HISTORIA
| El parlar romanic valencià i el catalá antic | |
| Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 63 L´any 2001, l´Universitat de Valencia, publicà el llibre “Estudis de filologia valenciana”. Antoni Ferrando, que no se´n pert una, fa la “Nota del editor”. El llibre consta d´una seleccio de texts de Joseph Gulsoy. I entre els “escrits seleccionats”, en la p. 173, en l´apartat II “La unitat de l´idioma 1. Els mots” llegim: “El senyor Mourelle de Lema, amb gran porfídia, s´ha dedicat a provar -com si hagués necessitat de fer-ho puix que tothom ho sap- que en el País Valencià s´havia desenvolupat un parlar romànic que era diferent i independent del català” Continuar llegint |
|
| Centenari de l’Exposicio Regional Valenciana i l’Himne dels valencians. | |
| Per Xavier Gimeno Alonso. Revista Renou Nº 63 Junt a la fabrica de Tabacs (en aquell temps, en obres) en l’Albereda, es va alçar un gran recinte firal per a celebrar l’Exposicio, que durà del 22 de maig fins al 22 de decembre de 1909. A la mostra concorriren 110 localitats, n’hi hagué 298 expositors ab un area de 164.000 metros quadrats, els perteneixents a l’actual Palau de l’Exposicio. Continuar llegint |
|
| La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (III) | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 63 El general isabelí Oraá, quan va saber de la caiguda de Morella, planificà la seua reconquesta. Va dispondre que el seu eixèrcit, de vintidos batallons d’infanteria,dotze esquadrons de caballería, junt a vinticinc peces d’artilleria de sege, per a intentar la represa de la plaça. Continuar llegint |
|
| El 550 aniversari del Magnanim | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 62 Es notori, que el monarca va tindre certa predileccio per Valencia, Regne que contribuïa en subsidis a sufragar gastos de les seues campanyes mediterranies, i que no li originava problemes politics. La seua cort napolitana fon visitada i contà en notables prohoms valencians. Continuar llegint |
|
| La Real Senyera i Castello | |
| Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 62 Tambe a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegirà la corona vora el pal sobre una franja blava: “color azul del qual los antiguos reyes d’Arago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar", "que en dicha añadidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro". Continuar llegint |
|
| Castello: Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV (II) | |
| Per Federico Bonillo Vigo. Revista Renou Nº 62 En acabant de la conquista del Rei En Jaume-I, este considera que eixe sistema de recs i les seues lleis devien ser protegides i que devien consevarse per l’aprofitamen general del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, per a que l’agricultura en Castello no sofrira cap quebrant en lo seu desenrroll, maná en els Furs, quel sistema establit pels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribucio de recs i les lleis quel regien. Continuar llegint |
|
| Valencia era nostra | |
| Per Wenley Palacios. Revista Renou Nº 62 Con esta pacífica conquista les privó de entrar a saco en Valencia, es decir, de robar y esclavizar a los vencidos, quedando burlados los deseos de aragoneses y catalanes. Don Jaime había aprendido una amarga lección durante la conquista de Mallorca, cuando los Condes Catalanes pusieron en peligro la consolidación de la conquista, porque sólo estaban ocupados en el saco, en la rapiña. Continuar llegint |
|
| Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II) | |
| Per Joan Batiste Sancho. Revista Renou Nº 62 A començament del segle passat alguns valencians com Gumiel ya es donaren conte de les pretensions del nacionalisme cultural i politic catala, i tambe de l’actitut “catalanisadora” dels primers valencians colaboracionistes en el proyecte hegemoniste català, enlluernats per la rica i puixant Catalunya industrial d’eixos temps. Decades mes tart, en els anys xixanta i setanta, agarraria el relleu d’estos valencians catalanisadors Joan Fuster. Continuar llegint |
|
| La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II) | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 62 El pla era senzill. Un grup d’homens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pànic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la població, i per tant un colp de mà era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes. Continuar llegint |
|
| Santangel recibió escasa recompensa por financiar la expedicion | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 62 ¿Qué queda de la letra L, coronada medieval? Un privilegio tan honroso -que distinguía en los documentos reales al Reino de Valencia sobre cualquier estado europeo- tuvo consecuencias inmediatas. Acatando la voluntad regia, la moneda valenciana y la Real Señera incorporaron la corona sobre las barras; mientras que en el Condado de Barcelona, por ejemplo, continuó en el siglo XIV con el losange sin corona en las monedas. Hay que aclarar que Cataluña no existía como nación en la Edad Media y, en consecuencia, no se acuñaron piezas con la palabra Cataluña. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 Següent >> 145 registres trobats |
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
