Castellologia de Calig

Per José Vicente Gómez Bayarri

El municipi de Calig posseix vestigis de muralles en l´interior de l´estructura urbana de la poblacio. Disponia de quatre portals d´acces a la vila, fet que testimonia que era una localitat fortificada que albergava una reduïda fortalea en una notable torre fins al segle XVI.


Portal de Sant Josep. Dos perspectives del
portal d´acces a l´antic recinte murallat de Calig

La demarcacio territorial de Calig fon habitada des de l´Antiguetat per distintes civilisacions, trobant-se vestigis iberics en els jaciments de la Tossa i la Picossa.

La protocolisacio del nom de la poblacio es produi en temps del regnat de Jaume I, encara que l’orige de la vila siga d´epoca valenciana-musulmana.

La carta de poblacio es va concedir el 12 de juliol de 1234. En ella se constata que Fra Hugo de Fullarquer, Mestre de l´Orde de l´Hospital i Castellan d´Amposta donà a poblar el lloc de Calig i Alí, en el terme de Cervera del Maestre, a Pere de Balaguer i Bernat de Puig, aforada a “Costum de Leyda”. Este fet indicaria que estava dins de la jurisdiccio de la Comanda de Cervera que pertanyia a l´Orde dels cavallers hospitalaris.

(…) donamus et in donatione perpetua laudamus et concedimus vobis, Petro de Balaguerio et vestris, et vobis Bernardo de Podio (…) dua loca que sunt infla terminos de Cervaria, scilicet vilare de Calig.


Torre de Calig (s. XIII). Perspectiva de
la base de la torre de Calig

Durant la conquista valenciana els templaris i els hospitalaris constituiren la mà dreta del Monarca. Es presenta als hospitalaris com a grans propietaris i les seues possessions incloïen entre atres castells i poblacions a Sant Mateu i Calig a partir de la decada de 1230. En un manament real destinat a les autoritats de Peniscola se refleixa:

(…) restituatis et tradatis comendatori Cervarie ordinis Hospitales possessionem loci de Calix et omnibus fructibus.

En la dissolucio de l´Orde de Sant Joan de l´Hospital passaren els bens en 1319 a l´Orde de Montesa, instituida per Jaume II. La poblacio de Calig formà part de la jurisdiccio del castell de Cervera del Maestre i va estar integrada en la baylia de la dita vila.

El Mestre Francesc Llançol en 1540 li va concedir la categoria de municipi independent. A partir dels inicis del segle XVIII la vila se va estendre fora del recinte murallat marcat pels portals de la poblacio.

Calig, igual que unes atres poblacions de la comarca del Baix Mestrat, va patir els acontenyiment militars de les guerres d´Independencia i Carlistes. Durant este ultim enfrontament belic les forces liberals del general Brotons foren derrotades pels carlistes en 1837. Els mateixos carrers de la poblacio foren escenari dels combats.

Els llenços de les muralles de Calig es poden observar dins de l´estructura urbana de la vila. La poblacio situada en terreny pla va estar fortificada en un simple recinte emmurallat que disponia de portals i torreons que s´aprecien adossats a construccions de la vila. La muralla tingue, almenys, quatre portals d´acces i conserven els noms de Sant Josep, Vinaròs, Uldecona i La Font.

Entre les fortificacions de la vila destaca l´anomenada Torre de Calig, molt modificada per les remodelacions realisades. Té planta rectangular i diverses altures. En orige la seua funcio era d´observacio i defensa. Està construïda en mamposteria i te els cantons reforçats en silleria. Va haver de ser reformada en el segle XVII. Recentment s´han restaurat les almenes en construccio de rajola. Es la edificacio mes emblematica de la poblacio.

Martí de Viciana escrigue que en Calig s´alçava una torre, de construccio antiga i de grans dimensions:

(…) En el termino de el castillo de Cervera a una legua del castillo fue fundado en un campo llano un lugar que nombraron Calig. Y en medio del lugar los pobladores edificaron una torre que según denota el principio de ella que tiene ciento y sesenta palmos de cintura, havia de subir en alto otro tanto.

En ella, en el passat, s’ubicà l´Ajuntament, la preso municipal i fon un centre cultural. L´existencia d’esta fortificacio donà orige al toponim de Calig de la Torre.

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: