Associacio Cardona i Vives

El sabater del cantó (tercera part)

Per Bernat Artola

Tinc un veí sabater
que du les sabates tortes
puix l’home és tan malfainer,
que’s passa les hores mortes
a la porta del carrer.

Està tocat del perol
i li va molt bé el negòci,
perque fa tot lo que vol
i no necessita sòci
que li puga fer la col.
Tirarà un dia i el tir
li eixirà per la culata,
puix algú li farà dir
per qué cull lo que no mata
si a matar va i no a cullir.
Però ¡no hi haurà remeil
i el dia que faci figa,
com no respecta cap llei,
no’l creuràn per més que diga
que té paraula de Rei.
En un home tan <>
serà un cas inapel-lable,
poerque tots veuen pecat
si es fà l’acte reprobable
poc graciòs i descarat.
Ell, però, viu molt a gust,
i a tot festeig es convida.
No furia més que lo just
per a viure la gran vida
sense tindre cap disgust.
Per res del món no es fa groc
i diu que tot és enveja,
puix com treballa tan poc,
sempre li sobra corretja
per a poder fer-se el sòc.