HISTORIA

Les antigues armes de la Ciutat i Regne de Valéncia  
Per Pere Martí i Martínez. Revista Renou Nº 68
Com dia el títul d´este artícul, volia tractar sobre això, les armes antigues de la ciutat i regne de Valéncia, que pareix ser són un d´eixos tabús sense explicació que llevat de quatre ratolins de biblioteca (com sempre), pareix que donen urticària al gros de la comunitat científica.  Continuar llegint
 
En defensa de les ´Normes de Castello´  
Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 68
Diuen que defenen les "normes de Castello". Aixo voldriem, que fora veritat. ¿Per qué no les seguix ningu? En tal de que conservaren la morfologia, la sintaxis, el vocabulari valencià, passariem per una ortografia obsoleta, én tants defectes, si en lo demes no patira la llengua, perque, en ultim terme, l´ortografia no és més que un vestit, algo accessori, i én un vestit vell, apedaçat i én esgarros encara es pot anar per dins de casa. Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")  
Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 67
Es absurt, es un desbarat, que es presente com a opinio representativa valenciana la d’un home que pensava de lo valencià lo que pensava Beuter. Pot ser li fora simpatic a S.G. perque tenia una baixa opinio de lo valencià, i actuava respecte a Castella com hui alguns respecte a Calalunya.  Continuar llegint
 
El Guerrer de Moixent  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 67
Moixent és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en el suroest de la província de Valéncia en la comarca de La Costera, a la vora del riu Càñoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: El foc i la mort  
Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 67
Parlar de falles i fogueres es parlar del foc. El poble valencià ha tingut historicament des de sempre una especial veneracio pel foc, relacionant-lo en actes de festa i alegria. Podriem preguntar-nos, si este fet tant caracteristic del poble valencià, te alguna cosa que vore en els “reconquistadors” de Jaume I, o si es una caracteristica etnologica que te unes arraïls anteriors i molt mes fondes. Continuar llegint
 
Els Minyons: La Policia Valenciana  
Per Oscar Rueda i Pitarque. Revista Renou Nº 67
Fa ya alguns mesos el Conseller de Governació, Serafín Castellano, anuncià oficialment la voluntat del Consell de desenrollar reglamentàriament l´artícul 55 del nostre Estatut d’Autonomia, que establix la facultat de la Generalitat per a, a través d´una Llei de les Corts, crear un Cos únic de la Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana.  Continuar llegint
 
L´agricultura i el Tribunal de les Aigües en la Valencia musulmana  
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 66
L´historiador i geograf Al-Razí lloà la bondat del terme de Valencia. Destaca el contrast que existia entre les planes costaneres i les montanyes de l´interior. Aludix a la fertilitat de la zona de Burriana, que tota es irrigada, i ressalta la importancia del safra en el terme de Valencia, diguent que ho exporten a totes les parts del mon.  Continuar llegint
 
L´actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (i IV)  
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 66

En esta quarta entrega, o millor quinta si tenim en conte l´introduccio al voltant del mateix tema feta en el num. 61 de Renou (juliol 2008), s´acaba la serie d´articuls en els quals s´ha pretes fer una aproximacio a un document que pot considerar-se basic per al valencianisme de llavors, i tambe per a l´actual.

 Continuar llegint
 
"La Corona D´Aragó"... ¿Naix en 1137?  
Per Pere Martí i Martínez. Revista Renou Nº 66
Si les denominacions tenen per objecte definir lo més exactament a la "cosa" que se vol identificar, esta de "Corona d´Aragó des de 1137" està mal aplicada. És tendenciosa i com magistralment diu el professor Ubieto resulta anacrònica per no adequar-se a la realitat històrica de l´época. O abans de 1137 per estar més que justificada l´existència d´una primigènia i incipient "corona" d´Aragó, o molt després dels esponsals com plantegen els professors Ubieto o Lalinde Abadía entre uns atres; pero no en 1137... perque sí. Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: construccions populars  
Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 66
Contestem a la pregunta: ¿Existia la barraca en Valencia previamente a la vinguda de Jaume I o nos la varen dur els "conquistadors"? Convindrem, en que si se pot demostrar la seua existencia previamente a la vinguda de Jaume I, dificilmente es podra mantindre que algu l´haja dut en eixa epoca.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15  Següent >>
145 registres trobats

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: