cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Ni patria, ni bandera
Per Baltasar Bueno
No está presente la Real Senyera Valenciana en el recinto ferial, en nuestro stand, al contrario de lo que ocurre en otros pabellones. O les ha dado vergüenza ponerla, o se han olvidado llevársela o el tripartito les ha dicho que no la pongan, por eso de estar en el cuerpo del mismo edificio que, mecachis la mar, son los mismos de los llamados países catalanes.  Continuar llegint
 
La benicarlanda i la llibertat d´expressio
Per Julio Filippi Domínguez
Que usted exija y presione al director de este semanario, que se me censuren mis escritos por defender la llengua valenciana sin imposiciones del Institut d´Estudis Catalans i de ninguna Academia política como es la AVL, no es signo de que usted es hija de Benicarló. En Benicarló som bona gent, nos gustan las fallas, las fiestas, la pólvora, el fútbol sala, en fín lo benicarlando.  Continuar llegint
 
¿Anexió consentida?
Per Vicent Ramón Calatayud
Ara que el jujat diu no voler saber de llengua, pero casualment agrana visiblement cap fòra. Ara que molts claustres són presoners dels qui més criden, quan l´universitat viu preocupada pels diners i aparentment per deixar ben clar quína llengua és la seua, pixant-se en que som els valencians qui els paga i deu questionar-se per a qué.  Continuar llegint
 
La AVL consagra valenciano-catalán en su diccionario
Per Baltasar Bueno
Además de al IEC, los académicos han procurado ser lo más fieles posibles a los dictámenes del Consell Valencià de Cultura (Grisolía reinante) y al de la propia AVL, donde se habla de “llengua compartida” con los países catalanes.  Continuar llegint
 
El Tratado de Corbeil
Per Juan Vanrell Nadal
Se trata de un documento interesante y trascendente. Pone de relieve una irrefutable realidad histórica que derriba estrepitosamente la mentira estrafalaria de los ahora llamados “países catalanes”.  Continuar llegint
 
Vanrell: Confusión e ignorancia
Per Juan Vanrell Nadal
Como catedrático y Presidente de la Academia de la Lengua Balear fui invitado por la Asociación de Madres y Padres del Colegio La Purísima a hablar de la “Identidad de la Lengua Balear”. El día anterior, sin haberlo leído ni oído, un sesudo mago del periodismo balear ya vaticinaba que yo propiciaría la confusión y la ignorancia.  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (I)
Per Agusti Galbis
Comprovem com la famosa muralla, es presenta, en tots els aspectes de la vida, com a un monumental invent, per inexistent. I el problema, radica en el plantejament de Burns, quan diu, “…que els dos pobles no s´entenien”. ¿Per que dos pobles? -moros i cristians- ¿I si eren tres?- moros, hispanorromans valencians (de relligio cristiana o islamica) i cristians nouvinguts.  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (II)
Per Agusti Galbis
En relacio a la documentacio que hem posat de manifest en l ´articul anterior, hem de preguntar-nos ¿I com digerixen els catalanistes, la constatacio de que existia una relacio i una comunicacio fluida entre els nouvinguts i els habitants de la Cocentaina de mijan del s. XIII?  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (i III)
Per Agusti Galbis
Esta coneguda cita, ha dut de cap als catalanistes, que inclus s´han enredrat en trobar distins significats a “aljamia” i “algemia”. Denominacio enfrontada a la d´algarabia o llengua arap, anem a vore el significat segons “El Corán romanceado: La traducción contenida en el manuscrito T 235”, de Consuelo López Morillas, traduccio, segons l´autora de mijans del s XV.  Continuar llegint
 
Veritat i falàcia de la llengua valenciana
Per Vicente L. Simó Santonja
La lliteratura de la que Catalunya pot estar orgullosa, no és catalana, sino valenciana. Som una Comunitat Històrica en una cultura pròpia, una llengua pròpia, una història pròpia i una lliteratura des del Segle d’Or.  Continuar llegint
 
