HISTORIA

L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (II)  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 64
En esta segona entrega nos ocuparém de les Bases, que en el document de 1918, s’arrepleguen baix els epigrafs IV i V, donant continuïtat aixina a la colaboracio del numero 63 de Renou. Continuar llegint
 
Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valencia (segles XIV-XIX)  
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 64

En esta ocasió, Viciano nos oferix un llibre dedicat a la Senyera valenciana, o segons ell, a la bandera de la ciutat de Valéncia. En realidad, el llibre té dos parts clarament diferenciades: en la primera, es dedica a intentar explicar perque les cartes nàutiques i atles migevals porten Senyeres coronades; en la segona, reafirma totes les teories ya establides fa trenta anys per Pere Maria Orts i Bosch, sobre la Senyera.

 Continuar llegint
 
Aceres planes de vida i color  
Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 64
Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint
 
El campanar de Castello: "El Fadrí"  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 64
Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan.  Continuar llegint
 
Ahora le toca a San Pedro Pascual  
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 64
EI cristianismo pervivió en los territorios controlados por el islam. Otra prueba: en abril de 1510 visitaron Valencia ocho frailes etíopes; venían de Roma "de dar obediencia al Pontífice y celebraron en el convento de Predicadores de Valencia la Misa Mayor y procesión" (Urreta, L.: Historia. Valencia, 1610, p. 606). Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 64
Muntaner, en els seus deliris, somnis fantasmagorics, diu una cosa tan incongruent com que en Murcia es parlava catalanesc. Coneixent-lo, no nos extranyem de falsejaments en la seua “Cronica”, la tercera. I mes quan ya de la primera pot dir l´historiador Ubieto que “La comparacio de la “Cronica de Jaume I” én la documentacio que va otorgar tal monarca porta a la conclusio de que aquella presenta arbitrariament els succeits, alterant la seua successio cronologica, falsejant deliberadament la relacio entre ells, i interpretant-los al seu gust”... afegint que “mentix amplament”. Continuar llegint
 
Expulsio dels moriscos del regne de Valencia i les seues conseqüencies  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 63
L´intent de conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religio cristiana per conviccio sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religio. Les disposicions de 1526 sobre l´evangelisacio no produiren l´efecte desijat.  Continuar llegint
 
La Corona d’Arago  
Per Annabí. Revista Renou Nº 63
El Regne d’Arago havia estat vinculat al de Navarra, pero quant era el seu rei Ramiro II el Monjo, este casà a sa filla i successora, Petronila, ab Ramon Berenguer IV, el Sant, comte de Barcelona, principal comtat de la Marca Hispanica. Ramiro II abdicà en sa filla, que passà a ser reina d’Arago, i Ramon Berenguer fon titulat “Princip d’Arago” i Comte de Barcelona.  Continuar llegint
 
La cavalcata d’Eduard Mira, Rafael Narbona i del PP  
Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 63
Ya ha passat un any de la commemoracio del 800 aniversari del naiximent de Jaume I. Un any que ha servit tant per a rememorar, com per a manipular la figura del monarca, aixina com dels seus fets al voltant de la reconquista del Regne de Valencia, cosa, per atra part, que ya ho esperaven com aixina ho havien denunciant.  Continuar llegint
 
Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV i atres cosetes posteriors (III)  
Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 63
Ara vos contare una historia o “una qüestio sorollosa” que ve del any 1604. En l’antiga plaça Vella de la ciutat de Castello, i a uns quants metros de l’Iglesia Major, es va alçar una grandiosa torre que servia de campanari. M’estic referint, evidentment, al nostre conegut com “El Fadri”.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: