cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega ms a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la ms suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasin
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N������������ 53


Revista Renou N 53
Els Valencians en Grecia (I)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou N 53
En 1305, el Regne de Valencia es configur prcticament com es hui en dia, quan per lAcort dElig, quedaren definides les fronteres en el Regne castell de Murcia. En eixe moment, gobernaba la Corona dArag un monarca naixcut en terres valencianes, Jaume II, monarca prudent i inteligent.  Continuar llegint
 
Cacera dads (I)  
Per Manuel Casaa.  Revista Renou N 53
Els chiquets del 2000 que maten, sentats, marcians a cabaos, sn amics dels digimons i a Popeye sols el conixen per referncies del yayo, silusionen, diariament, per les lluites intergalctiques perque desigen tindre un mn millor. Pero, si penses un poc, tampoc esta intenci s tan moderna com pareix. Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre Pomell de Valencianitat)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou N 53
De totes formes, en lany 1841, independentment i o molt despres dAribau, el valenci Tomas Villarroya va publicar, en la revista El Liceo de Valencia, el primer dels seus quatre poemes (en lolvidada llengua de mos avis mes dola que la mel...), el mateix any en que el catala Rubio i Ors public en Barcelona Lo gayter del Llobregat.  Continuar llegint
 
Arnau March (Poesia)  
Per Josep Llus Garcia Ferrada.  Revista Renou N 53
Sespecula en el parentesc dest autor en Ausias March i no sest molt dacort. Atres historiadors suponen que seria germa de Pere March, pare dAusias. I se t esta sospita perque en el testament de Pere, sordena que els restos mortals dArnau sigueren traslladats des de Foyos a la capella dels March en la Seu valenciana.  Continuar llegint
 
El sabater del cant (Poesia)  
Per Bernat Artola.  Revista Renou N 53
Tinc un ve sabater
que du les sabates tortes
puix lhome es tan malfainer,
ques passa les hores mortes
a la porta del carrer.  Continuar llegint
 
La cuina valenciana  
Per Ana Vernia.  Revista Renou N 53
Empedrat (empedrado), i Ous en llet.  Continuar llegint
 
Refrans valencians  
Per Carles Ros.  Revista Renou N 53
La rah no vol fora.
La pau Deu la vol.
Los qui casen per amors, sempre viuen ab dolors
 Continuar llegint
 
Comentaris  
Per Ferrando.  Revista Renou N 53
En lactual numero de Renou volem resaltar, com part de la cultura castellonenca i per tant valenciana, el significat duna confraria antiquissima, de caracter religios per tambe social, en fonaments i rals que se perden entre tradicio i llegenda pero dotada dun dinamisme que arrastra a tot lentramat huma dun poble. Es tracta de la Confraria de la Mare de Deu de Lled. En pagines interiors hi ha informacio sobre esta confraria. Continuar llegint
 
Activitats de la Cardona Vives  
Per Ferrando.  Revista Renou N 53
Relacio dactivitats fetes durant els ultims mesos  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2
24 registres trobats