Fet i veritat
Per Vicente L. Simó Santonja
Anècdota: fa un grapat d’anys, en cert Colege Major, hi hagué una taula redona valencià-català. Un moderador neutral; un catalaniste moderat i raonador i yo mateix. Un alumne va fer este preguntat ¿i per qué la guerra valencià-català no ve d’antic, i és moderna? La resposta era clara: segles abans els fets no eren objecte de discussió, i és a principis del XX quan alguns catalanistes descobriren la gallina dels ous d’or; si la llengua valenciana era catalana, s’omplia un buit “debades” encara que interessat.  Continuar llegint
 
El catalán, más importante que el inglés
Per Baltasar Bueno
Con 7 puntos era premiado ayer en las pruebas de Selectividad un comentario crítico de un texto de Jesús Tusón en el que se relacionaba el catalán -ya saben que el valenciano para la Universidad, la AVL, y últimamente también para el PP, no existe- y el inglés.  Continuar llegint
 
El catalanismo del PP en el DOCV
Per Baltasar Bueno
Miren los nombres de las editoriales agraciadas en el bingo del Partido Popular: Associació d’Editors del País Valencià, Edicions Bromera, Edicions del Bullent, Gremi d’Editors del País Valencià… sociedades todas ellas que ni siquiera respetan la denominación oficial del territorio autónomo, Comunitat Valenciana.  Continuar llegint
 
¿La remota Valencia musulmana?
Per Agusti Galbis
Vegem com es falsa la idea de Valencia com a regne moro tancat en clau i forrellat. La gent, entrava i eixia del Regne, en tota tranquilitat, sempre que es respetara el “estatus” oficial, tant politic com relligios  Continuar llegint
 
Carlos Delgado, Gelabert y los fabuladores del dialecte barceloní
Per María Teresa Puerto Ferre
Históricamente Valencia y Mallorca siempre fueron el Reino de Valencia y Reino de Mallorca , con sus “Furs” (leyes independientes dotadas por el rey Jaime I) y con una brillante tradición literaria y cultural, mientras que Cataluña fue tan solo una colección de condados feudales dependientes de los reyes francos y aragonenses .  Continuar llegint
 
¿Para qué quieren los archivos?
Per María Teresa Puerto Ferre
Lo único realmente cierto es que no existe ningún documento jurídico por el que los Reyes de Aragón hubieran tenido ni la más mínima intención de cambiar el único título que históricamente le corresponde al pueblo catalán : condes feudales . Con su complejos de inferioridad frente al Reino de Valencia . Y , para superarlo, necesitan los embustes archiveros . Pura genética depredadora .  Continuar llegint
 
Els cristians valencians des del Sit a Jaume I (I)
Per Agusti Galbis
Hem de recordar, que a partir de 1148 i fins a 1172, Ibn Mardanis, a qui es considera descendent de mossaraps, es rei de Valencia. Consta document del papa Alexandre III, (triat papa l´any 1159) en el qual reconeix i agraïx a Ibn Mardanis, el bon tracte que dispensa als cristians “tamen sicut ad nos usque fama pervenit, cultores et fideles Christi quadam speciali praerrogativa digilis et honoras, et eis familiaritatis gratiam nosceris non modicam exhibere”  Continuar llegint
 
Els cristians valencians des del Sit a Jaume I (i II)
Per Agusti Galbis
Anant al cor de la cita, comprovem, no nomes l´existencia de cristians valencians, sino que ademes, estos, feen actes comunitaris. Vegem que per els carrers de Valencia es celebraven processons, “por las calles llevando la cruz.” I coneguem, que s´organisaven atacs als judeus, “en venganza de lo que hicieron con el Mesías”.  Continuar llegint
 
Tenim arguments
Per Colectiu Cavanilles
Els panques sempre van en les mateixes tonteries, en este articulet te ensenyem els topics i el raonament de perque son una parida.  Continuar llegint
 
Catalanismo en la Iglesia Católica
Per Baltasar Bueno
Pero esto de ir catalanizando poco a poco su liturgia la Iglesia Católica Valenciana no es cosa sólo del censo de curas catalanistas desperdigados por el territorio, en la Missa d’Infants llevamos varios años ya soportando como a los escolanes y diáconos les hacen leer textos catalanizados.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1500 registres trobats