Refrans valencians
Per Carles RosLa rahò no vol força.
La pau Deu la vol.
Los qui casen per amors, sempre viuen ab dolors
La dona qui molt veu, tart pagara lo que deu.
La necesitat no te lley.
La privacio es causa de apetit.
La abundancia mata la fam.
La nit es capa de pecadors.
La diligencia, es mare de la bona ventura.
Lo diable en lo cos, y lo rosari en la ma.
Lo que tots diuen, o es, o vol ser.
Lo ques depren en la cuna, tostem dura.
(Es manté l´ortografia original de l´epoca)
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
