Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

ATRES NOMS, PER NO DIR VALENCIÀ

Periodistes valencians, pioners de renaixença, no volen “llemosi”

Ha quedat clar que, de la generacio romantica (1833 – 1859) dels primers renaixentistes, els catalans van ser els qui començaren a utilisar sistematicament el nom llemosi per a la llengua dels classics, degut a la resistencia que han manifestat modernament a nomenarla valenciana, com la bategen els propis classics.

Eixos catalans (Aribau, Milà i Fontanals, Rubio i Ors...) eren la veu de l’antigor: “el romanticisme que triomfava a Barcelona es nodria de tradicions medievals, religioses i nacionals”. I, per lo vist, encara tenien estos catalans el seny, la vergonya, l’honestitat de no fer lo que sabien que era faltar greument a la veritat: dir que la llengua nostra es la catalana. Pero maquiavelicament, plens d’astucia, de raboseria, falsia i desllealtat, es serviren del nom llemosi. La qüestio era no dir valencià, o idioma valencià, o llengua valenciana.

Pero els valencians, incapaços de vore “a temps” (com està passant ara) les intencions fraudulentes dels qui les tenen dobles, intencions cleptomanes de despullar a atres per a vestir-se ells, caigueren inocentment en la trampa; sobre tot els que S.G. adjectiva com a cultistes – Villarroya, Lamarca, Boix... – “autors de poemes en llengua autoctona”, que escrivien “per consideracions historicistes o sentimentals”, “amb molt escassa o nul.la projeccio social”, i que, damunt, “escrivien en castellà tota la seua altra produccio”.

Pero atres no caigueren en la trampa catalana. Hi hague, de la mateixa generacio, uns atres valencians als qui S.G. no considera renaixentistes –clar- i als que denomina populistes, presentant-los baix este nom com a “escriptors de caire popular” que, “en l’orde lingüístic manifestaven una deliberada despreocupacio, sinó hostilitat, pels esforços dignificadors dels renaixentistes, i es burlaven del seu arcaisme i pedanteria”.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: