El sexeni de Morella

Per Marivi Ferrandis i Olmos

La fidelis, fortis et prudens ciutat de Morella és un compendi d´art, d´història i de costums i tradicions. Com que en unes atres ocasions ya hem fet referència al primer aspecte, ara nos centrarem en les celebracions que tenen lloc en esta bellíssima i atraent ciutat. I sense dubte, les del Sexeni són les més importants i significatives de les que hi es celebren, les quals han segut declarades com a Festes d´Interés Turístic Nacional.


Vista de Morella

Des de 1684, en el mes agost, se celebra cada sis anys el Sexeni en honor a la Mare de Deu de Vallivana, el santuari de la qual està ubicat a uns 24 qm. de la ciutat.

L´estàtua de la Mare de Deu està feta en fanc cuit policromat, data del segle XV i té 29 cm. d´altària. En eixa época hi hagué una forta tradició mariana evidenciada per l´existència de l´ermita que albergava a la verge, pero la festa tindrà un orige posterior ya que serà a mijan del segle XVII, quan la comarca veu perillar la seua població arran de les diverses calamitats que l´assolaven (pesta, fam…). Així puix els morellans decidiren traslladar l´image a la ciutat per tal que els protegira. Seria l´any 1673 quan al pas de l´image pels carrers, els malats milloraven i l´epidèmia va remetre. Degut ad este fet, els llauradors demanaren fer una festa solemne a la Mare de Deu en acció de gràcies. Així, traslladaren la petició al consell de la Vila, el justícia i els jurats varen votar la celebració perpètua, cada sis anys, d´un novenari per tal que recordara este esdeveniment. En este sentit cal resenyar un paràgraf que fa alusió ad este fet:

“El Justicia, Jurats, Consell de Morella tenen a bé donar gràsies a la Imperatrís de totes les creatures y Senyora nostra la Verge de Vallivana ara, i en tot temps en un novenari de sis en sis anys, pel benefici de la salut alcanzada en l´any passat… i que comence lo primer de maig de l´any 1678, fent dit novenari per conte de la present vila un dia de festa, i los restants per devots particulars, que al present se oferiren y cofrades y oficis, deixant esta disposició al(s) Mag(nífics) Jurats que es trobaran”. (1)

Així puix la primera festa sexenal fon celebrada en maig de 1678, les segones de 1684 ya foren en agost, i d´esta manera han continuat fins als nostres dies només en dos excepcions: la guerra de Successió i l´invasió napoleònica.

L´esquema bàsic de la festa com ara la romeria i el trasllat, la processó i la novena i la festa municipal-gremial s´ha mantingut en fidelitat a lo llarc dels segles.

I es que la paraula SEXENI en Morella ens evoca un conjunt de connotacions ben sugerents i sugeridores: festa, folclor, danses, arrelades tradicions, colorit, vistositat, barroquisme, triomfalisme, religiositat…

Esta festa exultant està molt recent en la nostra memòria perqué el passat mes d´agost es va viure en la ciutat el 52 Sexeni. Els carrers tornaren a vestir-se de gala per tal de celebrar una festa que barreja l´aspecte religiós en el profà, en la qual es respira per tot arreu la profunda i sentida fe que els morellans professen a la seua volguda Mare de Deu de Vallivana, l´image religiosa més venerada de tota la comarca d´Els Ports.

Tot seguit farem referència de manera més detallada a les dos parts importants de la festa: l´Anunci i el Sexeni.

L´ANUNCI

L´any anterior a cada celebració sexenal té lloc l´Anunci, que significa el preludi, el pregó del solemne Sexeni. És una festa on destaca l´explosió del confeti dins una batalla divertida on es barregen la música, el colorit i l´entusiame, al costat d´una extraordinària mostra de l´artesania popular de Morella. L´Anunci, que es convertix en una alegre i vistosa celebració que fa vibrar tant a propis com a foràneus, des de 1903 ha seguit bàsicament l´actual esquema de celebració. Així, els tres primers dumenges d´agost es planten els ninots i el quart dumenge es realisa la festa major, la desfilada de les carrosses i el rosari de la nit.

El dia de l´Anunci, quan es conclou la missa major, des de la trona de l´iglésia archiprestral es fa el pregó solemne de les festes de l´any següent. A continuació el gaiter (dolçainer) i el pregoner, a cavall, acompanyat per croats i per la banda de música, recorren els carrers de la ciutat.

Per la vesprada, quan conclou la cavalcada de les carrosses –on es protagonisa una verdadera lluita de confeti i serpentines- queda proclamat l´any sexenal i, a partir d´este moment, els veïns hauran de començar el seu treball d´organisació i de creació.

Per citar alguns canvis que s´han produït en els actes direm que la part principal de l´Anunci consistia en la realisació de passacarrers en el gaiter, la música, desfilades i balls. Posteriorment anaren afegint-se nous elements com són els ninots apareixen en el segle XVIII, les cavalcades en cavalleries i carros decorats –primerament en fullage i ara en paper arrissat-. I, com a curiositat, citarem que en l´any 1897 s´utilisaren per primera vegada el confeti i les serpentines, elements ben imprescindibles en l´actualitat per a l´avís de la festa.

LA FESTA DEL SEXENI

L´organisació de la festa la realisen oficialment els elets o alets, dels gremis i la junta de festes. Els alets gremials s´encarreguen de totes les coses relacionades en la Mare de Deu i la festa. La junta de de festes s´ocupa de tot lo que siga d´interés comú i supervisa l´activitat dels gremis, està formada per diversos representats de tots els estaments socials (ajuntament, iglésia, associacions veïnals, turisme, etc...) presidits per l´alcalde de la ciutat.

La festa s´organisa de manera estamental i gremial ya des del segon sexeni. Així puix cada gremi prepara un dia de festa i contribuix a les despeses generals. Estos gremis han variat molt poc respecte als seus orígens, pero s´han afegit d´atres nous.

L´orde actual de la celebració del novenari no s´ha modificat des de 1940: el primer dia correspon a l´ajuntament i al clergat, el segon a la noblea –representada als nostres dies per la cambrera de la Mare de Déu, la marquesa de Fuente el Sol -, el tercer dia correspon al gremi de llauradors i ramaders, el quart a la colònia morellano-catalana, el quint a la colònia de morellans absents (estes dos colònies i el gremi de la joventut afegits més tart), el sext al gremi de professions, indústria i transport, el sèptim al gremi de comerç, l´octau al d´arts i oficis, i el nové al gremi de la joventut.

Actualment el fet novenal s´ha ampliat en uns atres actes com ara: l´entrada de les colònies (dos dies abans de l´arribada de la Mare de Deu), acte que inicia la festa.

Com a actes significatius i representatius de la festa destaquem:

* El trasllat de la Verge de Vallivana des de l´ermita a la ciutat.

El dia anterior a l´arribada de la Mare de Deu te lloc la rogativa a Vallivana, la processó que arreplegarà l´image de la patrona al santuari. Des de les nou del matí es recorren els vintiquatre quilòmetros que separen l´iglésia de l´ermita. La processó s´inicia en la bandera blanca, després els romers i enmig es situa la bandera de Sant Antoni. Darrere va la creu processional i en últim lloc el sacerdot que porta l´urna que sempre està en l´iglésia i que es quedarà en Vallivana mentres la verdadera image estiga en Morella. Acompanyen també a l´image els sis alets de la confraria de la Santíssima Trinitat i de Sant Antoni.

Durant el camí de baixada hi ha unes parades rituals i eixe dia, per la nit, té lloc la “plantà” de les decoracions de carrers. En el transcurs de l´itinerari, només els alets duen antorches enceses, i quan entren a Morella les duran tots els romers, mentres canten el rosari. La presència de la dòna en la rogativa fon reconeguda l´any 1982.

* La processó general.

Es celebra el dumenge, dia de festa major i primera jornada del novenari. En este, un dels actes centrals, participen tots els gremis, les danses i els grups figuratius, els quals realisen la volta general pel poble, a mijan vesprada. La primera notícia sobre el cerimonial és de l´any 1707 i les alegories i danses dels gremis començaren a participar l´any 1780.

Esta processó es molt pareguda a la del Corpus i arreplega un gran número de participants. Durant este acte es lligen “relacions” o versets dedicats a la Mare de Deu.

Tots el dies que succeixen al de la processó es componen del mateix programa básic d´actes, com ara missa solemne, retaule processional, processó i activitats lúdiques. A més d´estos cal que en destaquem uns atres més específics, com ara el rosari d´antorches del segon dia, actuacions de castells, correfocs, etc... Atres actes pirotècnics, musicals i deportius completen el programa que conclou el dia posterior a la novena, dedicat a la memòria dels difunts morellans.

- El Retaule.

És el passacarrer que antigament servia als alets per a arreplegar diners destinats a la festa. Este acte té lloc tots els dies, després de la missa major. En ell desfilen el gaiter, els jagants i les danses o quadros figuratius del gremi que s´encarrega de la festa. De la mateixa manera també hi participen personages bíblics, alegories com l´Àliga, símbol de l´autoritat municipal de la ciutat, i totes les danses i atraccions que els gremis consideren convenients.

Per tal de concloure en la descripció de la festa, només citaré l´enorme treball que els veïns del poble realisen per tal d´abillar els carrers, ornamentacions que són el resultat de l´esforç conjunt de tot un any i d´una bona mostra de l´artesania popular. Des de fa un segle, els veïns de cada carrer per a on passa la processó dissenyen, preparen i creen els motius que utilisaran en la decoració, la qual admet tota classe de materials i textures, contant inclús en llums, ròtuls, peces de ceràmica, teles etc... I el dia de la “plantà” es coneixerà i, de segur, es valorarà com cal, tot este treball realisat en secret durant tot un any.

Antigament, els carrers que no formaven part de l´itinerari de la processó erigien altars alusius a la troballa de la Mare de Deu, pero hui només es conserven dos templets: el del Pla dels Estudis i el de l´Hostal Nou.

Per finalisar i dins del capítul de les danses, elements típics del Sexeni, citarem les que actualment es conserven, totes interpretades per mig del tabal i una o dos veus de dolçaina, de senzilla realisació i en passos bàsics, nometas “caragols”.

* La dansa dels Torners
* La dansa dels Llauradors
* La dansa dels Teixidors
* La dansa dels Oficis

Així puix, a la riquea de contrasts geogràfics s´unix a la colorista i tadicional cultura popular morellana, combinació que convida irresistiblement a visitar esta encantadora vila.

(1) SEGURA BARREDA, J. Morella y sus aldeas. Imprenta de F. Javier Soto. 1868.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: