HISTORIA
| L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (II) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 64 En esta segona entrega nos ocuparém de les Bases, que en el document de 1918, s’arrepleguen baix els epigrafs IV i V, donant continuïtat aixina a la colaboracio del numero 63 de Renou. Continuar llegint |
|
| Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valencia (segles XIV-XIX) | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 64 En esta ocasió, Viciano nos oferix un llibre dedicat a la Senyera valenciana, o segons ell, a la bandera de la ciutat de Valéncia. En realidad, el llibre té dos parts clarament diferenciades: en la primera, es dedica a intentar explicar perque les cartes nàutiques i atles migevals porten Senyeres coronades; en la segona, reafirma totes les teories ya establides fa trenta anys per Pere Maria Orts i Bosch, sobre la Senyera. Continuar llegint |
|
| Aceres planes de vida i color | |
| Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 64 Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint |
|
| El campanar de Castello: "El Fadrí" | |
| Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 64 Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan. Continuar llegint |
|
| Ahora le toca a San Pedro Pascual | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 64 EI cristianismo pervivió en los territorios controlados por el islam. Otra prueba: en abril de 1510 visitaron Valencia ocho frailes etíopes; venían de Roma "de dar obediencia al Pontífice y celebraron en el convento de Predicadores de Valencia la Misa Mayor y procesión" (Urreta, L.: Historia. Valencia, 1610, p. 606). Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 64 Muntaner, en els seus deliris, somnis fantasmagorics, diu una cosa tan incongruent com que en Murcia es parlava catalanesc. Coneixent-lo, no nos extranyem de falsejaments en la seua “Cronica”, la tercera. I mes quan ya de la primera pot dir l´historiador Ubieto que “La comparacio de la “Cronica de Jaume I” én la documentacio que va otorgar tal monarca porta a la conclusio de que aquella presenta arbitrariament els succeits, alterant la seua successio cronologica, falsejant deliberadament la relacio entre ells, i interpretant-los al seu gust”... afegint que “mentix amplament”. Continuar llegint |
|
| Expulsio dels moriscos del regne de Valencia i les seues conseqüencies | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 63 L´intent de conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religio cristiana per conviccio sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religio. Les disposicions de 1526 sobre l´evangelisacio no produiren l´efecte desijat. Continuar llegint |
|
| La Corona d’Arago | |
| Per Annabí. Revista Renou Nº 63 El Regne d’Arago havia estat vinculat al de Navarra, pero quant era el seu rei Ramiro II el Monjo, este casà a sa filla i successora, Petronila, ab Ramon Berenguer IV, el Sant, comte de Barcelona, principal comtat de la Marca Hispanica. Ramiro II abdicà en sa filla, que passà a ser reina d’Arago, i Ramon Berenguer fon titulat “Princip d’Arago” i Comte de Barcelona. Continuar llegint |
|
| La cavalcata d’Eduard Mira, Rafael Narbona i del PP | |
| Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 63 Ya ha passat un any de la commemoracio del 800 aniversari del naiximent de Jaume I. Un any que ha servit tant per a rememorar, com per a manipular la figura del monarca, aixina com dels seus fets al voltant de la reconquista del Regne de Valencia, cosa, per atra part, que ya ho esperaven com aixina ho havien denunciant. Continuar llegint |
|
| Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV i atres cosetes posteriors (III) | |
| Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 63 Ara vos contare una historia o “una qüestio sorollosa” que ve del any 1604. En l’antiga plaça Vella de la ciutat de Castello, i a uns quants metros de l’Iglesia Major, es va alçar una grandiosa torre que servia de campanari. M’estic referint, evidentment, al nostre conegut com “El Fadri”. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >> 145 registres trobats |
cites
Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasiónGregori Mayans i Ciscar
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
