cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou Nº 56


Revista Renou Nº 56
Heraldica en la Corona d´Arago  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 56
L´heraldica tal com la coneixem hui va naixer en Europa en el sigle XII. En un principi, els territoris no tenien escuts ni banderes que els distingueren dels demes, eren els reis i els grans senyors els que tenien heraldica propia i els territoris de la seua propietat asumien l´heraldica dels seus senyors.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 56
Yo soc d’un poble, vell en historia, bell en paisages, bo en el clima, ric en sa terra, ple de gent manprenedora, valenta, decidida, solidaria, acollidora, que no espera a qu’els de fora li traguen les castanyes del foc... Continuar llegint
 
Per Terres de Portugal i Espanya  
Per Santiago Vernia Martínez.  Revista Renou Nº 56
I yo me preguntava: ¿On estan els politics valencians? ¿Com es que no aprofiten el fet mitic de que el nostre Sant Vicent donara sentit ad estes terres mítiques i no fan una germanor que fertilise a dos pobles distants en kilometros pero tan proxims en necessitats i carencies com son el poble portugues i el poble valencià?  Continuar llegint
 
L´historia d´un home somiador  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 56
El protagoniste d’esta historia era un home "trasnochador". No se sap be perquè, certa nit se va gitar mes pronte de lo habitual mogut per certs instints inaclarables. Seria raspant les dotze quan no feya mes que pegar voltes pel llit sense poder-se dormir, i, en conter de dedicar-se a contar borregos, que es lo que se sol fer en els casos en que la son se fica punyetera, se li va ocórrer cabilar pensant que per a be que fora, perque hi ha que vore lo llargues que se fan les nits quan la son no acodix quant toca.  Continuar llegint
 
Valencia, terra de renegats  
Per Ramón Mingarro Traver.  Revista Renou Nº 56
Ni abans vaig parlar castellà ni ara vaig a parlar català. Intentaré aguantar com el vulgar valencià, com Joanot Martorell. Encara que sigam els últims de Filipines.  Continuar llegint
 
Les muralles de la ciutat de Castello  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 56
El noble Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construiren en el mur, configurant la muralla migeval.  Continuar llegint
 
El sexeni de Morella  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 56
La fidelis, fortis et prudens ciutat de Morella és un compendi d´art, d´història i de costums i tradicions. Com que en unes atres ocasions ya hem fet referència al primer aspecte, ara nos centrarem en les celebracions que tenen lloc en esta bellíssima i atraent ciutat.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 56
Hi ha un pronom neutre, invariable, en valencià, que no te existencia pareguda en castella, pero sí en catala: el pronom HO que tampoc te relacio etimologica en els d’atres persones.  Continuar llegint
 
Entrevista a César Vidal  
Per María Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 56
Le privan (a la C.V.) del agua, de las infraestructuras, del respeto a una de sus lenguas... Es obvio que desean hundirla, humillarla, machacarla para convertirla en una presa fácil del nacionalismo catalán. Sin duda, es una de las mayores felonías que ha cometido este gobierno.  Continuar llegint
 
L´actualitat del pensament de Josep Mª Bayarri. Part. I  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 56
La proximitat de la festa vixcuda del 9 d’Octubre, dia de la Patria Valenciana, es un motiu per a reflexionar sobre la situacio del nostre poble, una societat que personalment considere poc cohesionada i prou desvertebrada, lo que conseqüentment du a la poca implicacio dels valencians/de les valencianes, d’arreu del territori, en valorar lo que nos es propi i d’arribar a sentir el compromis de que la seua conservacio, potenciacio i transmissio son essencials per a seguir sent poble valencià i contribuir de pas a enriquir la pluralitat cultural.  Continuar llegint
 
¿Per qué la Senyera coronada és la bandera de tots els valencians?  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 56
Abans de tot, cal recordar que la Senyera és una bandera, i que té un orige migeval. Les banderes migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i de poder. També cal senyalar que fins al segle XV –i segons moles, fins al XVIII- no existien banderes de “nacions”, ni de regnes. Les banderes eren derivats dels escuts (escut=senyal=senyera), i els emblemas heràldics eren privatius de l’aristocràcia i dels monarques.  Continuar llegint
 
Lo políticamente correcto es una trampa marxista  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 56
La denomación Comunidad Valenciana es fruto del consenso de los grandes partidos, entre País y Reino de Valencia, para evitar que la sangre llegase al río. El valenciano de la nefasta AVL, que ya debía haber dinamitado el Consell, llevándose por delante la carcoma catalanista que corroe a nuestra sociedad, es el catalán con algún modismo de esta tierra. Continuar llegint
 
La real señera en la sierra de Espadán  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 56
Hoy, 9 de octubre, es una ocasión propicia para recordar acciones protagonizadas por nuestro máximo símbolo vexilológico. Una de éstas fue la ejecutada por el ejército del Reino de Valencia, presidido por la Real Señera, para sofocar el alzamiento morisco en la Sierra de Espadán en 1526. Los sublevados -más de 5.000 con la incorporación de moros aragoneses o "tagarinos"- se habían adueñado del abrupto lugar, saqueando los arrabales de Segorbe, Onda y Vall de Uxó.  Continuar llegint
 
Liber Elegantiarum  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 56
Joan Esteve, notari de Valencia, edita en Venecia, el 3 d’octubre de 1489, el Liber Elegantiarum, diccionari llati-valencià, considerat el primer impres en llengua romanica. La magnitut de l’obra es tal que uns (els castellans) l’han obviat, destacant al de Nebrija, i atres (els catalans) l’han convertit en un dels pilars basics a on se sostenta, la llengua catalana. Si l’autor estiguera viu es remouria en la seua tumba, no per l’ignoracia d’estos ultims, sino per la manipulacio que fan del seu llibre, en benefici d’una maquiavelica unitat de la llengua, que tant els agrada als del nort, com als apesebrats i enemics de la llengua valenciana de l’AVLl.  Continuar llegint
 
Morella, de sis en sis  
Per Vicent Ramón Calatayud.  Revista Renou Nº 56
Quan en les acaballes d´agost s´enramen els carrers de forma tan especial; quan per les finestres aguaita el domàs dels vells cobertors, en la tìpica Morella, com si l´aroma del carrer entrara en els cossos, per a demanar-los, en justa correspondència i cap a fòra, un esplet especial també.Perque solament s´exigix de sis en sis anys. Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
23 registres trobats