amparar-se els individus que, no donant el seu consentiment, son perseguits i humillats en qualsevol aeroport, estació de l´AVE, o pel carrer pel que passegen sense llibertat, a la porta dels coleges o, inclús, tenint que soportar la guardia montada davant de la casa del famós hasda que, per necessitat, tinga que eixir del seu domicili i se someta a la inhumana i ridicula persecució.

Que qualsevol, per diners, se preste a acodir als platos de TV, es una prerrogativa del individu, es la seua voluntat; pero que per el mer fet d´estes assistències li prohibixquen viure en llibertat perquè, segons diuen, el carrer es de tots, es, sense dubte, una falta de rigor legal i una injustícia imperdonable.

A mi m´afronten estes persecucions, adobadetes d´unes preguntes tan miserables i facilones que me resulta increíble la titulació acadèmica d´estos individus dedicats, per a menjar, a humillar la professió. Estic convençut de que el peridiosme es una atra cosa, una atra cosa mes seria i rigurosa.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari