cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 56
¿Per qué la Senyera coronada és la bandera de tots els valencians?  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 56
Abans de tot, cal recordar que la Senyera és una bandera, i que té un orige migeval. Les banderes migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i de poder. També cal senyalar que fins al segle XV –i segons moles, fins al XVIII- no existien banderes de “nacions”, ni de regnes. Les banderes eren derivats dels escuts (escut=senyal=senyera), i els emblemas heràldics eren privatius de l’aristocràcia i dels monarques.  Continuar llegint
 
Lo políticamente correcto es una trampa marxista  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 56
La denomación Comunidad Valenciana es fruto del consenso de los grandes partidos, entre País y Reino de Valencia, para evitar que la sangre llegase al río. El valenciano de la nefasta AVL, que ya debía haber dinamitado el Consell, llevándose por delante la carcoma catalanista que corroe a nuestra sociedad, es el catalán con algún modismo de esta tierra. Continuar llegint
 
La real señera en la sierra de Espadán  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 56
Hoy, 9 de octubre, es una ocasión propicia para recordar acciones protagonizadas por nuestro máximo símbolo vexilológico. Una de éstas fue la ejecutada por el ejército del Reino de Valencia, presidido por la Real Señera, para sofocar el alzamiento morisco en la Sierra de Espadán en 1526. Los sublevados -más de 5.000 con la incorporación de moros aragoneses o "tagarinos"- se habían adueñado del abrupto lugar, saqueando los arrabales de Segorbe, Onda y Vall de Uxó.  Continuar llegint
 
Liber Elegantiarum  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 56
Joan Esteve, notari de Valencia, edita en Venecia, el 3 d’octubre de 1489, el Liber Elegantiarum, diccionari llati-valencià, considerat el primer impres en llengua romanica. La magnitut de l’obra es tal que uns (els castellans) l’han obviat, destacant al de Nebrija, i atres (els catalans) l’han convertit en un dels pilars basics a on se sostenta, la llengua catalana. Si l’autor estiguera viu es remouria en la seua tumba, no per l’ignoracia d’estos ultims, sino per la manipulacio que fan del seu llibre, en benefici d’una maquiavelica unitat de la llengua, que tant els agrada als del nort, com als apesebrats i enemics de la llengua valenciana de l’AVLl.  Continuar llegint
 
Morella, de sis en sis  
Per Vicent Ramón Calatayud.  Revista Renou Nº 56
Quan en les acaballes d´agost s´enramen els carrers de forma tan especial; quan per les finestres aguaita el domàs dels vells cobertors, en la tìpica Morella, com si l´aroma del carrer entrara en els cossos, per a demanar-los, en justa correspondència i cap a fòra, un esplet especial també.Perque solament s´exigix de sis en sis anys. Continuar llegint
 
El valencianisme explicat a través de la dialectica de Hegel  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 56
Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el progrés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este conflicte, s’alça un tercer, la sintesis.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 56
A pesar de ser catalanisador, S.G. va puntualisar una cosa molt be: eixemples d’introduccio, en temps passats, del nom catala en Valencia, no cap. Ni un cas. Als intents d’introduir este nom, els valencians sempre s’han resistit.  Continuar llegint
 
Paco Brines (Poesia)  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 56
Hui, volem començar per donar a conèixer la poesia d’uns atres poetes valencians que constituixen la vanguardia de la poesia espanyola en l’actualitat. La millor poesia espanyola en castellà es de poetes valencians.  Continuar llegint
 
El sabater del cantó (tercera part)  
Per Bernat Artola.  Revista Renou Nº 56
Tinc un veí sabater
que du les sabates tortes
puix l’home és tan malfainer,
que’s passa les hores mortes
a la porta del carrer.  Continuar llegint
 
Antics refrans valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 56
Los plors, i dols, en diners son menys
Lo que sa de vendre, no cal empenyarho
Larbre de chiquet sadreça
Lo peix gros, se menja al flaquet
 Continuar llegint
 
Caçoleta de peix de Moncofar  
Per Ana Vernia.  Revista Renou Nº 56
Encara que Moncofar no siga estrictament un poble de peixcadors, qui el coneixca sabra lo molt mariners i aigua-mollers que son els seus habitants. Aixina que vaig a donar una formuleta que vaig deprendre allí, en casa d´uns amics que volen permaneixer en l´anonimat.  Continuar llegint
 
La Bodega  
Per Santiago Vernia Martínez.  Revista Renou Nº 56
Per a parlar de vins que estiguen en combinacio en el plat de peix, hui recomanaré un vi blanc “Bibiss de l´any 2005”.  Continuar llegint
 
El raconet de la llengua valenciana. 4  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 56
“Perque l’idioma es el parlat i no l’escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el el retrat ho es de la persona. I aixina com l’essencia humana es la persona i no el retrat, l’essencia de l’idioma es el parlat i no l’escrit…La llengua parlada es anterior a l’escrita…La base de la llengua valenciana es la parlada i no l’escrita”  Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 55
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 55
Com diem en el RENOU anterior, el 11 de març i en la catedral de Sogorp s’oficià un funeral per l’anima del pare Guinot i celebrarem un dinar de germanor per tal de deixar constancia del gran afecte i reconeiximent que la gent vinculada al valencianisme encara li professem.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 55
Yo m’indigne!, quan veig un poble desunit; yo m’indigne!, quan patixc intolerancia!; yo m’indigne!, quan senc a predicadors de falses llibertats, que avant creuen en el profit propi; Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats