HISTORIA

Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 62
Estos periodistes valencians foren autentics pioners de Renaixença. Els que escrivien en valencià actual, en valencià del poble, sense arcaismes ortografics, sense concessions a la difuminacio catalanisadora. Continuar llegint
 
Castellologia de Calig  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 61
Durant la conquista valenciana els templaris i els hospitalaris constituiren la mà dreta del Monarca. Es presenta als hospitalaris com a grans propietaris i les seues possessions incloïen entre atres castells i poblacions a Sant Mateu i Calig a partir de la decada de 1230.  Continuar llegint
 
El Crit del Palleter continua viu  
Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 61
El poble pla, una vegada mes, eixia en defensa de la llegalitat, de la dignitat i de la llibertat. Un poble que no estava disposat a soportar com la majoria de les autoritats i determinades “elits ilustrades” s´afrancesaven (els afrancesats) i colaboraven a favor de dels que suplantaven la seua Patria, humillant els seus mes purs sentiments.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 61
Ha quedat clar que, de la generacio romantica (1833 – 1859) dels primers renaixentistes, els catalans van ser els qui començaren a utilisar sistematicament el nom llemosi per a la llengua dels classics, degut a la resistencia que han manifestat modernament a nomenarla valenciana, com la bategen els propis classics.  Continuar llegint
 
Anotacions d’historia: Castello, odinacions i stabliments en lo sigle XIV. (I)  
Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 61
Com ya sabem, Castello fon pres als moros pel Rei En Jaume I el Conquistador en l’any 1233 i el dia 8 de setembre de 1251, trobant-se en Jaume I en Lleida, otorgà el Conquistador a D. Ximen Pereç d’Arenos la real llicencia, per a verificar la traslacio a la plana veïna, al Palmeral de Borriana. Continuar llegint
 
Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (I)  
Per Joan Batiste Sancho. Revista Renou Nº 61
Enguany, 100 anys despres de l’aparicio d’el quinzenari valencianiste que duya per capçalera El Pòble Valenciá, i que ha passat casi desapercebut per una gran part del valencianisme, creem que es un bon moment per a fer memoria i donar testimoni de “continuitat” del conflicte llingüistic que a lo llarc de tot el s.XX tant està estigmatisant als valencians. Continuar llegint
 
La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (I)  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 61
Morella era una nucli molt important, perque els carlistes s’havien forts en les comarques valencianes, aragoneses i catalanes que l’envoltaven. Tindre-la, els pemetria consolidar el seu domini territorial. Per aixó, era un objectiu prioritari per als partidaris de Carles V.  Continuar llegint
 
Ya está aquí la “normalització” numismática  
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 61
Si el Institut prefiere llamar "florín catalán" a las piezas acuñadas en Valencia y Aragón, ¿por qué se opone la caverna a esta científica normalización e insiste en llamar florín de Aragón al florín de Aragón? Hombre, por favor, un poco de seriedad. Además, a los doctores del IEC tampoco les gusta eso tan feo de REX VALENCIAE y REX ARAGO. Seguro que los monarcas querían grabar en las monedas el bonito título REX CATHALONIAE, pero la confusión histórica lo impidió.  Continuar llegint
 
90 anys de la Declaracio Valencianista  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 61
Si fem aço nos sorprendrem i molt mes encara si eixa revisio la fem exhaustiva; llavors comprovarém la quantitat de documentacio que diferents colectius, entitats i partits politics generaren per tal d’anar conformant un corpus ideologic i, cóm no, identitari. Continuar llegint
 
Castellologia de Vistabella  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 60
La poblacio de Vistabella del Maestrat està situada sobre un turo, a mes de 1200 metres d´altura, en les proximitats del pic de Penyagolosa, en la zona mes abrupta de la comarca de l´Alcalaten, sent u dels municipis localisats a major alçaria de l’historic regne de Valencia.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: