cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Els cristians valencians des del 713 al Sit (II)
Per Agusti Galbis
Com van donant-se conte de l´autenticitat dels documents, Mª Jesús Rubiera, en “La Taifa de Denia”, ya no diu que siguen falsos, sino que afirma que pot ser que la solicitut del rei de Denia de sacerdots i olis sants al bisbe de Barcelona, fora per a la comunitat de “neomozárabes”. ¡Seran ridiculs! Continuarém en un nou articul.  Continuar llegint
 
Genocidas, PP y Castellón
Per Cesáreo Jarabo
En 1996, el PP formó gobierno, que no dejaría hasta Marzo de 2002. En ese periodo, los centros de genocidio, auspiciados por el sistema, al amparo de la ley democrática, ejecutada por el PP, ejecutaron a 346.448 inocentes, según contabilidad llevada sobre ejercicios cerrados. ¡Buena marca para el PP! Eso le garantiza un puesto de privilegio en el sistema.  Continuar llegint
 
Els cristians valencians des del 713 al Sit (I)
Per Agusti Galbis
Epalza i Llobregat, en “¿Hubo mozárabes en tierras valencianas?” (Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, nº 36 (1982) pp 7-13) inventaren que l´absencia de bisbes, produi “…la debilitación de creencias y la islamización concomitante” que “pudieron haberse completado hacia el año 800” concloent que “Así pues, en Valencia no hubo mozárabes”.  Continuar llegint
 
De la familia Ulises a la familia Thous
Per Ricardo García Moya
N’hian moltes families famoses: la Familia de Carlos IV, la Familia Ulises, la Familia de Belén Esteban y Andreíta; pero ací, entre mosatros, donant la tabarra tots els díes en els periódics tenim la Familia Thous, descendents d’aquell Maximiliá Thous que traduí bacorerament La Internacional y firmá les normes catalanes del IEC de Barcelona en 1932 (dites de Castelló pera enganyar tarrosos)...  Continuar llegint
 
A mis queridos jóvenes del GAV
Per Juan Vanrell Nadal
El “Grup d’Acció Valencianista” tiene un equipo formidable de jóvenes íntegros que con valentía admirable defienden la irrenunciable identidad de la Lengua Valenciana. En todos los actos que asisto en el GAV, allí están ellos. Son un grupo de muchachos y muchachas alegres, completamente normales, pero con una entereza interior insobornable, entregados sin desmayo a la defensa de la idoneidad cultural de su tierra, ¡VALENCIA!.  Continuar llegint
 
¡Ya puc abortar!
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Ma filla en dèsset anys necessita que yo, el seu pare li firme un justificant per a poder eixir de classe sense que s´ho contabilisen com a falta d´assistència sense justificar, pero ya una volta en lo carrer pot anar a abortar tranquilament sense que yo ni ningú puga dir o fer cap cosa res al respecte.  Continuar llegint
 
¿Parlen valencià en l´escola?
Per Manuel Casaña Taroncher
Pense que no, perque no sé, si per culpa dels mestres, dels pares o de qui mana -i mana poc o nos enganya- pareix que a la fi, en raó o sense ella, se parlarà -passat un temps- eixa llengua estranya que s´ensenya en l´escola. La que proclamen ensenyants catalanistes i la que parla la gent, ara, per Valéncia no importe gens ni miqueta.  Continuar llegint
 
Profanada la Real Senyera por los Gürtel
Per Baltasar Bueno
Lo que hizo ayer el PP fue otra indecorosa, inmoral y hasta delictiva utilización de la Real Senyera, como hace siempre, al llevarla en mano agitándola los que patéticamente vitoreaban a Camps camino del patíbulo de la Justicia...  Continuar llegint
 
Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (i V)
Per Agusti Galbis
Angel Guimerà digue que “La llengua i l´historia son els botins mes preats a l’hora de sometre a un poble”. I per a evitar-ho, hem de combatre les mentires que escampen els acatalanats fantasmes (que no fantasmes acatalanats, perque son ben reals), que nomes busquen la submissio del poble valencià a un atre poble estrany i foraster.  Continuar llegint
 
El catalá “carrabiner” de la destrellatá Generalitat del PP
Per Ricardo García Moya
Tant d’histerisme, dinés y mijos de la Generalitat del PP pera implantar el catalá “carrabina” en els llibres dels chiquets, prohibint el valencia “carabina” y ara, desde Barcelona, l’IEC s’ha donat cónter del ampastre y reconeix la condició de vocables patrimonials valencians a “carabina, carabiners”, que no son castellanismes (Novetats del Diccionari de la Llengua Catalana, IEC, Barcelona, 2008, p.44)...  Continuar llegint
 
Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (IV)
Per Agusti Galbis
Felipe Mateu y Llopis, en “Consideraciones sobre nuestra reconquista” escriu que “El fondo románico y mozárabe valenciano era considerable. En el mismo Llibre del Repartiment hay antroponimia románica: Aben Lop, Aben Sancho, Abenalgumes, Ferriz, Aben Bono, Xenpeteri, Sancte Martini, etc...”  Continuar llegint
 
La SGAE ha perdut el nort (i II) (O cóm te conviden a ser un delinqüent)
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
A vore, yo no pague les lletres d´un coche ´per si acàs´ algun dia m´ho compre, com tampoc pague un viage ´per si algun any´ puc realisar-ho, llavors, ¿Per qué he de pagar uns diners per si acàs em vaig a descarregar alguna cosa?...  Continuar llegint
 
Ambigüedad calculada
Per Juan Vanrell Nadal
Afrontamos actualmente en España dos plagas diabólicas. La plaga de la MENTIRA y la plaga de la AMBIGÜEDAD. La primera está encarnada, artística y magistralmente, en los dirigentes de la izquierda. La segunda está enraizada, meliflua y seráficamente, en la indefinición acomodaticia de la derecha.  Continuar llegint
 
Cent anys de la gestacio de l´himne de tots els valencians
Per Manuel Latorre
Ara quan se complixen els 100 anys del Himne Regional, molts son els politics i institucions que s´apunten als actes commemoratius. Pero que poquets s´enrecorden de que a l´hora de celebrar el 75 aniversari, en plena “Batalla de Valencia”, ningú volia saber res ni de l´himne, ni del mestre Serrano, ni de l´Exposicio Regional, ni de Maximilano Thous...  Continuar llegint
 
Terrorífica censura
Per Cesáreo Jarabo
En la tarde de ayer se celebró una conferencia sobre familia y medios de comunicación a cargo del director de “El Mundo, Castellón al día”, D. Juan Lozoya...  Continuar llegint
 
Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (III)
Per Agusti Galbis
Encara nos queda un material molt important per a escodrinyar en relacio a l´antroponimia valenciana. Es tracta del Llibre del Repartiment. Vorem com llinages valencians actuals es presenten en els noms dels qui poblaven Valencia previament a la vinguda de Jaume I.  Continuar llegint
 
Sense veu valenciana en Madrit
Per Baltasar Bueno
He seguit minut a minut el Debat de l´estat de la Nació per la televisió i me ha conmogut vore com els nacionalistas catalans i vascs han tingut oportunitat de reivindicar, reclamar i demanar per als seus pobles tot lo que els ha paregut.  Continuar llegint
 
El “gairebé” y les giliPPollees d’El Mundo
Per Ricardo García Moya
Cavilant cartesianament, el periodiste Rafa Burgos inquirix al llector sobre si “estoy diciendo gilipolleces” (El Mundo, 6-V-09) Sí, creatura, tens rahó; pareixes el típic botasequies que asolta gilipollees (millor giliPPollees) com si foren súmules carregaes d’esme.  Continuar llegint
 
Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (II)
Per Agusti Galbis
L´antroponimia es l´estudi de l´orige i significat dels noms de persona. La voracitat catalanista, consentida pel meninfotisme valencià, ha estes l´idea de l´inexistencia d´una antroponimia propia valenciana, que ha segut convertida en una derivacio de la catalana i aragonesa. Per a variar, tornem a estar davant d´una atra gran mentira.  Continuar llegint
 
Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (I)
Per Agusti Galbis
Epalza i Llobregat, escrigueren ¿Hubo mozárabes en tierras valencianas? (Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, nº 36 (1982) pp 7-13). Mantenen que la debil cristianisacio previa a la conquista musulmana del 713, feu que en dos generacions, desapareguera el cristianisme de terres valencianes, sent la principal causa, l´absencia de bisbats...  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats